Catalunya denuncia els greuges estatals des del 1760

Barcelona"La vostra reial voluntat, senyor, és una llei suprema universal que ens uneix a tots i obliga a sacrificar hisendes i vides en defensa vostra i del bé comú". La frase, que extrapolada als nostres dies porta integrats els aires recentralitzadors que bufen des de Madrid, pertany al primer memorial de greuges que els catalans van enviar a Madrid. Ho van fer els vuit diputats que van acudir en representació de l'antiga Corona Catalanoaragonesa a les Corts que va convocar el rei espanyol Carles III el 1760.

El document, anomenat Representació , fa una crítica a la política "unificadora" de la monarquia espanyola, que governa amb plens poders a Catalunya després de la derrota militar del 1714. "Alguns deuen pensar que si els espanyols tenen un mateix rei, convé que tinguem una mateixa llei perquè sigui perfecta l'harmonia, la correspondència i la unió de les parts d'aquesta monarquia", denunciava aquesta Representació , que constitueix el pas previ a l'elaboració -un segle més tard, el 1885- del memorial de greuges de Valentí Almirall, ideòleg del catalanisme i figura clau per entendre el corpus polític del país.

"Fins i tot en l'àmbit econòmic s'ha seguit la regla que els interessos centrals són els de la nació. Les nostres manufactures, el nostre comerç i les nostres arts viuen en contínua inseguretat i sota el pes constant de l'amenaça", denuncia Almirall en el seu text, que al cap dels anys es va convertir en els fonaments per edificar les Bases de Manresa del 1892.

Gestió descentralitzada

El document que van presentar els diputats de l'extinta Corona de Catalunya i Aragó a Carles III tenia com a objectiu fonamental el retorn a la legislació pròpia que existia abans del 1714, mentre que el del 1885 ja té una clara direcció cap a la voluntat de teixir un sistema polític descentralitzat a Espanya.

Almirall, un federalista convençut que es va anar desencantant progressivament, va ser l'encarregat de redactar el document que finalment es va entregar a Alfons XII. "El que nosaltres volem és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals d'ella i semblant a algun dels que se segueixen als gloriosíssims imperis d'Àustria i Hongria i Alemanya, i al Regne Unit de la Gran Bretanya, sistema ja seguit a Espanya en els dies de la nostra grandesa", defensa el document, que sorgeix d'un context en què el Centre Català -una entitat fundada tres anys abans de la redacció del document- i l'empresariat se sentien intimidats per l'amenaça de la signatura d'un acord comercial entre Anglaterra i Espanya.

Alfons XII va morir el mateix any que va rebre el memorial de greuges, i això va limitar el recorregut del text d'Almirall, que també responia a l'amenaça existent de la unificació del dret civil. El seu esperit, juntament amb el llibre Lo Catalanisme -publicat just un any després del memorial-, va situar les bases del catalanisme del tombant de segle. Després ja van arribar la Mancomunitat, la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la recuperació de l'autonomia. El to de les reivindicacions, malgrat tot, ha sobreviscut fins al 2013.