Els instituts del Raval temen tenir classes massa plenes

BarcelonaSobre el paper, l’aula de primer d’ESO de l’institut Miquel Tarradell té vuit colors. Un per cada nacionalitat en què la gràfica distribueix els 26 alumnes. Però sobre els pupitres, el quadre té tonalitats molt més diverses i molt més difícils de classificar. Cinc nois conversen animadament en urdú, mentre una noieta d’accent bolivià alça la veu per presumir que ella va sortir a la televisió una vegada. Al fons de l’aula, les tímides rialles de quatre nenes rellueixen emmarcades pels seus saris i hijabs.

“Sóc conscient que avui l’Aixa no ha entès el que estàvem fent”, diu, sobre una d’elles, la professora d’aquest centre del barri del Raval de Barcelona, Àngela Fernández. Tot i tenir 22 nens a classe -amb dos més a l’aula d’acollida, un altre malalt i un de viatge-, que són molts menys dels 30 que fixa la llei per a secundària, l’Àngela no ha pogut atendre com voldria els alumnes que, com l’Aixa, encara no entenen ni parlen bé l’idioma. Tampoc els que ja l’entenen però estan aprenent a escriure’l, quan alguns dels seus companys “ja llegeixen novel·les d’adult”. Això només amb 26 alumnes, però Fernández tem que el curs vinent en siguin més.

Protesta al Consell Escolar

El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) ha decidit unificar els criteris per a tota la ciutat i fer una oferta inicial de 30 places a primer d’ESO a tots els instituts, incloent-hi els del districte de Ciutat Vella, que fins ara tenien una ràtio rebaixada a 27 per l’alta complexitat de la zona. Una decisió que ha portat l’institut Miquel Tarradell i el Milà i Fontanals, els dos centres públics d’ESO del Raval, a presentar una queixa al Consell Escolar de Districte, que dimecres passat va aprovar una declaració de rebuig a l’augment de ràtio.

El gerent del Consorci, Manel Blasco, va assegurar que es tractava només d’una “mesura administrativa” d’unificació de l’oferta inicial, que no tindrà traducció en la matrícula final. Tot i que el departament d’Ensenyament va anunciar un increment de la població escolar global a secundària per al curs que ve, Blasco està convençut que a Ciutat Vella la demanda no augmentarà i que tots els centres del districte acabaran amb una ràtio reduïda com fins ara. El gerent va voler tranquil·litzar els centres i va assegurar que quan acabi el procés d’inscripció “no hi haurà cap problema”.

Però fins ara l’oferta inicial en la preinscripció establia ja les 27 places per grup en aquests centres i per això el canvi a 30 d’enguany va aixecar la veu d’alarma. En el cas del Miquel Tarradell, que per la seva gran diversitat està catalogat com a centre d’atenció educativa preferent (CAEP), aquesta ràtio havia estat fins i tot més baixa fa anys. La resta d’instituts del districte tenien 27 places per aula des de fa dos anys, quan el Consorci va posar en marxa un pla específic per a Ciutat Vella. “Ens ha durat un curs i ara tornen a apujar la ràtio a 30. Ja tenim prou dificultats i, si això es concreta, sembla clar que atendrem pitjor els alumnes”, es queixa la directora del Milà i Fontanals, Teresa Niubó.

“Fins ara la demanda era baixa i això permetia a l’administració mantenir aquestes ràtios en algunes zones, però precisament quan s’ha d’imposar aquest filtre perquè la demanda demogràfica creix és quan el treuen”, critica també el president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo. Segons ell, a la demografia s’hi afegeixen els efectes de la crisi, que estan “incrementant les primeres matriculacions en els centres públics” en detriment dels concertats. Són aquestes dades les que, segons Castillo, han portat el Consorci a incrementar l’oferta inicial, però Blasco ho nega i defensa que calia unificar l’oferta “a tot Barcelona amb els 30 que fixa la llei”. Afegeix que l’administració “és sensible a la situació” de Ciutat Vella.

Sigui com sigui, les circumstàncies que van generar aquesta ràtio més baixa al districte no han millorat. Més aviat al contrari. “Els desnonaments estan a l’ordre del dia i hem començat a detectar situacions preocupants de mala alimentació”, diu la integradora social del Miquel Tarradell, Emma Asín. Unes situacions de precarietat socioeconòmica que es reflecteixen en el rendiment escolar dels alumnes.

Els serveis socials del barri estan “desbordats” i l’institut ha hagut de buscar alternatives, explica Asín. Tot i fer jornada intensiva des d’aquest curs, mantenen dos dies de menjador escolar per als tretze alumnes que han rebut una beca. Els altres tres dies, aquests alumnes -i d’altres durant tota la setmana- dinen en dos menjadors socials del barri.

“Des de fa cinc anys patim les retallades de personal i l’augment de ràtio, i hem estat callats perquè la crisi és la crisi i perquè som una plantilla entregada amb moltes ganes de fer feina, però això és la gota que fa vessar el got”, diu la coordinadora pedagògica del centre, Laura Aresté. Dels 40 professors que tenien el 2005, quan van guanyar el Premi Catalunya Educació pels seus esforços en l’atenció a la diversitat, han baixat als 29 d’aquest curs. Des del 2012 també han perdut les ajudes que rebien del pla d’entorn per pagar les sortides, els tallers i les activitats extraescolars. Però el centre s’ha espavilat a buscar altres vies de finançament, ja que les famílies dels alumnes no ho poden assumir.

El reforç del Casal dels Infants

La col·laboració amb el Casal dels Infants del Raval és una d’aquestes altres vies. Enguany el Casal ofereix classes de reforç escolar a 128 alumnes dels instituts Miquel Tarradell i Milà i Fontanals. Una necessitat que va en augment, ja que el curs passat n’atenien 111 i fa dos anys n’eren només 53. Hi ha una llista d’espera de 21 alumnes més que ara per ara no poden assumir, explica la cap de projectes del Raval del Casal dels Infants, Teresa Roigé. Aquest curs per primer cop estan rebent trucades d’altres instituts del districte, també dels concertats, que els demanen més grups de reforç a la tarda, sobretot a causa de la jornada intensiva. “No és un simple espai per fer deures, sinó que fem un seguiment de la situació de cada nen en coordinació amb l’institut i els serveis socials. Aquest curs hem començat també a afegir-hi un berenar perquè vam detectar problemes d’alimentació”, explica Roigé, que critica durament la jornada intensiva, per la complicació que ha afegit a la convivència als carrers del Raval.