Catalunya i Europa: tot obert

BarcelonaEl flanc europeu és, a hores d'ara, un dels interrogants oberts del procés sobiranista. Ho és perquè no hi ha precedents d'una ampliació interna produïda per la independència d'una regió d'un estat membre, i també perquè des de Madrid -i des de Brussel·les- arriba sovint el missatge que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea (UE) i de l'euro. L'excepcionalitat del procés, segons cinc experts de diversos àmbits consultats per l'ARA, fa pensar en una solució política al conflicte que transcendeixi el marc legal establert pels tractats comunitaris europeus.

"És una qüestió de voluntat", sosté Jaume Ventura, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional, catedràtic de la UPF i research professor de la Barcelona Graduate School of Economics. "L'opció més vàlida és un acord polític", apunta Kolja Bienert, president del col·lectiu Horitzó Europa. Davant la falta de precedents, diàleg entre les tres parts: Catalunya, Espanya i Europa. Mentrestant, "que el Govern treballi en el que depèn d'ell per adequar-se a les condicions de la UE", defensa Casimir de Dalmau, advocat i consultor que va ser director executiu de l'extint Patronat Català Pro Europa.

Els experts alerten que avançar-se a segons quins escenaris és fer "futurologia", en la mesura que les lleis europees no regulen una situació com aquesta. "Merkel ja té sobre la taula una solució que es basaria en el fet que tot el que hi ha a la superfície catalana -inclosos els ciutadans- formarien part de la UE, mentre que el sòl en quedaria fora", afirma el periodista Martí Anglada citant un informe del politòleg Kai-Olaf Lang, defensor d'una transició ràpida perquè Catalunya formi part com més aviat millor de la UE en cas que decideixi independitzar-se.

"El que cal és sensatesa en tots els estaments de diàleg", afegeix Eduard Sagarra, president de les Nacions Unides a Espanya i professor d'Esade. Les veus consultades, malgrat advertir de la possibilitat que Catalunya quedi fora de les institucions comunitàries -per ser a la UE cal unanimitat dels estats membres a l'hora de ratificar-ho-, també coincideixen a afirmar que el veto espanyol no durarà sempre. "El boicot d'Espanya és un escenari amb probabilitat mínima", assegura, taxatiu, Ventura.

Ser-hi de diferents maneres

En el gràfic adjunt es veu clar: a Europa s'hi pot ser de moltes maneres. Es pot formar part de l'eurozona, de la UE i de l'espai Schengen, entre d'altres. I no tots aquests escenaris requereixen unanimitat dels seus membres. Mentrestant, i davant les amenaces del govern espanyol i de les declaracions poc amistoses de Brussel·les, la Generalitat opta per carregar-se de raons i per deixar clar -com sempre agrada fer al president de la Generalitat, Artur Mas- que Catalunya no és a Europa. Directament, és Europa.

Seguir (o no) a la Unió Europea

Catalunya forma part de la Unió Europea (UE) des del 1986, des que hi va entrar Espanya. Què passa si una regió d'un estat s'independitza? "Els tractats deixarien d'aplicar-se en aquest territori", va respondre el 2004 a un parlamentari europeu Romano Prodi, aleshores president de la Comissió Europea. ¿És el marc legal l'únic que cal tenir en compte en aquest debat? Els cinc experts consultats per l'ARA parlen de tenir en compte, bàsicament, la voluntat política de Catalunya, Espanya i la UE. Els dóna la raó un informe de Graham Avery, consultor de l'European Policy Centre, que assegura el següent: "Les negociacions per entrar a la Unió [en el cas escocès] es durien a terme en el període comprès entre el referèndum i la data de la independència". L'informe allunya la possibilitat d'un procés d'admissió lent, a l'estil turc, i raona que caldria canviar els tractats europeus per definir bé el pes d'Escòcia. Es tractaria, diu Avery, d'un procés simplificat.

L'euro i la pertinença a l'espai Schengen

"No té gaire sentit dir que Catalunya quedarà fora de l'euro. Un país pot seguir fent servir aquesta moneda encara que estigui fora de l'eurozona, la qual cosa només li impediria participar en els aparells de govern del Banc Central Europeu (BCE)", argumenta Jaume Ventura, investigador sènior del CREI. Pel que fa a la por que els bancs catalans amb presència a l'exterior es quedessin atrapats en una Catalunya sense euro, Ventura és taxatiu: "Qualsevol banc català amb sucursals a la zona euro, encara que el nou estat no sigui a la UE, té dret als mecanismes de liquiditat del BCE". L'investigador del CREI també recorda que un país amb un pes financer tan pronunciat com Suïssa no forma part de l'eurozona. La presència a l'espai Schengen -que elimina controls a les fronteres- requereix unanimitat per aconseguir-la, de manera que un veto espanyol seria perjudicial. Països com Noruega i Islàndia no pertanyen a la UE, però sí que són a l'espai Schengen.

El manteniment de la ciutadania europea

"Encara que Catalunya o Escòcia s'independitzin, els seus ciutadans són de la UE i tenen drets", afirma Alan Sandry, analista del Centre Maurits Coppieters i professor de la Universitat de Swansea (Gal·les). Eduard Sagarra, president de les Nacions Unides a Espanya i advocat, recorda que la Constitució s'expressa en aquests termes: "Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat". "Els actuals catalans, que són espanyols d'origen, seguirien tenint el passaport i la nacionalitat espanyola. A la vegada, tindrien la condició de ciutadans europeus, tenint en compte que és legalment possible tenir, a més de la nacionalitat catalana, la d'Espanya", defensa Sagarra. Pel que fa als ciutadans comunitaris que viuen a Catalunya, Kolja Bienert, president d'Horitzó Europa, admet certs "interrogants". Sagarra augura que, almenys al principi, tindrien "problemes".

La possibilitat d'introduir aranzels

El govern espanyol creu que, en cas d'independència, seria obligatori que Catalunya establís aranzels per a importacions i exportacions com a que país situat fora de la UE. Però Jaume Ventura sosté que "Catalunya no es convertirà en una illa aranzelària". Si es dibuixa la situació més extrema de totes -un nou estat fora de la UE, de l'eurozona i de Schengen-, Ventura creu que Catalunya seria "com un país asiàtic" a qui afectarien uns aranzels "que ara són molt baixos" a nivell mundial, al voltant d'un 3% de mitjana. En tot cas, la primera perjudicada d'una Catalunya aïllada seria Espanya, perquè la sortida cap al nord més factible -i que permet més trànsit- és la del Principat amb França. "Espanya viu de la veta catalana", lamenta Martí Anglada, periodista. Ser dins l'espai Schengen ajudaria Catalunya a ser més competitiva en el mercat europeu. "Ara juga amb un peu lligat", afegeix.