Les arrels familiars orienten la tria electoral

BARCELONAL'independentisme està cada cop menys lligat a les arrels catalanes de cadascú, però aquestes arrels encara orienten en certa manera el sentit del vot dels ciutadans i, en conseqüència, l'horitzó nacional i el full de ruta de cada partit sobiranista. Així, segons l'últim baròmetre del CEO, els electors d'ERC i SI són els que se senten més catalans, els que prioritzen més l'eix nacional a l'hora de decidir el seu vot, els nascuts en una proporció més gran a Catalunya, els que tenen pares i mares catalans en més quantitat i els que més senten el català com la llengua pròpia. Seguidament, en totes aquestes estadístiques s'hi trobarien els electors de CiU i, finalment els d'ICV, la majoria dels quals són de pares nascuts fora.

Aquest grau més gran de catalanitat també defineix el projecte nacional dels seus partits. Així, els més radicalment independentistes i defensors dels Països Catalans són ERC i SI, mentre que CiU reclama l'estat propi sense atiar trencaments i ICV defensa un dret a decidir en què la independència sigui només una de les possibilitats.

L'eix social també marca el votant de cada força. L'elector d'ICV, ERC i SI es declara d'esquerres, però el de CiU és més centrista. El votant d'ICV i ERC és, també en una quantitat més gran, un empleat.

Les preguntes

1. Quin és l’horitzó nacional?
2. Quin és el full de ruta la pròxima legislatura?
3. Què deien els partits en les passades eleccions?

CiU: el gir cap a l'estat propi

1. La manifestació de la Diada i el no rotund de Mariano Rajoy al pacte fiscal van fer que CiU accelerés l'agenda nacional fins a fer de l'estat propi el seu objectiu nacional. Un objectiu que ja havia fixat CDC en el seu congrés, celebrat al març, però que no es va adoptar fins que el diàleg amb l'Estat pel nou model de finançament va fracassar. Mentrestant no s'arriba a la consulta d'autodeterminació, CiU defensa crear "estructures d'estat". L'horitzó final genera tensions entre CDC i Unió, que en l'últim congrés va consagrar l'aposta confederalista.
2. Una consulta d'autodeterminació durant els pròxims quatre anys perquè Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. El candidat Artur Mas ha promès que la primera iniciativa que promourà al Parlament la pròxima legislatura és una declaració a favor del dret a decidir en consens amb tots els partits. El referèndum s'anirà teixint en paral·lel a l'elaboració d'una llei pròpia de consultes que hauria de servir com a via per preguntar al poble, si no es pot fer dins el marc legal espanyol.
3. Fins ara, CiU es movia en el dret a decidir, però no havia anat més enllà del pacte fiscal, la seva proposta estrella per a les eleccions de l'any 2010. Aquesta és la primera vegada que els nacionalistes no ofereixen cap via d'entesa amb l'Estat per augmentar l'autogovern.

ICV: federats o independents

1. Iniciativa no aposta decididament per la independència, però tampoc la nega com una possibilitat. La petició d'un estat propi apareix en el seu programa, però tant amb una fórmula federal, com confederal, com independent dins d'Europa. "Seria un error tant tancar la porta al federalisme, com rebutjar la sobirania plena", diu el seu programa
3. L'aposta d'ICV-EUiA pauta fil per randa com creu que hauria de ser el camí cap al dret a decidir: el primer pas és pactar amb el govern estatal la manera de fer un referèndum amb totes les garanties legals, com ha fet Escòcia amb el Regne Unit. Saben que és probable que la resposta sigui un no, però insisteixen que cal fer aquest pas per tenir legitimitat per fer el següent: aprovar la llei de consultes pròpia al Parlament. I si l'Estat també bloqueja aquest pas, buscar l'empara legal de la Unió Europea amb l'aval d'haver fet abans tots els passos democràtics per convocar els catalans a les urnes.
4. Les eleccions del 2010 venien precedides per la manifestació del 10-J contra la sentència de l'Estatut, i ja llavors en el seu programa ICV-EUiA apostava per l'autodeterminació. L'aposta ecosocialista el 2010 era clarament pel federalisme amb una reforma constitucional. Davant el previsible veto de l'Estat a aquesta via, proposava una consulta amb tres opcions: "la situació actual, un estat federat dins d'Espanya i la independència".

ERC: un pla amb tres agendes

1. L'objectiu d'ERC és fer un referèndum el 2014. Defensa sense embuts la independència de Catalunya, amb l'horitzó d'uns Països Catalans que incloguin també el País Valencià i les Illes Balears.
2. El programa dels republicans passa per una agenda amb tres eixos a concretar el 2013. D'una banda, proposen constituir una comissió promotora del diàleg nacional que incorpori representants de tots els Països Catalans amb l'objectiu de fomentar el debat intern i, al mateix temps, crear un fons de contingències per garantir els serveis públics els primers anys de l'estat català. Igualment, volen enviar a totes les llars un llibre blanc sobre el referèndum per la independència que resolgui els principals dubtes del procés i, basant-se en les conclusions del diàleg nacional, iniciar la redacció d'una Constitució catalana. Paral·lelament, ERC reclama una campanya internacional amb un pla de comunicació, un grup d'observadors internacionals i una gira exterior del president del Govern i el del Parlament. Finalment, amb l'Estat sols s'intentaria el diàleg per pactar la consulta i el repartiment de recursos i deute. Encara que, sense acord, ERC exigiria un referèndum i, si no fos possible, declararia unilateralment la independència.
3. El programa d'ERC reclamava ja el 2010 el referèndum o, com a mínim, negociar el concert econòmic.

SI: per la via exprés

1. Solidaritat promet assolir la independència en mesos. En un segon procés, volen estrendre-la a la "resta de la nació": País Valencià i Balears.
2. La primera llei que promouran és la del referèndum per fer-lo com a molt tard l'11 de setembre de 2014. Si Espanya el veta, opten per una proclamació unilateral d'independència sota l'empara internacional, per després constituir un "govern d'unitat nacional" que piloti la transició.
3. Proclamació unilateral d'independència des del Parlament.

CUP: sobirania social

1. "Ruptura" dels Països Catalans amb els "estats ocupants" per via de l'autodeterminació. Vinculen la independència nacional a "la consecució de l'emancipació social". Volen sortir de la UE, de l'OTAN i de l'euro.
2. Fomentar un procés constituent per establir les institucions "comunes" que permetin a la societat catalana governar-se. Aposten per construir una societat "plenament democràtica", que associen amb el socialisme.
3. És el primer cop que es presenten al Parlament. Han virat poc l'ideari de sempre.