BARCELONA.El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha capitalitzat el protagonisme de l'ofensiva recentralitzadora del govern espanyol. Wert ha verbalitzat amb més contundència que cap altre ministre els atacs contra l'especificitat catalana, ja sigui per l'ús de la llengua o pel funcionament del sistema educatiu. "Hi ha algunes evidències que l'auge independentista té a veure amb el model educatiu català", va exposar el ministre, que també va expressar la voluntat d'"espanyolitzar els alumnes catalans".
L'elaboració de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) ha generat controvèrsia des del primer moment. La Generalitat en va denunciar una voluntat recentralitzadora, convertida ara en un atac flagrant al català. "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans", va expressar el ministre el 10 d'octubre passat al Congrés.
A Wert se li ha retret el fons i la forma. "La llei d'educació tirarà endavant amb consens o sense consens", ha arribat a afirmar el ministre, que ahir va irritar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i la comunitat educativa. Somescola.cat, la plataforma en defensa de l'escola en català integrada per les entitats cíviques i educatives, va advertir ahir de la perillositat que implica la reforma que planteja el PP. "La nova llei espanyola és com benzina al foc de la tensió entre Catalunya i Espanya", va subratllar Josep Maria Cervelló, portaveu del sindicat USTEC-STEs. Cervelló va argumentar que la proposta posa en risc el model pedagògic que ha construït la societat catalana en els últims 35 anys i obre la porta definitivament a la segregació per motius de llengua. La plataforma cridarà a una mobilització en defensa de la llengua i l'escola catalana. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, també es va pronunciar: "Això és un nou atac a la legitimitat democràtica catalana que no podem tolerar de cap manera".
UGT va denunciar que la reforma és "l'atac lingüístic més greu des de la Transició". El sindicat considera que el model d'immersió lingüística "fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l'alumnat". CCOO va subratllar que la llei suposa "un pas enrere des del punt de vista educatiu i és perillós des del punt de vista social".
