ONZE DE SETEMBRE, FALTEN 15 DIES

"Barcelona ha d'omplir ara el país"

Ciutadans metropolitans canvien la seva destinació a la cadena per anar cap a les Terres de l'Ebre

ASSAJOS PER MOTIVAR EL TERRITORI  Per assegurar l'èxit de la Via Catalana, millorar la seva organització i escalfar motors per a la Diada, l'ANC està ja organitzant cadenes humanes d'assaig arreu del territori. A la imatge, la cadena que el dissabte passar es va organitzar al pont del riu Algars, entre Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya) per reivindicar l'ús del català a la Franja.
Sara González
28/08/2013
3 min

BarcelonaTant se val si han de recórrer 200 quilòmetres i pagar uns 18 euros de peatge. La Flora Vilardell i el seu marit, veïns de Sant Cugat del Vallès, conduiran l'11 de setembre fins a les Cases d'Alcanar per participar en la cadena humana. "L'any passat els carrers de Barcelona es van omplir de gent d'arreu del país i ara és Barcelona qui ha d'omplir el país", asseguren. I és que contra rellotge, lluitant contra les barreres logístiques i amb grans dosis de pedagogia, els membres de l'Assemblea Nacional Catalana estan fent mans i mànigues perquè els 400 quilòmetres de la Via Catalana siguin un èxit i no facin aigües a les Terres de l'Ebre. La crida està començant a donar fruits, però alerten que encara no són suficients.

A hores d'ara hi ha 375.000 inscrits a la cadena humana. Per a l'ANC la clau és aconseguir sumar gent disposada a desplaçar-se a les Terres de l'Ebre o bé que catalans que estiguin inscrits en trams molt plens canviïn de destinació tal com ha fet la Flora Vilardell. "L'ocupació d'aquests trams a hores d'ara és realment baixa. O els omplim o el nostre projecte de país se'n va en orris", alerta el responsable de l'Assemblea a les Terres de l'Ebre, Marcel Guiu.

Flota d'autobusos limitada

El focus està centrat a conscienciar la ciutadania i facilitar autobusos llançadera que surtin des de barris de Barcelona com Sant Andreu, les Corts o la Sagrada Família. Tot i això, la flota d'autobusos catalans és limitada i s'està tocant sostre. Més de 1.200 estaran mobilitzats per a la Diada i fonts de l'ANC expliquen que és ja molt complicat habilitar-ne més. Aconseguir més afluència de trens o fins i tot de transport marítim ha sigut impossible.

Tot i això, l'ANC no defalleix. "Sabem que és complicat però estem convençuts que ho aconseguirem", insisteix Guiu. De fet, el secretariat nacional de l'Assemblea farà tot el que calgui els pròxims 15 dies perquè així sigui. En les seves previsions ja esperaven que el tram més complicat seria aquest per raons de densitat de població; i per això asseguren que, un cop han fet visible el projecte de la Via Catalana, ara se centraran a fer entendre que perquè qualli cal que la gent es mobilitzi cap als trams amb menys ocupació. De nervis, asseguren, no n'hi ha. Però sí el pes de la responsabilitat que suposa una organització tan complexa.

Un dels reclams ha sigut aconseguir atreure catalans amb notorietat pública. Així doncs, dirigents com Joan Tardà i Alfred Bosch, d'ERC, l'expresident Jordi Pujol, el cantant Lluís Llach i l'actor Juanjo Puigcorbé seran a les Terres de l'Ebre. "El més còmode era quedar-se a Barcelona, però vam decidir anar a un lloc més complicat d'omplir", explica el periodista esportiu de Catalunya Ràdio Jordi Borda, que també es desplaçarà fins a les Cases d'Alcanar.

De Florida al Camp de Tarragona

Però si parlem d'odissees i de motivació, Caius Dalmau s'endú la palma. Aquest català de Valls que fa deu anys que viu a Florida i el seu germà, que viu al Perú, faran un llarg viatge expressament per poder participar en la cadena humana. Agafaran l'avió el dilluns 9 de setembre i tornaran just després de la Diada. "L'any passat ens vam perdre la manifestació i de cap de les maneres ens volíem perdre la cadena d'enguany", assegura Dalmau, que dissabte participarà en la cadena de Miami i que ja va fer coincidir les seves vacances estiuenques a Valls amb el Concert per la Llibertat per poder assistir-hi. Justament la cadena serà el motiu pel qual es tornaran a trobar els quatre germans i els pares després de cinc anys sense coincidir tots.

stats