Artur Mas: “No es pot dir que la crisi s’hagi acabat”
El president considera que l’estat del benestar serà millor perquè es valorarà més el que es té
Rajoy va proclamar que la crisi s’ha acabat, que ja ha vorejat el cap d’Hornos. Ho afirmaria vostè també, de l’economia catalana?
Jo no ho afirmaria així, no. Jo crec que la crisi no s’ha acabat. De vegades penso que per a ells una crisi és una estadística. Però la crisi és: quantes persones amb noms i cognoms tenim aturades en aquest país, que volen treballar? O en risc de pobresa, o amb menys poder adquisitiu. Quantes? Moltes. Mentre les persones amb noms i cognoms siguin tantes, la crisi no ha acabat. Ara bé, el que sí que podem dir és que hem tocat fons i estem remuntant. Catalunya està remuntant amb més força que la resta d’Espanya. Per tant, jo podria fer un discurs molt més agosarat que no pas ells sobre que ja hem sortit de la crisi econòmica. Però no ho faig, perquè crec que, fet així, demostraríem una gran insensibilitat respecte a aquella gent que no nota aquesta sortida de la crisi.
L’estat del benestar, la sanitat, per exemple, tornarà a ser com era? O després de la crisi aquesta és la nova normalitat?
Serà millor, però no a curt termini. En algun moment s’acabaran recuperant les coses que hem perdut. Però crec que serà millor en un altre sentit, que aquesta recessió tan profunda canviarà moltes actituds. I això també ens feia falta. Entendrem més el valor del que tenim. I a partir d’aquí donarem més valor al fet que tot això s’alimenta dels impostos i voldrem que tothom col·labori perquè deixem de ser un dels països amb més frau fiscal de la Unió Europea.
L’esforç fiscal dels catalans és dels més alts d’Europa i en canvi no sempre acabem de rebre els beneficis dels nostre esforç...
Si tinguéssim menys frau fiscal els tipus podrien ser molt més baixos. I un dels objectius de tot el que estem fent és construir un país diferent i millor. I una part és la Hisenda. Hi ha models al món d’Hisendes que són molt eficaces i no necessàriament dures en el seu comportament.
Com afectaria el procés el fet que el judici del cas Palau, del finançament de Convergència, se celebrés a la tardor, en plena convocatòria de la consulta?
Com abans millor. Perquè Convergència sempre ha dit que aquí no hi ha res de tot el que se’ns acusa des de determinades instàncies. I quan hi ha hagut alguna cosa que podria ser legal però que podria no ser presentable -des d’un punt de vista més moral, diguem-ho així- s’han retornat tots els diners fins a l’últim cèntim d’euro, encara que fos legal. Com abans això se substanciï, millor.
Fins quan podrà mantenir Oriol Pujol la delegació de les seves funcions?
Les funcions les ha delegades totes i això l’honora. Entenc que Oriol Pujol no té cap sentència de culpabilitat a sobre, ni molt menys. Tinc plena confiança que acabarà bé, que es demostrarà que no és culpable. Però jo he vist gent, fins i tot del nostre partit, imputats 7 i 8 anys, amb el dit culpabilitzador a sobre. Diferent seria que l’Oriol Pujol no hagués pres cap decisió. Aleshores jo segurament li hauria fet veure que ell havia de prendre decisions. Però en el moment que ell estava dins d’un procés que podia acabar en un judici em va venir a veure. Recordo un dia que em va dir: “Escolta, jo ho tinc claríssim, si a mi se m’imputa -com finalment va ser- faré un pas enrere clar a tot arreu”. I ho va fer. Davant una persona que actua així jo no tinc res a dir, al revés.
Alguna vegada ha reflexionat sobre a qui de la cúpula del partit li correspondria assumir responsabilitats en cas de condemna?
Com que estic convençut que no n’hi haurà, no hi ha d’haver responsabilitats polítiques.
Creu que això que li està passant al Barça amb l’Audiència Nacional i Neymar té a veure amb una reacció dels poders de l’estat espanyol al procés?
Prefereixo no barrejar-hi el futbol i el Barça. Miri, jo m’imagino els poders de l’Estat, perquè els he tastat, fent tot el que calgui (utilitzaré una expressió molt col·loquial) per fer merder. Això sí. Me’ls imagino. El que passa és que barrejar el futbol i el Barça amb tot és un recurs fàcil. Però he d’actuar com a president del país i no ficar-me en determinades interpretacions que si es diuen en un bar no tenen transcendència i, si les dic jo, en tenen molta més. He tastat com actua l’estat espanyol, ho he tastat en carn pròpia, però prefereixo no barrejar-hi el futbol, i el Barça tampoc.
El Barça sí que podrà celebrar la consulta. Anirà a votar?
Sí, podré votar perquè sóc soci, des de fa molts anys. I què votarà?
Que sí. Que sí a la remodelació de l’estadi. Per què?
Perquè crec que és raonable, conec el projecte i crec que s’ha de donar suport a la gent que l’està tirant endavant. És una opinió purament personal, no vull influir en ningú, però la meva opinió és que sí.