El BCE afluixa amb Merkel i prioritza altre cop les reformes

BarcelonaLa contundent proclama que va fer Mario Draghi a l’agost contra les polítiques d’austeritat va obrir la porta a tot un seguit de crítiques al camí triat per Angela Merkel per sortir de la crisi. Després del president del BCE s’hi van sumar estats com França i Itàlia, tot un vicepresident de la Comissió Europea i el Deutsche Bank, entre d’altres. Ahir hi havia molta expectació per veure si repetiria les seves paraules a Frankfurt. Però Draghi va optar per la prudència.

El poderós banquer italià va alterar el seu discurs respecte al que va pronunciar a Jackson Hole i va mostrar-se com un ferm defensor de la política de reformes, una política que el BCE ha defensat al llarg de tota la crisi fins que van aparèixer els símptomes d’esgotament a Alemanya, França i Itàlia. I malgrat les diferents preguntes que va rebre en aquest sentit, no va escapar-se del que fa no tant era el seu guió.

“Seria millor que primer parléssim sobre les reformes i després sobre la flexibilitat [amb els límits d’austeritat]”, va afirmar el president del BCE. Interrogat sobre els costos que tenen aquestes reformes per als estats, Draghi va ser contundent: “Les reformes tenen un cost, però la falta de creixement també”. El missatge als governs era clar: si volen créixer han de fer els deures. Draghi va aprofitar l’ocasió per assegurar que no hi haurà ni “gangues” ni “negociacions” amb els diferents estats sobre els seus deures amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement. Aquestes paraules topaven de manera frontal amb les que va pronunciar fa pocs dies, i fins i tot es va sentir forçat a donar-hi una explicació: “Si hi ha hagut altres interpretacions no és cosa meva”.

El banquer va voler posar un exemple del que demana als estats: “Podem proporcionar tots els estímuls monetaris que vulguem, tanta disponibilitat de crèdit com vulguem, però si una persona que estudia fer servir aquest crèdit per obrir un negoci s’ha d’esperar vuit mesos per fer-ho o una vegada ho hagi fet ha de pagar molts impostos, aquesta persona no demanarà el crèdit”.

“Cal creixement i cal fer baixar l’atur”, va assegurar Draghi. “I per aconseguir-ho el que cal és que cadascú faci la seva feina”, va concloure després del consell de govern del BCE.

Còmode en l’ambigüitat

El president del BCE, però, sí que va acontentar els que creuen que s’ha de posar punt final a l’austeritat: en el seu discurs va repetir que “encara hi ha camp per córrer per assolir unes polítiques fiscals més amigues del creixement”. A més, va afirmar que el marc legal actual ja permet un cert marge per a la flexibilitat amb els diferents governs.

Pel que fa al creixent rumor que Alemanya està ultimant un esquema de negociació amb països com França i Itàlia a canvi de flexibilització en els límits de despesa que se’ls ha imposat, Draghi va donar una pista més i va voler distingir entre els països que han fet les reformes que se’ls demanaven i els països que encara no les han fet.

Per afegir pistes a la qüestió, Luis de Guindos, el ministre d’Economia i Competitivitat espanyol, va avisar que Europa obrirà un debat ideològic sobre el ritme de la consolidació fiscal. De Guindos es va felicitar pel creixement espanyol, que atribueix a “la intensa correcció de desequilibris” i a les reformes estructurals.

Jeroen Dijsselbloem, l’holandès a qui De Guindos succeirà, es va manifestar en la mateixa línia. Segons Dijsselbloem hi ha possibilitats d’incrementar la despesa pública en un cert nombre de membres de la Unió. Però va demanar que aquests moviments es produeixin respectant les actuals normes del Pacte d’Estabilitat. “No és un viatge gratuït”, va dir l’actual president de l’Eurogrup.