Beatificacions sense autocrítica
L'Església homenatja els seus màrtirs a la Guerra Civil però obvia les víctimes del franquisme i no demana perdó pel seu suport al règim
TarragonaCom era de preveure, la Conferència Episcopal Espanyola no va aprofitar la beatificació ahir a Tarragona de 522 màrtirs religiosos de la Guerra Civil -la més important feta fins ara- per demanar perdó pel seu suport al règim franquista. Tampoc va haver-hi cap referència a les víctimes de la sublevació militar i de la dictadura. L'Església va ignorar així les diverses veus que, tant des de dins de la institució com des de fora, li havien demanat en els últims dies que aprofités aquest acte per fer net amb aquest episodi de la seva història. Ni tan sols el missatge del papa Francesc, que va arribar en forma d'una gravació televisiva, va aportar cap gest en aquest sentit, tot i que el tarannà progressista de les seves últimes declaracions públiques havia aixecat certes expectatives. Va demanar als cristians que demostrin la seva fe amb "obres" i no "paraules".
Sí que hi va haver justificacions. Les que donaven resposta a les principals crítiques que havia rebut l'esdeveniment: que s'homenatgessin els màrtirs d'un conflicte polític com la Guerra Civil, en què l'Església no va tenir un paper neutral, i el fet que un acte amb un marcat to espanyolista s'organitzés a Catalunya en ple procés sobiranista i l'endemà del Dia de la Hispanitat. L'encarregat de respondre a totes dues qüestions va ser l'enviat del Vaticà: el cardenal Angelo Amato, prefecte de les Causes dels Sants i màxima autoritat religiosa present a l'acte.
En la seva homilia, Amato va defensar les beatificacions dels màrtirs perquè l'Església "no vol oblidar els seus fills valents", matisant que la institució "és la casa del perdó" i que, per això, "no busca culpables". El seu discurs va estar farcit d'una retòrica al voltant del perdó, però no hi va haver cap concessió en forma de disculpa pel paper còmplice de l'Església durant el franquisme. Això sí, el cardenal va recordar el "fosc" context històric en què aquests 522 màrtirs van perdre la vida denunciant "l'hostilitat anticatòlica dels anys 30", en què Espanya va ser envoltada per "la boira diabòlica d'una ideologia -la republicana- que va anular milers de ciutadans pacífics incendiant esglésies, tancant convents i escoles catòliques". Segons Amato, els màrtirs no van ser "combatents, no eren al front i no donaven suport a cap partit". "No van ser caiguts de la Guerra Civil, sinó víctimes d'una persecució religiosa radical que es proposava l'extermini programat de l'Església". I va dir que la d'ahir era "la festa de la reconciliació". Pel que fa a l'elecció de Tarragona com a seu de la beatificació massiva, el cardenal va desmarcar-la del procés sobiranista de Catalunya. Segons el cardenal, els motius són que Tarragona és la diòcesi amb més màrtirs (147) i que al segle III dC a Tarragona hi va tenir lloc el martiri de sant Fructuós. L'homilia d'Amato va tenir el seu contrapunt en la innòcua intervenció del president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Rouco Varela, conegut pels seus posicionaments conservadors. En una intervenció breu i asèptica, l'arquebisbe de Madrid amb prou feines va passar dels agraïments.
Sense incidents
La beatificació massiva va transcórrer en un clima de normalitat al Complex Educatiu de Tarragona, on l'esplanada central estava presidida per un altar gegantí, dues grans pantalles i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya. Tal com havia demanat l'organització, no hi van haver banderes ni pancartes amb missatges polítics. Els 25.000 assistents van gaudir d'un acte en què va primar el contingut religiós, entre els quals hi havia 104 bisbes, uns 1.400 sacerdots, 2.700 religiosos i 4.000 familiars dels màrtirs, a més de milers de pelegrins arribats de tot Espanya amb 300 autobusos i un miler de vehicles privats. No van fer acte de presència els grups ultres que s'havia especulat que podien fer pack de cap de setmana amb les concentracions unionistes de dissabte a Barcelona amb motiu del 12 d'octubre.
Pel que fa a les autoritats, l'acte va comptar amb l'assistència del president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers Santi Vila i Josep Maria Pelegrí. Ortega va justificar la participació del Govern amb el fet que "més de la meitat dels màrtirs són catalans". La representació estatal la van encapçalar el president del Congrés de Diputats i el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que va considerar que la beatificació era un acte de "justícia i reconciliació".
A la mateixa hora al cementiri de Tarragona unes 200 persones van retre homenatge a les víctimes de la repressió franquista. La Coordinadora per la Dignitat i la Laïcitat volia mostrar així el seu rebuig a l'esdeveniment. Un dels seus portaveus, el catedràtic d'història de la URV Josep Sánchez Cervelló, recordava que "les forces d'esquerra ja s'han disculpat per la repressió catòlica, però l'Església no ho ha fet de la seva complicitat amb el franquisme. Quan això passi, es podrà parlar de reconciliació".
La beatificació més nombrosa que s'ha fet mai a l'estat espanyol
Més de 20.000 pelegrins
La beatificació va portar a Tarragona 25.000 pelegrins. La ciutat es va col·lapsar per l'acte: s'hi va instal·lar una pantalla gegant amb 7.500 cadires, hi van participar uns 900 voluntaris i les 1.200 places hoteleres de la ciutat van penjar el cartell de complet.
522 nous màrtirs
En l'acte es van beatificar 522 persones assassinades durant la Guerra Civil, tres de les quals van ser bisbes de Lleida, Jaén i Tarragona. La meitat del mig miler de nous beats van morir en accions violentes a Catalunya. Entre els màrtirs hi havia fins a una vintena de monjos de Montserrat.
43,5 anys d'edat mitjana
L'edat mitjana dels màrtirs beatificats ahir és de 43,5 anys i n'hi ha 131 que tenien 30 anys o menys. El més jove tenia 18 anys, el carmelita José Sánchez, i la més anciana, amb 86 anys, era la monja Aurora López.