Cesc Gelabert: “Hi ha moviments que ja no puc fer, però ara ballo millor”

A Tríptic

Em fascina la idea de revisitar les coses des d’un altre cos, des d’un altre moment, habitar-les des del present. La Suite Santos, la primera part de l’espectacle, recull quatre peces amb música del company i amic Carles Santos. Una d’elles és del 1982 i no l’havia tornat a ballar, i les altres formen part de Preludis (2002).

El programa segueix amb els vídeos recollits sota el nom de Domènech

Sí, són com un diari del moment en què la Lydia [Azzopardi, cofundadora de la companyia] i jo deixem l’estudi que durant 27 anys havíem tingut al carrer Domènech de Barcelona.

Amb quina intenció els vas gravar?

Van ser com una mena d’exorcisme. Jo ballava i em gravava, editava els vídeos i posava la música. Els penjava a la xarxa o els enviava als amics. Són 12 i em va agradar la idea de mostrar-los tots junts per primer cop. He vist que d’una experiència que podria ser trista en surt alguna cosa interessant. A l’espectacle serveixen com una mena d’interludi, per passar d’un món a l’altre.

En concret, per viatjar del món de Carles Santos al de Vicente Escudero.

Sí. Escudero és algú que em fascina, sempre havia volgut fer una cosa sobre ell. En la peça hi ha diferents capes: imatges antigues d’ell, dibuixos i textos seus, un vídeo fet per Isaki Lakuesta en què jo personifico Vicente Escudero, i finalment hi sóc jo en carn i ossos. Així podem oferir una visió força interessant de passat i futur. Escudero és un personatge clau en la història del flamenc i va ser mestre de molta gent. Va ser la resposta al surrealisme des del flamenc.

I què tens tu de flamenc?

Jo sóc un ballarí de contemporani, no de flamenc. Però el flamenc té uns elements estètics vinculats amb l’emoció. I, a més, el Vicente Escudero, en la seva dimensió abstracta, té coses que s’assemblen molt a Merce Cunningham, a figures de la dansa contemporània, té coses que el fan universal. I també és cert que a mi m’interessa molt el folklore, sempre en aquesta línia d’intentar nodrir-me del passat per imaginar el futur i donar-li cos des del present.

Què és ballar per a tu?

Jo sempre ho explico de la mateixa manera: ballar és habitar el cos amb el cor i la ment.

Tens una dilatada trajectòria i molts premis. En quin moment et trobes?

Torno a estar com als anys 80. No tinc infraestructura, no puc contractar ballarins, cada vegada que faig un nou espectacle he de buscar un espai per poder-lo preparar.

I com veus el futur?

Per a mi la dansa és una actitud vital, i crec que la clau és fer les coses que ens agraden i sabem fer. És el millor que podem oferir a la nostra societat. En el meu cas la passió no s’apaga.

Com conrees la passió?

Quan balles no la pots perdre, perquè ballar és un aprenentatge continu. Té una dimensió iniciàtica. Però jo no entenc la dansa com una cosa personal sinó com un servei per als altres. El que passa és que la societat té altres prioritats. Per això no he pogut fer moltes coses que voldria fer per aquesta societat.

Com quines?

M’hauria agradat que a Catalunya haguéssim pogut consolidar certes estructures a l’entorn d’aquest coneixement. El més important que hem aconseguit no només jo, sinó la gent de la meva generació, és que la dansa no desaparegués. Però en el fons no s’ha cregut mai que la definició de la nostra identitat podia passar també per la dansa.

Què t’ha donat i què t’ha pres el pas del temps?

A mesura que et vas fent gran perds força i flexibilitat. Sé que no puc cometre cap errada ballant perquè em puc fer mal. Però també guanyes profunditat, seguretat, i domes una mica l’ego, et domes a tu mateix. Ara no tinc força i hi ha moviments i formes que no puc fer, però ballo millor que abans.

Quins projectes tens entre mans?

Estic treballant amb una companyia basca en un espectacle sobre el folklore d’allà, i també n’estic fent un sobre la dansa i el futbol [ Foot-ball ] en què participen el TNC, el Barça i Mediapro. L’estrenem el 22 de gener. |

'Cesc Gelabert - Tríptic'. Coreografia i interpretació: Cesc Gelabert. Directors artístics: Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi La Seca Espai Brossa (Barcelona) Fins al 7 de desembre