La llengua, l’assignatura pendent de les Falles
El valencià normatiu arracona el secessionisme lingüístic
ValènciaQui hagi fet una passejada per València per veure els monuments de les més de 350 falles que fins avui transformen la ciutat s’haurà adonat que el valencià és la llengua predominant de la festa. Malgrat que la Junta Central Fallera no el reconeix com l’idioma oficial de les Falles sinó com el “preferent”, entre les comissions existeix la norma no escrita que diu que els cartells que expliquen els seus ninots han d’estar escrits en valencià.
Una directriu que quasi tothom compleix, malgrat que són molt poques falles les que utilitzen el valencià correctament, ja que les faltes d’ortografia, sobretot, però també errades gramaticals, envaeixen la majoria dels monuments que es planten a la ciutat de València.
D’entre totes les comissions que escriuen en valencià, la majoria ho fan d’acord amb les regles de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), però encara hi ha un petit reducte partidari del secessionisme lingüístic que escriu segons les Normes del Puig. La creació de l’AVL a principis dels anys 90 ha ajudat molt a la normalització de la llengua en el món faller, que ha anat abandonant gradualment el valencià secessionista que promou Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fins a arraconar-lo a una expressió residual.
El gestor del portal Malalt de Falles, Xavi Serra, assenyala que “el valencià que s’usa a les Falles està canviant encara que a alguns això no els agradi”. Explica que l’abandonament de gairebé totes les comissions falleres del blaverisme lingüístic es deu al fet que cada vegada “són menys” els guionistes de les falles que mantenen viu l’enfrontament. “A més, hi ha una nova generació que ja ha estudiat en valencià, i que té superat el conflicte amb el català, que està canviant molt la festa”, afegeix Serra.
No obstant això, no només es poden veure faltes d’ortografia en els monuments que utilitzen les Normes del Puig, com pot ser el cas de la falla Regne de València - Almirall Cadarso -una de les dotze més importants de la ciutat-, sinó que també estan presents en aquelles que es regeixen per les Normes de Castelló i el vocabulari de l’AVL.
“Decalec [sic] valencia”
Els exemples són innombrables en les falles petites de barri, encara que també es troben paraules mal escrites en les de la Secció Especial, que són les més visitades. Enguany, però, el cas més escandalós han estat els errors ortogràfics de la falla municipal de l’Ajuntament, ja que el consistori compta amb un servei de normalització lingüística que podia haver assessorat l’artista. En una de les seves figures principals s’hi podia llegir “Decalec valencia” fins que les crítiques van obligar l’artista a dissimular l’errada i escriure-hi “Decàleg valencià”.
Accents mal posats o omesos, paraules mal escrites o castellanismes, com: “dolsos”, “agust” o “cuantes”. Una bona mostra d’aquests errors estan agrupats sota l’etiqueta #Perunesfallessensefaltes, una iniciativa que els va proposar el periodista i professor, Antoni Rubio, als seus alumnes de 4t d’ESO i que per segon any consecutiu ha rebut aportacions, també, de desenes d’usuaris de Twitter. Xavi Serra insisteix que la realitat no és tan “negra com sembla” i “molt menys” als pobles del País Valencià on també se celebren les Falles. Pere Fuset és faller i militant de la coalició Compromís. Comparteix amb Serra la seva intenció de “trencar amb els tòpics” que pesen sobre la festa i per això prefereix veure l’ampolla mig plena. “Si veiem més faltes en valencià és perquè ara la llengua està més estesa que mai”, assenyala. Fuset justifica els errors argumentant que molts dels artistes fallers actuals no han estudiat valencià i traslladen als seus ninots la parla popular.
Com Serra, Pere Fuset creu que amb el pas del temps la situació del valencià s’anirà normalitzant al món de les falles, “com també està passant en la societat”, assegura. Mentrestant, prefereix donar idees a la conselleria de Cultura perquè incentivi a les Falles a utilitzar correctament la llengua i li proposa que “prestigiï els seus premis donant estendards” a les comissions amb més cura pel valencià, d’igual manera que fa l’entitat blavera Lo Rat Penat amb aquelles falles que escriuen d’acord a les seves normes secessionistes.