Compta Madrid o Brussel·les?

Les últimes eleccions a Catalunya, el 25 de novembre del 2012, arribaven després del cop de porta de Rajoy a l’enèsima mà estesa del catalanisme (el pacte fiscal) i de la manifestació independentista més gran de la història, la Diada d’aquell any. El carrer va donar un full de ruta als polítics i les urnes l’havien de validar o tombar. Passada una campanya d’alt voltatge, amb els partits transitant avingudes fins llavors verges i envoltats de guerra bruta, la participació es va desbordar -un 70%- i els defensors del dret a decidir van rebre un mandat clar.

Avui les urnes són europees, però a Catalunya mesuraran també l’acceptació dels líders, la percepció del compliment dels compromisos i les alternatives. Serà mesurable si hi ha prou participació. Arreu s’ha instal·lat la sensació -l’experiència de les últimes hi té a veure- que a Madrid només voldran veure si puja o baixa el suport a Mas i a CiU, i que en funció d’això veuran què fan d’aquí al 9-N. En canvi, l’opinió pública europea tendirà a sumar el resultat del bloc CiU-ERC-ICV. En les últimes, i afegint-hi la CUP, que ara no hi concorre, va ser del 57,6%. Al marge dels escons que obtinguin, hi ha diversos escenaris.

Victòria de CiU

Si guanya Tremosa guanya Mas. El president sosté que és el camí més efectiu per apuntalar i fer creïble el procés i recompensar qui “dóna la cara”. Els interlocutors, a Madrid i a Brussel·les, necessiten una contrapart forta per a un diàleg, tingui l’abast que tingui, i castigar Mas aniria en la direcció contrària. Una victòria (l’última a les europees és del 1994) aplacaria els ànims a CiU. Duran, líder absolut d’Unió, diu que la seva tercera via “és més viva que mai” i, animat per l’ establishment, busca un pacte amb l’Estat en què Mas i CDC no creuen i que passaria per una consulta que no seria sobre la independència. El càstig a CiU carregaria de raons el líder d’Unió, que en campanya ha aparegut per enfrontar-se a ERC i en precampanya va transigir amb Tremosa i va sacrificar el seu fidel Salvador Sedó. CDC viu un període de provisionalitat interna i una crisi amb Unió ho seria del Govern i del procés.

Victòria d’ERC

Si ERC puja i perd res canvia. Però creuen que els toca guanyar per evidenciar que, si CiU falla o es fa enrere, hi ha relleu, i que l’esquerra catalana ja no passa pel PSC. Junqueras i Mas van pactar per Nadal ajornar sine die l’entrada republicana al Govern i no parlar-ne fins als volts del 9-N. Si ERC guanya això tornarà a estar damunt la taula per enfortir el Govern. Els republicans, però, garanteixen lleialtat a Mas en qualsevol cas i diuen a CiU que no pateixi per l’estabilitat, i més tenint en compte que el seu triomf pot implicar una ensulsiada unionista. “Què és millor que el triomf de qui ho té més clar per assegurar el procés?”, diu Junqueras, que amb una victòria podria seguir fent i desfent al partit.

Triple empat

És un escenari que molt poques enquestes preveuen (s’apunta un frec a frec CiU-ERC i se’n despenja el PSC) i Mas seria el menys satisfet. L’equilibri no resoldria cap incògnita i no es trauria el regust amarg de l’última nit electoral.

Debacle del PSC

El PSC, que el 2009 -en una altra era de la política catalana- va obtenir el 36% dels vots, espera avui una dolça derrota gràcies a una baixa participació o al fet que el ganxo del PSOE atregui els fidels del cinturó. Pere Navarro té coll avall que passi el que passi ha de renovar l’executiva: molts dirigents han desertat o n’han estat apartats. Si el resultat és nefast (clarament per sota del 20%) i es combina amb un èxit de CiU, se sentiran veus exigint un congrés extraordinari o una gestora, encara que molts alcaldes no vulguin soroll perquè s’acosten municipals.

Ciutadans atrapa el PP

Seria una censura a la política catalana de Rajoy, suau en les formes i dura en el fons. El discurs del PP presentant-se com el més “gran i eficaç” contra el procés trontollaria. Que un partit residual a Madrid liderés l’unionisme a Catalunya seria pintoresc i obligaria Rajoy a buscar solucions. Ja va sospesar enviar Sánchez-Camacho a Europa i ara podria tornar-li a buscar sortida.