Riot Über Alles: "Sóc el millor odiant"

XYZ anys. Il·lustrador, dissenyador gràfic, pintor i escriptor. L'art, per a ell, és una perversió pròpia dels egocèntrics i pertorbats amb ínfules. Crea per necessitat. I perquè si no acabaria boig. Tancat. No pinta cada dia però s'ha arribat a passar 30 hores seguides pintant. Una obsessió? El plaer. Un malson? El nacionalisme. Es cola al metro sistemàticament i no reviuria cap moment viscut. Fa coses perquè considera que no fer-les és pitjor i bastant més avorrit. Diu que és el millor odiant i que amb la resta fa el que pot. Les seves obres són fosques i denses. Perverses i irreverents. Alguns dels seus temes, recurrents = la mort, la prostitució i la guerra. Dark side, terror i dolor. És caòtic i impulsiu. La seva obsessió és el plaer. En un futur s'imagina gras, calb, amb una úlcera de cavall i anant a comprar el pa amb barnús.

TOT I RES

Ets il·lustrador, pintor, dissenyador gràfic i escriptor. ¿No t'agrada res tant per dedicar-t'hi plenament? No es tracta de com m'agrada cada cosa, sinó del que necessito a la meva vida. Cada activitat em dóna una cosa que les altres no em donen. Per exemple: el disseny gràfic em dóna els diners, mentre que la pintura o l'escriptura em donen de tot menys calés. L'escriptura, en concret, em serveix per calmar l'enorme ira i odi que sento cap a la majoria de gent. Mai m'he plantejat guanyar-me la vida exclusivament com a pintor o escriptor. Això ho faig, francament, perquè no em queda més remei. Si no ho fes, segurament acabaria boig i/o sortint al carrer despullat i amb un ganivet. Quin és el denominador comú de tot el que fas? La necessitat. En què ets més bo? Odiant sóc molt bo. En la resta, faig el que puc. En el disseny, he après a ser funcional. ¿I en què t'agradaria ser millor? M'agradaria ser millor persona, en general. En la resta, no es tracta de ser el millor: es tracta de fer-ho tan bé com es pot. Què prioritzes? Vaig alternant. Hi ha moments en què m'és més fàcil fluir cap a una cosa o cap a una altra. Tot depèn del meu estat d'ànim i de com de borratxo estigui. Què és el que et fa més feliç fer? Tot. Res.

ART I PERVERSIÓ

¿Et penedeixes d'alguna cosa que hagis fet? De moltes. Intento penedir-me'n cada vegada menys, fet que m'obliga automàticament a ser coherent amb mi mateix. Un moment per reviure? Cap. Seria un gest francament masoquista. Què t'agradaria desaprendre? Res. Tot pot valer si abans et prens la molèstia de comprendre-ho.

Què és per a tu l'art? Actualment, l'art és per a mi una perversió pròpia dels egocèntrics i pertorbats amb ínfules. Bàsicament, s'ha defenestrat el sentit de l'acte creatiu en ell mateix per donar pas a un carrusel de pretensions megalòmanes disfressades d'alta cultura. Per tant, emocionar s'ha convertit –per més que s'intenti negar– en un factor secundari. És difícil emocionar una societat que s'ha autoproclamat imbècil. De fet, si ho aconsegueixes avui i en un context purament contemporani, com a creador hauries de preocupar-te: segurament hi ha alguna cosa dins teu que no està bé. Dibuixes cada dia? No. Quin és el màxim d'hores seguides que t'has passat dibuixant? 30 hores. Molta cafeïna, sí.

DEURES FETS

Què té l'escriptura d'art? Tot i més, si és sincera i el seu objectiu compleix les premisses de sublimació que requereix tot gest autènticament creatiu (i, per tant, tècnicament inútil). ¿El llenguatge de la pintura és molt diferent del de les paraules? Per a mi, no. El discurs és el mateix, el que canvien són les eines. ¿T'és fàcil escriure? Segons com vagi de borratxo.

Llegeixes gaire? No prou. Què és millor a la vida: saber escriure bé o pintar millor? El millor és morir amb la consciència tranquil·la i amb els deures fets. La resta són adorns de Nadal i bijuteria barata. Què pots dir amb la pintura que no pots dir amb l'escriptura? L'expressió facial, que és una cosa essencial per a mi. I al revés? Els espais. M'és molt més fàcil descriure'ls que pintar-los.

CRÍTICA I VICI

Ets caòtic? Ehem... Sí, una mica. Sensible? No sóc jo qui ho ha de dir. La sensibilitat és un acte que es completa amb els altres. Hipocondríac? Normalment, no. Però tinc els meus moments de pànic. Impulsiu? Més del que hauria. Com et veus en un futur?

Gras, calb, amb una úlcera de cavall i anant a comprar el pa amb barnús. Un somni recurrent? Que els estadis de futbol es converteixin en camps de pastura per a vaques. I que s'obligui per llei a tots els polítics, policies i alts funcionaris a anar amb un triquini de làtex de color verdós, botes de 'cowboy' i un bonic barret fet de peix podrit. Un malson? El nacionalisme. El català, l'espanyol, tots. Les banderes en general, i el que comporten. Un vici? Moltíssims. Alguns més cars que d'altres. Una obsessió? El plaer. I una mania? Colar-me al metro sistemàticament.