La trama de Bustos esquitxa 44 alcaldes

SabadellManuel Bustos “feia i desfeia al seu gust” a l’Ajuntament de Sabadell i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Així ho recollia un informe policial del cas Mercuri. I els tentacles que es van derivant de la trama no fan més que alimentar aquesta tesi, ja que la gestió de l’exalcalde al capdavant de l’entitat municipalista ha acabat saltant pels aires en fer-se públic que la seva dona, Montserrat Costa, suposadament també cobrava de l’entitat, i que 43 alcaldes i un exregidor estan sent investigats per haver cobrat, presumptament, sobresous encoberts. Ahir es van fer públics els noms, que afecten diferents partits, sobretot el PSC, i les retribucions que han rebut entre els anys 2011 i 2012, que sumarien prop de 180.000 euros.

Fins a 23 alcaldes del PSC, 9 d’ERC, 5 de CiU, 5 d’ICV i 2 del PP. Aquest és el recompte de càrrecs públics afectats, segons es desprèn del sumari del cas al qual ha tingut accés l’ARA i que ahir la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció es va encarregar de fer públic. Les xifres que rebien cadascun dels alcaldes són molt dispars i passen pels quasi 24.000 euros (uns 1.300 nets al mes) que va cobrar Bustos -segons la jutge passava, a més, tiquets de despeses- o pels 12.870 euros de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), el vicepresident que més hauria cobrat just per sobre del socialista Miquel Arisa, alcalde de Centelles, que n’hauria rebut 10.648.

Retribucions que vénen de lluny

La retribució de la resta de la cúpula oscil·la entre els 7.500 euros de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), i el de Solsona, David Rodríguez (ERC), als 5.000 dels alcaldes de Mataró, Joan Mora (CiU); de Reus, Carles Pellicer (CiU), i de Castelldefels, Manuel Reyes (PP). L’altre vicepresident, que presideix la gestora del PSC i és l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va negar ahir “rotundament” haver cobrat un sou de la federació. Tot i que apareix en aquesta llista -se li atribueixen 5.397 euros-, va assegurar ahir que no ha arribat a cobrar res i va subratllar que en l’informe policial sobre el cas es fa constar que en la documentació confiscada no s’han pogut “localitzar” les transferències que presumptament se li van fer.

Les quantitats sota sospita correspondrien a la retribució neta rebuda en dos anys, però la investigació apunta que el pagament de sobresous ja estava en marxa l’any 2004, quan Bustos va assumir la presidència de la FMC. De fet, el seu predecessor, Manuel Mas (PSC), ja va explicar a l’ARA que quan ell era president tenien una retribució ell mateix i els vicepresidents.

En tot cas, en el període investigat, la jutge del cas Mercuri considera que aquests presumptes sous “il·lícits” s’han rebut en molts casos de manera “injustificada” pel “rang” o “l’antiguitat” ostentada a l’organisme i no per les activitats, intervencions, reunions, actes o desplaçaments derivats de la seva tasca a l’entitat municipalista. La prova, assegura, és que s’ha seguit cobrant la mensualitat en períodes d’inactivitat de l’entitat o sense que s’haguessin celebrat les reunions previstes. De fet, l’any 2011 la FMC es va reunir en sis ocasions de manera oficial, mentre que els càrrecs de la direcció van seguir cobrant una quantitat fixa cada mes.

Un altre dels indicis que corroboraria que el sou fixat no és en funció dels desplaçaments sinó del pes a l’entitat és que alcaldes que s’han hagut de desplaçar des de més lluny fins a Barcelona han rebut menys diners que els que eren a pocs quilòmetres de la capital.

Les converses intervingudes policialment que conté el sumari delaten la preocupació de l’exalcalde de Sabadell i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya davant la possible irregularitat dels cobraments. En una conversa telefònica amb el secretari general de la FMC, Adolfo Moreno, el febrer del 2012 i davant un requeriment que havia fet el diari El País sobre els sous ara investigats, Manuel Bustos admet que havia donat instruccions perquè cap dels ingressos constés com a “dietes”, sinó en concepte de “desplaçaments”, perquè no poguessin ser interpretats com a sous fixos i regulars. “No cobra ningú sous i ja està”, replica Bustos en un moment de la conversa amb Moreno, que l’adverteix del risc que suposa dir una “mentida”.

Segons l’informe policial, Bustos i Moreno es mostraven a les converses “neguitosos” amb la situació. Fins a tal punt que el secretari general va insistir a l’expresident de la FMC del perill de seguir amagant la xifra que percebia ell. “Bé, doncs jo des d’aquest mes no cobro, joder. Ja veuré com ho arreglo. I punt”, respon Bustos, que tot seguit afegeix que, en tot cas, es digui que cobra 600 euros al mes, com els vicepresidents. “I la resta ho arreglo amb la Montse i s’ha acabat”, conclou.

2.600 euros per 15 hores

Aquesta última frase de Bustos és clau per a la investigació policial, ja que considera que “la Montse” de la conversa és la seva dona, Montserrat Costa. Al sumari s’interpreta que es refereix al fet que “la part que hauria de rebaixar-se per no cridar l’atenció” la podria “compensar” mitjançant pagaments a la seva dona, que hauria estat cobrant de la FMC des del març del 2008. La nòmina “en el moment dels fets exposats” era de 2.666 euros per un contracte de 15 hores setmanals i, a la vegada, Costa tenia contracte a l’Ajuntament de Sabadell com a cap de gabinet del mateix Bustos.

A més d’intentar allunyar de la llum pública la seva retribució, a les converses enregistrades queda recollit que l’exalcalde de Sabadell també va procurar alliçonar alguns dels alcaldes de la direcció de l’entitat perquè neguessin que cobraven un sou fix i els va intentar convèncer que tot era legal.

La Federació de Municipis es va escudar fa dies en la seva “naturalesa privada” per defensar que no hi ha cap “il·legalitat” en les retribucions. A més, dilluns passat va reunir els vicepresidents per donar-los a conèixer un informe del 6 de febrer del catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Joaquim Tornos, que així ho avalava. Amb tot, caldrà veure quina interpretació en fa la justícia tenint en compte que bona part del pressupost de l’entitat prové de les quotes que paguen els 650 ens locals públics adherits. D’entrada, la jutge del cas Mercuri parla d’una “pràctica irregular i perllongada” de la qual Bustos era conscient. Per ara no hi ha imputacions, però sí un terrabastall en 44 ajuntaments que s’hi han vist esquitxats.

CiU i ERC retornaran a la FMC els diners sota sospita

Els cinc alcaldes de CiU i els nou d’ERC investigats tornaran els diners a la FMC. Després que es fessin públics els noms dels investigats, els alcaldes de CiU esquitxats -entre els quals, el de Reus, Carles Pellicer, a la foto- van anunciar que remetran una carta -a què ha tingut accés l’ARA- al secretari general de la FMC, Adolfo Moreno, per indicar-li que faran efectiu el “reintegrament cautelar” de les retribucions que “estan, en aquests moments, qüestionades”. A la missiva, es queixen de l’opacitat en la gestió de l’expresident de la FMC Manuel Bustos i asseguren que els diners que cobraven “sempre es van plantejar com una retribució associada al càrrec”. Poc després, fonts d’ERC avançaven que seguiran els mateixos passos que els cinc alcaldes de CiU. David Rodríguez, l’alcalde de Solsona, va afirmar en un comunicat que no té “res a amagar” i que sempre ha actuat “correctament”. “Quan vaig entrar a la FMC no vaig qüestionar el sistema de retribucions perquè confiava en els serveis jurídics de l’entitat”, va dir Rodríguez, que ara ocupa una vicepresidència a la FMC. A més, subratlla que “aquesta manera de liquidar les dietes no l’havien decidit mai els alcaldes, sinó la pròpia maquinària interna de la federació”.