Dates claus de l'atac al català a les aules
Sentència contra l'Estatut, resolució del Suprem, ultimàtum del TSJC i ofensiva al parvulari: els 4 passos del camí
El cop de maça del Tribunal Constitucional a l'Estatut va ser el punt de partida en l'ofensiva contra el català a les aules, que ara viu un altre assalt amb la nova llei espanyola d'educació.
Contra l'Estatut
La caixa dels trons a les aules catalanes la va obrir, el 28 de juny del 2010, la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut i que condemnava a mort el sistema d'immersió lingüística de les aules. La sentència assegurava que el català "ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que tingui aquesta condició". I especificava, en aquest sentit, que el "castellà no pot deixar se ser llengua vehicular". Era el primer assalt.
Atac del Suprem
Només sis mesos després de la sentència que retallava l'Estatut, el Tribunal Suprem feia un pas més en la pressió per igualar el paper del català i el castellà a les aules. El 22 de desembre del 2010 la seva sentència instava la Generalitat a "adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada" pel Constitucional. Ho feia en resposta als casos de tres famílies que demanaven el castellà com a llengua vehicular.
Ultimàtum del TSJC
Quan faltava poc més d'una setmana per a l'inici del curs escolar 2011-2012, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va augmentar la pressió contra la immersió lingüística en fixar un termini màxim de dos mesos perquè el Govern donés compliment a la sentència del Tribunal Suprem. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, reconeixia en aquell punt que la interlocutòria no posava en dubte els casos de les famílies demandants, sinó tot el model.
Ofensiva al parvulari
Aquest estiu, el Tribunal Suprem va fer un nou pas anul·lant diversos articles del decret del 2008 sobre el segon cicle d'educació infantil (l'etapa que va dels tres als sis anys). En concret, afectava tots els articles que fixaven el català com a llengua vehicular, descartaven separar en grups diferents per motiu de llengua o establien una atenció preferent en català per als nouvinguts. El Govern es va escudar en la llei d'educació del 2009 per salvar el model.
