CiU es desentén de l’operació Felip VI

BarcelonaNo és gens estrany sentir els dirigents de CiU, especialment els més veterans, explicant les contribucions de la federació a l’estabilitat de les institucions espanyoles. Els nacionalistes, especialment sota el lideratge de Jordi Pujol, van contribuir de manera decidida a la governabilitat d’Espanya quan hi havia esquerdes sensibles a les institucions espanyoles. A les retines de l’ establishment català i espanyol hi ha el suport de Pujol a Felipe González l’any 1993, el pacte del Majestic amb José María Aznar del 1996 i, més recentment, el suport a José Luis Rodríguez Zapatero quan les pressions polítiques i financeres mundials el van fer entregar-se a l’austeritat i retallar. Aquests suports, ben apreciats a Madrid, han passat a millor vida: CiU, immersa en el procés sobiranista, ha optat per abstenir-se en la votació sobre la llei que propiciarà el canvi a la monarquia espanyola el 18 de juny.

Aquest desmarcatge, sense precedents tenint en compte la transcendència de la votació -permetrà a Felip recollir el tron de mans del seu pare, Joan Carles-, es va acabar de perfilar ahir al matí. Des de les 8.30 h, els principals dirigents de CDC -amb l’excepció d’Artur Mas- es van reunir a la seu del partit per debatre el sentit del vot. El dia anterior, dimarts, encara no el tenien definit: hi havia qui apostava pel sí, qui defensava l’abstenció i, fins i tot, qui propugnava el no. L’abstenció final, que van rubricar Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, en una reunió a la tarda, es va justificar apel·lant a la “distància” entre la Catalunya que vol decidir i l’Espanya que vol mantenir l’ statu quo monàrquic.

“No és una abstenció equidistant, sinó distant”, expliquen a l’ARA fonts presents a la reunió de la cúpula de CDC. En aquesta reunió es va poder escoltar la veu de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil del partit, que va fer una defensa clara del vot negatiu al Congrés en considerar “anacrònica” la monarquia. En els mateixos termes es van expressar diversos càrrecs -especialment municipals- durant l’executiva que Convergència va celebrar aquest dilluns tot just saber-se l’abdicació.

La cúpula de CDC posa l’èmfasi en el fet que l’abstenció indica un punt de “desconnexió” amb les institucions espanyoles que entronca amb el discurs de Mas tot just saber-se la decisió de Joan Carles. El president va considerar “incomplert” el pacte constitucional del 1978 i per això va indicar que la consulta “va endavant” a pesar del canvi de rei.

L’Estat i el procediment

La versió pública de l’abstenció la va facilitar CiU a través d’un comunicat a mitja tarda, poc després que acabés la reunió entre el president i Duran al Palau de la Generalitat. Els dos dirigents tenen present que la iniciativa legislativa “es limita a acceptar l’abdicació del rei”, però insisteix a contextualitzar-la en un moment en què l’Estat “té una clara actitud contra els interessos de Catalunya”. “Hi ha hagut un canvi d’escenari: ara som nosaltres els que volem decidir què som”, apunten dirigents de CiU consultats. A CDC, fins i tot, van més enllà i apunten que ara toca anar “cap a un estat independent” i no perdre’s en el debat “espanyol” monarquia-república.

El comunicat de CiU també s’encarrega de lamentar el procediment que han seguit el PP i el PSOE per materialitzar al Congrés la successió de Joan Carles. “Si bé s’ha tingut puntual informació del contingut de l’article únic del projecte de llei [...], sempre ha vingut precedida de l’acord PP-PSOE”, assegura el text facilitat pels nacionalistes. “En cap cas hem estat cridats a participar prèviament per decidir o per configurar el contingut i el tràmit legislatiu”, sostenen. Una manera de fer que els recorda la reforma constitucional del 2011. En aquell moment, CiU va optar per no votar una modificació feta apressadament.

Aquestes queixes per les formes del PP i el PSOE ja van ser expressades al matí per Duran, que va fer set tuits per explicar el seu posicionanent sobre la llei successòria. Aleshores ja va optar per l’abstenció un cop “llegida” la premsa del dia, al mateix temps que acusava els dos principals partits espanyols de “fer com Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como ”, per tirar endavant el projecte de llei. Aquesta afirmació va fer que fonts parlamentàries i governamentals citades per l’agència Efe el desmentissin recordant que el portaveu de CiU al Congrés tenia coneixement del contingut de la norma.

Duran és un polític ben connectat amb l’establishment madrileny, que sempre l’ha considerat un “home d’estat”. En un primer moment era partidari del sí -així ho havia manifestat en converses prèvies amb representants del govern espanyol-, però les circumstàncies del procés sobiranista -i el posicionament de Mas fent èmfasi en la “desconnexió” de Catalunya envers l’Estat, argument en boca de tots els dirigents de CDC aquests dies- l’han abocat a l’abstenció. Caldrà veure com reben aquesta decisió en els cercles de poder de la capital de l’Estat, inclosa la casa reial, amb qui el líder d’Unió ha cuidat la relació.

L’avís de Rajoy

L’abstenció de CiU -“coherent”, segons va expressar el conseller de la Presidència, Francesc Homs- no va agradar gens a Mariano Rajoy, que ahir era a Lisboa firmant acords bilaterals amb el govern portuguès. El líder del PP va demanar als nacionalistes -li van preguntar expressament per aquesta qüestió- que no caiguin en la temptació de fer “política petita” amb la successió reial.

El president del govern espanyol, en canvi, va lloar l’actitud d’estat del PSOE i del seu secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba, que malda per contenir els brots republicanistes que apareixen a les files dels socialistes espanyoles. A CiU no interessa aquest debat sobre el model d’estat i també per això han optat per una abstenció que dirigents consultats defineixen com a “molt contundent”. El regnat de Felip VI començarà sense el suport dels principals partits nacionalistes de l’Estat, CiU i el PNB. Signe dels temps i signe d’una desconnexió.

Mas no garanteix la seva assistència a la coronació del nou rei

El president de la Generalitat, Artur Mas, no decidirà fins a l’últim moment si assisteix a la coronació de Felip VI. La proclamació solemne de Felip de Borbó com a nou rei d’Espanya caurà en ple viatge de Mas als Estats Units. Precisament aquella setmana, entre el 16 i el 21 de juny, el president de la Generalitat té programada una visita a Califòrnia per buscar sinergies amb sectors relacionats amb la recerca. En una visita d’obres a la L9 del metro, Mas va assegurar que encara no té constància que l’acte de coronació sigui el 18 de juny. “Ja fa sis mesos que tinc previst un viatge als Estats Units, i desmuntar un viatge com aquest és molt difícil”, va considerar. “Fins que la data no sigui definitiva no decidiré si hi puc assistir o no”, va defensar. Es tracta del sisè viatge oficial que fa el líder de CiU com a president de la Generalitat. Va encetar el primer mandat anant al Marroc, després va anar a Boston i, en vigílies de les eleccions del 2012, va viatjar a Moscou. En el seu segon mandat, Mas ha anat a Israel i a l’Índia. Ara s’hi sumarà Califòrnia.