L'odissea dels autobusos alternatius
A l'estació de Tarragona oferien autobusos alternatius, però no per anar fins a Barcelona, sinó per anar a l'estació del centre de la ciutat per agafar un tren regional que dura més del doble que un AVE
Tarragona“Havia de ser a Barcelona a les 09.30 h per a una reunió amb clients. He matinat molt per estalviar-me la nit d’hotel, però ara em trobo que, amb sort, arribaré al voltant de les 13.00 h, i encara no se si em podran rebre. Ja no se per què hi vaig...”. Ho deia Javier a dos quarts de deu del matí, un dels centenars de passatgers provinents de Madrid que aquest matí s’han quedat atrapats a l’estació de Camp de Tarragona arran de la interrupció de la circulació dels trens d’alta velocitat.
Després de dues hores d’espera, la solució que els ha donat Renfe és de tot menys àgil: “Ens porten en bus fins a l’estació de Tarragona, que és al centre de la ciutat, i allí hem d’agafar un tren regional per anar a Barcelona. Com a pla alternatiu em sembla un desastre”.
En aquesta odissea que planteja Renfe s’ha de tenir en compte que des de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona a la que hi ha al centre de la ciutat –per on circulen els trens regionals–, el trajecte en bus pot arribar a ser de mitja hora, el mateix temps que triguen els trens d’alta velocitat entre el Camp de Tarragona i Barcelona. Després del bus, toca esperar que passi el primer regional –la freqüència aproximada és d’un tren cada hora– i confiar que el trajecte d’una hora i 10 minuts s’executi amb normalitat i sense retards addicionals, un desig que molts usuaris habituals d’aquesta línia saben que és gairebé una utopia. L’altre repte per als passatgers accidentals és seure, perquè aquests combois acostumen a anar saturats de viatgers els dies feiners.
L’alternativa que Renfe ha plantejat als centenars d’afectats que hi havia a l’estació a primera hora del matí –pràcticament tots provinents de Madrid, ja que el nombre d’usuaris de Tarragona que agafen l’AVE per anar a Barcelona és molt reduït– anava aixecant escepticisme a mesura que se’n coneixien els detalls.
“Quan han dit que ens posaven autobusos jo pensava que ens portaven directament a Barcelona i que hi arribaríem en una hora com a molt, però pel que veig la cosa és molt més complicada. Suposo que ho fan per estalviar-se costos, però és una vergonya que juguin així amb el nostre temps”, diu Luisa.
Roberto té clar que “és una presa de pèl". "Si quan s’ha produït l’emergència ens haguessin dit quina era l’alternativa hauríem pogut prendre les nostres decisions i guanyar temps, independentment que ja presentarem la reclamació oportuna. Però per Renfe, els clients són l’últim en el que pensen”, es queixava aquest passatger.
Unes queixes que compartien majoritàriament tots els afectats, juntament amb les que motiva l’habitual manca d’informació per part de Renfe en aquests casos i les llargues esperes. En aquest sentit, el trasllat en bus cap a l’estació del centre de la ciutat ha provocat llargues cues de passatgers de l’AVE, que han desaparegut a dos quarts d’onze del matí, quan els últims vehicles s’han endut l’última tongada de viatgers de l’AVE.
La paradoxa ha estat que poc després la circulació dels trens d’alta velocitat s’ha tornat a obrir, però amb els passatgers que havien quedat atrapats al Camp de Tarragona a primera hora del matí ja immersos en l’odissea del bus i els trens regionals. Altres passatgers han estat pragmàtics davant una alternativa tan poc atractiva i han optat per donar el dia per perdut i tornar a Madrid en els AVE que han girat cua cap a les 10 del matí.
