Buscant l’hora zulu catalana al Palau de la Generalitat
BarcelonaPlaça Sant Jaume. Es busca hora zulu. Aquella hora en què tots els rellotges marquen la mateixa hora. L’hora del temps universal coordinat. L’hora del combat. 10.10: arriba com un coet Joana Ortega. 10.40: Oriol Junqueras cedint el pas a un eixam de bicicletes. 10.50: Jordi Turull i Ramon Espadaler amb esforç de tàndem. 11.00: David Fernàndez i Quim Arrufat amb rapidesa de dard. 11.05. Joan Herrera, a càmera lenta. Els vigilen les xifres. A un costat de la plaça, la sastreria Deulofeu: 1918. L’any que la campanya per l’autonomia catalana va tenir el suport de 1.046 dels 1.072 municipis de Catalunya. A l’altra, el bar d’entrepans Conesa: 1951. L’any de la vaga de tramvies: el boicot, el carrer, el poble. La primera protesta massiva contra el Madrid que paga el bitllet del tramvia més barat. La primera estirada d’orelles al franquisme. Els números, les hores, entren dins del Palau de la Generalitat.
Rellotge de sorra
Recerca d’hora zulu a velocitat de rellotge de sorra. Durant tres hores i mitja comptem ovelletes, musaranyes, vasets de cafè de plàstic destruïts... 1, 2, 3... 24, 45, 67... Ens aturem als 120: periodistes, càmeres, fotògrafs... Ens parem als 44 ordinadors portàtils. Als 22 trípodes carregats a punt per caçar els preuats pardals polítics al faristol. Els telèfons mòbils volen com legions d’orenetes buscant niu . “Xiu-xiu”, “Aquest so vol dir que encara en tenen per una estona”, diu un assessor d’un partit. “Xiu-xiu”, “Xiu-xiu”. Hora “xiu-xiu”. Continuem comptant. Una ovelleta, dues ovelletes... “Rum-rum”. Alarma estomacal del dinar. “Un entrepà!” Dos, tres, quatre... L’hora nyam-nyam i l’hora rum-rum queden sonorament sincronitzades. Portem desenes de rellotges de sorra d’hora zulu. La sirena. 14.42: hora de deixar-ho tot. Hora passes: tap-tap... El portaveu Francesc Homs fa el comunicat. Continuem. Un canapè de 5 minuts.
El rellotge de la plaça Sant Jaume que compta els dies que falten per a la consulta es va aprimant. Tic-tac. 18.32: retorn al Palau de la Generalitat. Els 11 rellotgers reunits pel 9-N tornen a posar el rellotge de sorra d’hora zulu damunt la taula. La tarda balla el mateix bolero melangiós que el matí. 1, 2, 3... 29, 67, 89.... L’estadística s’esberla a les 19.59. Pausa del rellotge hora zulu. Finalment el president Mas baixa a l’homenatge a l’escultor Josep Maria Subirachs que també es fa a Palau. A les 20.40 Mas cita el poeta Joan Vinyoli: “Faig del no-res amb mots un replà per quan l’escala no segueix”. Quants mots? Deu? Vint? Quant temps per arribar al replà?
La xifra és seguir el camí. Seguir comptant. Quants entrepans? Quant queda? Quan.... Sona la campana. 21.50. Arriba l’hora passes tap-tap a càmera ràpida. Tothom vola cap al cim. Cap a la sala gòtica. Un cel amb vestit de nit de Ventafocs que no marxa de la festa. El rellotge de sorra s’esfuma. Després de set hores apareix un rellotge nou que corre afuat fins a donar l’hora exacta. Surten tots alhora. Surten tots a l’hora. Surten els 11 rellotgers. Sincronitzen els rellotges: assenyalen l’hora zulu catalana.
