‘Ara és l’hora’ vol fer del 9-N el primer acte de sobirania

BarcelonaExisteix el convenciment, dins el sobiranisme civil organitzat, que qualsevol acte que es convoqui comptarà amb la resposta massiva i gairebé militant de la ciutadania. Els fets, a només un dia del 9-N, els han donat la raó: cada manifestació és un èxit esclatant i cada acte serveix per mantenir la tensió de la mobilització dels favorables a l’autodeterminació i a l’emancipació nacional. El tancament de la campanya Ara és l’hora -la plataforma unitària de l’independentisme civil que han bastit l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- va tornar a aplegar milers de persones que van clamar per la participació en la jornada de demà i que van defensar sense embuts l’opció de la independència. Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, i Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, van apel·lar ahir a l’èpica i a l’exercici de la sobirania per garantir l’èxit de la convocatòria del 9-N. Una convocatòria que, si bé és cert que no és el referèndum que haurien volgut, també ho és que a pesar de no tenir validesa jurídica intrínseca, “servirà per donar un missatge polític” transcendent. Dirigit a l’Estat, però també als partits catalans.

Forcadell i Casals, cares visibles del moviment associatiu que des d’abans del 2010 -coincidint amb el moviment de les consultes simbòliques sobre la independència i amb la retallada de l’Estatut- treballa per la plena sobirania política, van afirmar que la sobirania no només ha de servir per tenir un estat propi, sinó també per construir “un país millor”. Els van secundar tots els representants de diverses associacions que ahir a la nit es van congregar davant de milers de persones que van omplir l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona, just davant de les fonts de Montjuïc.

“Diumenge demostrarem que ben aviat Catalunya serà un país lliure i independent”, va clamar Forcadell, que va aixecar l’ovació de les masses en ser anunciada per la megafonia. A més de les presidentes de l’Assemblea i d’Òmnium, també Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, va intervenir en el final de campanya d’ Ara és l’hora per defensar que diumenge la ciutadania catalana votarà “encara que pesi als que ho han intentat impedir”, en una referència implícita a la batalla anticonsulta lliurada pels aparells de l’Estat.

Polítics en segon pla

Hi ha una frase que ha fet fortuna aquesta setmana en cercles governamentals i de CiU: “La consulta ja no és del Govern, és del poble de Catalunya”. Tot i que l’executiu ha promès oferir empara als voluntaris, el procés de participació queda en mans dels ciutadans i els voluntaris que s’han apuntat per fer-lo possible. El cert és que ahir, com en tots els actes que ha organitzat Ara és l’hora -n’és un bon exemple el del 19 d’octubre, només cinc dies després de la trencadissa de la unitat que va desembocar en l’adéu al 9-N original i en la nova proposta personal del president Artur Mas-, els representants polítics van mantenir-se en segon pla. Mercè Conesa (CDC), Antoni Castellà (Unió), Oriol Junqueras (ERC), Ricard Gomà (ICV), David Companyon (EUiA) i David Fernàndez (CUP) van seguir des de l’escenari els parlaments de Rigol, Casals i Forcadell.

Dins l’independentisme civil, a pesar de la rebaixa dels termes originals de la consulta, existeix la sensació que l’oportunitat de diumenge és única. “Cal un últim esforç. El repte és molt important: fer del 9-N un acte massiu en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals. No podem votar en el referèndum que el poble demanava, l’Estat ho ha impedit, però aconseguirem que un acte sense validesa jurídica tingui importància política”, va defensar Casals, que va indicar que, després de 300 anys, Catalunya farà un “veritable” exercici de sobirania.

Forcadell va animar els partidaris del sí-no -Joan Herrera, líder d’ICV, ja ha fet públic que optarà per aquesta opció-, i els del no, a participar sense complexos en el procés participatiu, però va defensar que l’independentisme optarà amb el seu sí-sí per “dignitat” i “perquè ningú ens pot negar el dret a votar, perquè nosaltres no volem que ens converteixin en súbdits”. “Volem una República que treballi per al benestar de tots i no per al benefici d’uns quants”, va clamar Forcadell, que també va defensar un nou estat que “condemni els culpables i persegueixi els corruptes”. Malgrat tot, el cas Pujol no només no ha fet ombra al procés sobiranista, sinó que n’ha reforçat l’oportunitat regeneracionista.

Admiració escocesa

Un procés, el català, que és observat ara ja amb lupa des de l’estranger - The Economist situava ahir el 9-N com un dels tres assumptes més importants de la setmana a escala mundial-, com ho demostren els més de 600 mitjans acreditats al centre de premsa habilitat per la Generalitat a la Fira de Barcelona, just a la vora de les fonts de Montjuïc, que ahir s’il·luminaven de groc. L’escocesa Natalie McGarry, activista de la campanya Yes Scotland, va expressar el suport explícit al procés de participació del 9-N dos mesos després del referèndum -aquest sí, permès, acordat i respectat pel govern britànic- en què la independència no va aconseguir superar el 45% dels vots. “Des de fora hem vist amb admiració la força del moviment d’autodeterminació de Catalunya”, va afirmar McGarry, que va explicar que a Escòcia s’han triplicat les adhesions a organitzacions sobiranistes després que, un cop perdut el referèndum, s’esvaïssin les promeses de més autogovern ofertes per Londres.

Ahir, a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, de Madrid no se n’esperava res, més enllà de l’acceptació d’un nou veí, un “aliat”, en paraules d’Ana Alcócer, activista de Súmate. I com s’arriba a aquest estadi? “Per ser els millors aliats i poder comunicar-nos és necessari i obligatori tractar-nos d’igual a igual, d’estat a estat”, responia Alcócer, ovacionada per un públic entregat. Juntament amb ella, també hi van intervenir Manolo Tomàs, activista en defensa de l’Ebre; Sílvia Soler, escriptora; Eugeni Rodríguez, activista LGTB; Anna Surra, Patrícia Duarte, M’Hamed Abdelouahed, Abdou Mawa N’Diaye, portaveus de les comunitats immigrades a Catalunya; Marc Martínez, enginyer; Joan Morros, de Jubilats per la Independència; Ada Parellada, empresària de la restauració; Esther Pérez, professora; Ramon Maglione, activista per l’habitatge digne, i Josep Cruanyes, advocat. Ells van esbossar un país nou, lliure, viable, amant de les llibertats individuals i col·lectives, “un sol poble”, resumia N’Diaye. “Un país nou on tots siguem ciutadans de primera”. Demà, 9-N.

Cruyff, Chomsky, Fo...: quinze noms més que demanen deixar votar

Quinze figures internacionals més van afegir-se ahir a les altres deu que la setmana passada van signar el manifest Let Catalans vote, en suport a un referèndum sobre la independència. Els nous noms són: el premi Nobel de literatura Dario Fo, el lingüista Noam Chomsky, l’exfutbolista Johan Cruyff, els dissidents xinesos Wu’erkaixi i Hu Jia, l’activista sud-africà Ronald Kasrils, el director teatral Andrea Camilleri, els escriptors Peter Sís, Colm Tóibín i Tariq Ali, el periodista Ignacio Ramonet, l’arquitecte Bořek Šípek, el músic Saúl Hernández i els compositors Pēteris Vasks i Mārtiņš Brauns, creador de l’himne de la Via Bàltica.