Andalusia i Madrid acaparen el pla de proveïdors municipal

Barcelona."El govern espanyol ha salvat les finances de la Generalitat del col·lapse gràcies al fons de liquiditat autonòmic i als crèdits per pagar proveïdors". És un mantra que reciten els ministres i dirigents del PP per defensar el teòric suport econòmic que rep l'executiu català davant les seves crítiques al dèficit fiscal i al cop de porta de Mariano Rajoy al concert econòmic. No obstant això, en baixar de nivell administratiu, els ajuntaments catalans no apareixen tan beneficiats per les mesures de liquiditat del govern central. Ben al contrari, els municipis de Catalunya van rebre només el 6,73% del fons per pagar proveïdors dels ens locals aprovat el 2012 per l'executiu espanyol per facilitar el pagament de factures emeses fins a l'any anterior.

No és exactament un greuge cap al món local català, sinó més aviat una constatació del fet que els municipis d'aquí estan més sanejats que els de la resta de l'Estat i, per tant, no van haver de necessitar tantes ajudes. "Efectivament, les dades ens demostren que, excepte en alguns casos, els ajuntaments catalans estan al corrent del pagament als seus proveïdors", afirmen fonts de l'Associació Catalana de Municipis, que afegeixen que, "com que gestionen bé els seus recursos econòmics, no tenen tants problemes de tresoreria com altres municipis de l'Estat".

85,63 euros d'ajudes per català

Més de la meitat dels municipis catalans -fins a 483 poblacions- van demanar recursos al fons habilitat pel govern espanyol, tot i que ho van fer en menor mesura que la resta. Així, aquests consistoris van rebre una ajuda equivalent a 85,63 euros per cada català per pagar a proveïdors, quan la mitjana estatal va ser de 216,74 euros. Entre tots, van acumular avançaments per valor de 645,6 milions d'euros del total de 9.598 milions que es van repartir.

A l'altre costat de la balança, els municipis andalusos van rebre més de 2.814 milions, el 29,3% del total, i els municipis madrilenys van acumular 2.278 milions, el 23,7%. Entre aquestes dues comunitats, per tant, sumen el 53% del total del fons. En tercer lloc se situen els municipis valencians, que van rebre l'11,6% de tot el fons, 1.114 milions entre 430 consistoris. Des d'una altra òptica, Madrid encapçala el rànquing en finançament per càpita, amb 351 euros per cada madrileny provinents d'aquest fons. Cada andalús en rep 334 euros, i, darrere seu, cada ciutadà balear en va obtenir 269.

Malgrat tot, alguns municipis catalans sí que han tret un bon profit del pla. Entre els 20 ajuntaments que han rebut més recursos per habitant, n'hi ha 8 de catalans i 9 de valencians. El segon del rànquing, per exemple, és Capolat. Cadascun dels 87 veïns d'aquest poble del Berguedà va beneficiar-se de 6.277 euros del pla de proveïdors. Just darrere seu, cada habitant de Gisclareny -també del Berguedà- hauria rebut un finançament de 6.030 euros.

Irregularitats als consistoris

Totes aquestes dades apareixen a l'informe que ha fet públic aquesta setmana el Tribunal de Comptes sobre aquest pla d'ajudes als ajuntaments. A més, l'ens fiscalitzador estatal treu a la llum un seguit d'irregularitats que no van impedir l'accés a aquest fons. Una és el pagament d'ajudes a consistoris que no havien presentat els comptes generals del 2011 al Tribunal de Comptes, com estaven obligats a fer. De fet, 2.098,9 milions d'euros del pla -un 21,9% del total- van arribar a 711 ajuntaments opacs. Més de la meitat d'aquests, 382, són andalusos i es van repartir 1.437 milions. Trenta més eren madrilenys i van rebre 500 milions. Entre Andalusia i Madrid, per tant, acumulen el 58% dels ajuntaments opacs i reben el 92,3% dels recursos destinats a consistoris que no reten comptes. A Catalunya, per contra, tan sols arriben 11 milions per a 12 ajuntaments que no compleixen amb el Tribunal de Comptes, i al País Valencià s'hi destinen 60 milions a 12 consistoris més en la mateixa situació.

Igualment, l'ens fiscalitzador lamenta que el fons va servir per pagar 172,6 milions d'euros en factures a empreses del sector públic, un fet expressament prohibit en les bases per rebre recursos del fons.

Així mateix, l'informe posa de manifest que alguns proveïdors acumulen bona part de les contractacions dels consistoris de l'Estat. El 25% dels pagaments del pla van anar destinats a deu grans empreses de recollida de residus, neteja o construcció o a entitats financeres.

Dos consistoris de Lleida demanen el rescat

Només 101 municipis a tot l'Estat s'han acollit al rescat financer que els va oferir el govern espanyol, una xifra que equival a una quarta part dels municipis amb problemes econòmics, segons va anunciar ahir el ministeri d'Hisenda. De tota aquesta xifra, a més, només n'hi ha de dos de catalans, i tots dos de la província de Lleida, tot i que l'executiu central no va especificar quins són. No n'hi ha cap de Barcelona, Girona i Tarragona, i tampoc de les Illes Balears, però sí nou de valencians: cinc d'Alacant, tres de València i un de Castelló.

En tot cas, la província amb més municipis que s'han acollit al rescat és, amb diferència, Cadis, on n'hi ha 12. També n'hi ha nou a Madrid, nou a Saragossa i nou a Huelva. El govern espanyol destaca que el fet que el nombre de municipis que seran rescatats sigui inferior a les previsions suposa que la situació financera general del món local ha millorat durant el 2013.

Els consistoris que s'han acollit a aquestes mesures excepcionals rebran tot un seguit d'ajudes per superar la difícil situació financera a canvi de sotmetre's a la tutela del ministeri i complir un pla de sanejament. D'aquesta manera, l'Estat els permetrà endarrerir o fraccionar el pagament de deutes tributaris i a la Seguretat Social per un període de 10 anys aplicant un tipus d'interès del 4%, els avançarà el pagament de tributs, els ampliarà el termini per retornar liquidacions negatives i els reduirà el percentatge de retenció, i a més els permetrà convertir en llarg termini les operacions de deute a curt.