Assaig general del referèndum
BARCELONASi tanquem els ulls i sentim els discursos i les intervencions de la campanya arribarem a la conclusió que, si algun dia es fa un referèndum d'independència, serà molt semblant a això, si no ben bé igual. En un costat, el bloc del sí, capitanejat pel president de la Generalitat (avui formalment candidat a la reelecció però a la pràctica revestit amb l'aura de líder moral) i enfront no un partit sinó el mateix president d'Espanya, acomboiat per un potent aparell mediàtic amb la missió de curtcircuitar una possible majoria absoluta de CiU.
I si ara obrim els ulls comprovarem un altre fenomen: durant anys i dècades s'havia pronosticat que un referèndum d'aquestes característiques es viuria a Catalunya com un trencament social ("No vull que m'obliguin a triar si sóc espanyola o catalana", ha clamat Carme Chacón), però la realitat és que al carrer la campanya es viu amb total normalitat, amb la tensió lògica dels moments que se saben importants i decisius, però sense les dosis de dramatisme que alguns havien augurat. Ha arribat el moment de parlar-ne, de posar les cartes sobre la taula. D'això van unes eleccions que en realitat són un assaig general del referèndum, una primera volta, com va dir el president.
I és en aquesta clau que cal interpretar els principals missatges. Mariano Rajoy s'ha adonat de dues coses: la primera és que Artur Mas va de debò; i la segona que el principal actiu del procés és el president mateix. I la seva reacció ha estat, per tant, també doble. D'una banda, se sent estafat, enganyat i traït per qui fins fa poc era un soci lleial en política econòmica (d'aquí el to enfadat de Rajoy, gens habitual en ell). I, de l'altra, que cal minar la credibilitat del president, cal presentar-lo davant l'opinió pública com un boig que lidera "una aventura destinada al fracàs" i un covard que no ha tingut el "coratge" d'afrontar la crisi.
Boig i covard són dos adjectius molt gruixuts per definir el líder de CiU, i grinyolen fins i tot per molts ciutadans espanyols. Els spin doctors del PP tenen un repte majúscul: fins ara ho tenien molt fàcil per deslegitimar l'independentisme radical, però com es desactiva un independentisme moderat, transversal i interclassista?
Reding i el debat europeu
Ara bé, l'estat espanyol té recursos, com ara la capacitat de pressió internacional. Ahir des de Berlín, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vivianne Reding, va recular de nou i va tornar a secundar la tesi avalada per Madrid segons la qual una Catalunya independent quedaria fora de la UE. Unes declaracions que, en plena campanya, poden tenir cert impacte. I després hi ha la solidaritat dels expresidents. Ahir, José Luis Rodríguez Zapatero, va fer una crida a continuar "units" durant un acte a León.
Per la banda del sí, CiU ha focalitzat tant la campanya en Artur Mas que ara mateix el debat obert a les seves files és si han anat massa lluny amb el cartell electoral, on se'l veu mirant a l'horitzó amb els braços oberts sobre un mar de banderes, amb una estètica que recorda el realisme soviètic d'Aleksandr Gerasimov, famós per les seves estàtues de líders del poble amb trets sobrehumans. Més enllà de la polèmica, el cert és que bona part de la partida es juga en el camp de la credibilitat, i en això, si hem de fer cas de les enquestes, Mas té avantatge sobre Rajoy. El CIS atorga una nota de 2,78 al president espanyol, mentre que segons el CEO Mas obté un 5,82 entre els ciutadans catalans.
Amb aquest bagatge, Artur Mas en té prou en campanya de minimitzar els riscos de la secessió, fer de frontó dels atacs de Madrid i dibuixar un futur en què, com diu el poeta, "tot està per fer i tot és possible". La seva és una campanya del sí, de l'optimisme, de la il·lusió, i enfront té una campanya de la por, amb trets apocalíptics i en què qualsevol atzagaiada juga a favor seu. És el que ha passat amb el vídeo del Garcia, contestat ahir de manera contundent des de la Seu d'Urgell. "De president de Catalunya a president del govern espanyol: no tolerarem que divideixin la societat catalana", va etzibar Mas a Rajoy.
Les dificultats del PSC
El tercer en discòrdia en un referèndum és aquell que vol plantejar una tercera via, un camí del mig. Aquesta és l'aposta d'un PSC que cada dia que passa té més dificultats per col·locar els seus missatges socials, fins al punt que han de recórrer als atacs personals (Xavier Sabaté acusant Mas d'haver-se beneficiat de la supressió de l'impost de successions) per treure el cap. ERC, que abans de la campanya corria el perill de quedar arraconada pel gir de CiU, ha trobat un filó (hàbilment explotat per un Junqueras mitiner que recorda el Carod del 2003) en la possibilitat de quedar segona força. Aquesta estratègia la situa en un pla d'igualtat amb el PP de Rajoy i és un incentiu atractiu per als que busquen una mena de ple al 15 independentista la nit del 25-N.
Ahir, però, també va ser un bon dia de campanya per a ICV. El drama dels desnonaments ha irromput en l'agenda i recorda que els estralls de la crisi tenen noms i cognoms. I que ni tan sols en el referèndum de veritat es podrà evitar parlar del model social i econòmic.
