Adéu definitiu d’Oriol Pujol
Abandona l’escó i la secretaria general de CDC setze mesos després de la seva imputació per les ITV
Barcelona“La situació era insostenible. No podia allargar-se més enllà d’aquest juliol”. Aquesta és la reflexió que feia un membre de la permanent de CDC després de conèixer la decisió d’Oriol Pujol de deixar definitivament la secretaria general de Convergència i la seva acta de diputat al Parlament. Feia setmanes que el partit rumiava canvis a l’espera de la decisió de Pujol, enretirat del màxim càrrec executiu dels nacionalistes arran de la imputació, el març del 2013, per la seva presumpta implicació en el cas de les ITV. “Vaig plegant de tot per no perjudicar en res”, defensava ahir en un comunicat a mitja tarda. Les informacions aparegudes els últims dies sobre la seva família, així com també la por a nous detalls al llarg de les setmanes vinents, van ser claus en la decisió definitiva de Pujol. Adéu a l’escó, adéu a la secretaria general de CDC, adéu a l’últim alt representant polític del pujolisme.
La decisió va ser comunicada ahir a la direcció del partit en una reunió convocada d’urgència i en què no es va donar el nom del substitut de Pujol al capdavant de l’estructura de CDC. No hi van assistir ni el secretari general sortint ni el seu pare, Jordi Pujol. Les cares llargues eren una constant a la seu de Còrsega, segons els dirigents que s’hi van anar acostant a mesura que es feia fosc. S’assumia que calia fer canvis, però ningú era capaç de predir el desenllaç. Al llarg de les últimes setmanes, però, dirigents pròxims a Pujol ja li havien indicat en reunions privades que calia prendre una decisió definitiva. El partit, segons van explicar ahir Josep Rull i Lluís Corominas -el tàndem dirigent que, amb Jordi Turull des del Parlament, ha substituït el secretari general sortint-, té previst materialitzar el relleu al setembre.
Qui agafarà el timó? “És una incògnita, però el procés serà mogut”, assenyala un membre de la direcció. Segons diverses fonts consultades, els noms que prenen força són, precisament, els que integren el triumvirat que ha governat el partit en l’absència -sempre relativa, perquè no ha abandonat el quarter general de Còrsega i ha seguit de prop els esdeveniments polítics dels últims mesos- de Pujol. La intenció és segellar el relleu al consell nacional que CDC té programat el 6 de setembre, tot i que hi ha veus que alerten que potser serà un “procés de despatx”. El congrés extraordinari va ser descartat ahir, passades les onze de la nit, per Rull i Corominas, tot i que en privat hi ha alts dirigents que no el veuen amb mals ulls en un moment en què el PSC i el PSOE han fet primàries per triar el seu líder.
La reunió de l’executiva va ser curta, de poc més de trenta minuts, i va servir per constatar la renúncia de Pujol. De possibles substituts, cap. Al llarg dels pròxims dies, els dos caps visibles de l’estructura de CDC mantindran contactes amb els sectors del partit per teixir una proposta de renovació de la cúpula per dur al consell nacional del mes de setembre. Serà un retoc “ampli”, segons va explicar Rull. Això vol dir que no només s’abordarà l’adéu de Pujol, sinó que es modificaran més aspectes. Aquestes reformes, segons van afegir els responsables convergents, duraran fins al congrés ordinari del 2016. “Ara es tracta d’enfortir el primer partit de Catalunya”, va voler resumir Rull.
L’adéu definitiu del secretari general sortint -que serà rellevat al Parlament per Maria Assumpció Laïlla, del sector sobiranista d’Unió, a qui s’espera ja al pròxim ple de la setmana vinent- s’emmarca en ple procés i en un moment en què CiU, camí de les municipals del 2015, no aconsegueix remuntar a les enquestes. La situació de lideratge compartit seguirà fins al consell nacional del 6 de setembre. “No hi haurà buit de poder”, va indicar Corominas.
Ara s’enceta un període, que s’allargarà durant dies, de converses entre dirigents. Una situació que feia mesos que s’esperava i que farà aflorar les dinàmiques internes d’un partit que, a més de la crisi econòmica i del procés sobiranista, també ha estat gestionant un buit de lideratge que ahir es va començar a tapar definitivament. I sense oblidar, esclar, la cursa successòria del president Artur Mas.