Dotze anys per passar del nou Estatut a l’estat independent

Barcelona“Si volem avançar, hem d’arriscar”. La frase la va pronunciar ell mateix fa dotze anys, l’octubre del 2002, però podria tenir cabuda en la conferència que farà avui el president de la Generalitat, Artur Mas, davant de quatre mil persones a l’Auditori del Fòrum. Serà un discurs que se sumarà a dues intervencions més de Mas, del 2002 i del 2007, que marquen l’evolució d’un personatge polític que va començar defensant un nou Estatut -sense trencar els marges constitucionals- i que ha acabat votant a favor del doble sí en la jornada de participació del 9-N. Una trajectòria paral·lela a la progressiva sobiranització de la ciutadania catalana, segons dibuixen les enquestes.

Les dues conferències presenten diferències entre elles. La de fa dotze anys és la d’algú que s’estrena com a candidat a la Generalitat -ni rastre de la desimboltura actual en els seus gestos quan fa intervencions públiques- i la segona és la de qui ja ha tastat el gust de les victòries amargues i el pes dels desencants amb els governants espanyols. La Casa Gran del Catalanisme, teoritzada el 2007 després d’haver pactat la rebaixa de l’Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero i de veure que el tripartit tornava a sumar a les urnes, ja començava a traçar els fonaments del dret a decidir. Aquests són els grans conceptes llançats per Mas en els seus dos textos més importants.

Autogovern

Del nou Estatut a la defensa del dret a decidir “amb consensos”

L’etapa immediatament posterior al pujolisme va estar marcada per l’ampliació del marc estatutari. Mas volia basar el nou escenari en l’administració única, la delimitació de competències, la participació en organismes internacionals, el reconeixement dels elements simbòlics i els “principis” del concert econòmic. L’any 2007, en canvi, ja abraçava el dret a decidir, però evitant “dividir la societat en dues meitats, amb el risc de fraccionament social que això comporta”. En aquell moment proposava una consulta sobre el text retallat de l’Estatut que sortís del Tribunal Constitucional.

Relació amb l’Estat

De les “sobiranies compartides” a la “relació amb el món”

L’any 2002 el president defensava una Catalunya “sense límits” i parlava de “sobiranies compartides” amb l’Estat. L’any 2007, després de la negociació turbulenta de l’Estatut, Mas ja pronunciava les següents paraules: “Sent una mica agosarats, podríem arribar a dir que estem més preparats per tenir una relació oberta amb el món que no pas una relació desacomplexada amb Espanya”. “Anem cap a un món més interdependent, per tant més obert i més lliure”, proclamava fa set anys.

Gradualitat

Del projecte per “superar la conjuntura” a canviar les lleis

Les dues conferències tracten sobre el catalanisme i posen especial èmfasi en la seva voluntat de canviar Espanya per fer enlairar Catalunya. La primera es manté dins la Constitució, però la segona ja planteja “canviar les lleis” per permetre el dret a decidir. “Són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no la democràcia al servei de les lleis. El marc legal s’ha d’anar adequant [...] i cap estat amb maduresa democràtica ho discutiria”, defensava Mas. Les seves dues intervencions denoten l’evolució d’un catalanisme que ha anat topant amb l’Estat i que ha optat per fer el seu camí. Avui se sabrà quin és el del president.

Un jutge conservador tramitarà la querella

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) José Francisco Valls serà qui tramitarà la querella que la Fiscalia va interposar contra Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Es tracta d’un magistrat conservador, membre de l’Associació Professional de la Magistratura -molt pròxima al PP- i exdirector de l’Escola Judicial de Barcelona. Valls va ser el ponent que al març va desestimar la querella contra el president de la Generalitat presentada pel sindicat ultra Manos Limpias. L’elecció d’aquest jutge s’ha fet d’acord amb els torns de repartiment interns, que tenen en compte el volum de feina de cada magistrat. Els altres dos jutges de la sala d’admissions creada per decidir sobre la querella són Miguel Ángel Gimeno i Enric Anglada.