Els hospitals s'especialitzen
Salut prepara un pla per reordenar serveis i concentrar les intervencions quirúrgiques complexes en determinats hospitals. Els pacients s'hauran de desplaçar per rebre aquesta atenció mèdica
Barcelona.No tots els hospitals faran de tot. Amb aquesta premissa, que al conseller de Salut, Boi Ruiz, li agrada repetir, es reordenaran els serveis dels hospitals catalans. Salut desplegarà un pla de reforma assistencial amb base territorial (RAT), que presentarà en els dies vinents, i que passa per mancomunar serveis hospitalaris i concentrar l'activitat quirúrgica més complexa als centres que en fan més. "El conseller fa temps que parla més d'hospitals amb serveis que de serveis en hospitals", explica Manel Ferré, president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), una de les dues patronals de la sanitat concertada.
La filosofia del nou model, que en alguns casos ja s'ha començat a aplicar, és que la concentració de serveis millora la qualitat de la prestació. "No té la mateixa expertesa algú que fa dos o tres intervencions en un any que el que en fa 200. Això compensa el trasllat d'usuaris", indica Ferré. Per mantenir determinades especialitats, caldrà tenir una massa crítica. És a dir, no es mantindran unitats que no arribin a un nombre determinat de casos. Amb la reordenació, hi haurà centres que podran incrementar activitat i d'altres que veuran desaparèixer unitats.
No tots els hospitals d'un mateix territori oferiran individualment les mateixes especialitats i el pacient es mourà en funció de l'atenció que requereixi. "Més que fusionar, es tracta de mancomunar serveis", assegura Àlex Guarga, gerent de planificació, compra i avaluació del Servei Català de la Salut. L'objectiu és treballar en xarxa i evitar que hi hagi serveis duplicats. "Si tenim tres serveis que fan el mateix i podem aconseguir que col·laborin i treballin conjuntament, tindrem professionals més experts i més bons resultats", explica Guarga. Qualitat versusquantitat, argumenten des de Salut. Tot i que això suposi sacrificar el model de proximitat.
S'està acabant de concretar aquesta reordenació des del territori. "El lideratge territorial és fonamental perquè les necessitats són diferents i s'ha de treballar amb els professionals", assenyala Guarga. Ja hi ha alguns exemples de fusió de serveis funcionant que es van posar en marxa i s'han consolidat. És el cas del servei de cirurgia vascular de l'Hospital de Bellvitge i del Moisès Broggi, que estan mancomunats: "Les intervencions de complexitat més elevada les fa Bellvitge i les que són menys complexes el Broggi".
Aquesta estratègia també s'aplicarà als serveis de diagnòstic per la imatge i els laboratoris. "No cal tenir 50 laboratoris perquè amb 10 o 12 ja podem passar. A Europa tothom treballa en aquesta línia", argumenta el gerent de planificiació del CatSalut. Un altre exemple és la neurocirurgia. Dels cinc hospitals de l'àrea de Barcelona que en fan, en podrien quedar la meitat.
Mobilitat de metges i pacients
Això obligarà els pacients a moure's, tot i que això ja passa ara amb algunes intervencions. "Quan parlem de patologies de mitjana complexitat, tots els nuclis tenen capacitat resolutiva però la gran complexitat i la tecnologia s'ha de concentrar inevitablement. Tothom vol que l'operin allà on en saben més", argumenta Guarga. Ja s'ha fet amb l'atenció oncològica. "Hem concentrat malalties poc freqüents en alguns hospitals, no sempre els mateixos", diu Guarga. Aquest nou model també és extensible a la cirurgia general. En territoris com ara Barcelona ciutat, on hi ha diversos hospitals en un radi de només 10 quilòmetres, no cal que tots facin el mateix, diuen fonts del CatSalut.
Amb la concentració de serveis, els professionals també s'hauran de traslladar i treballar en diversos hospitals a la vegada. "Podran compartir experiència", argumenten des de Salut. Però el sindicat Metges de Catalunya tem que això suposi una retallada de les plantilles. "Ens fa por perquè estem convençuts que aquesta reconversió provocarà acomiadaments i pèrdua de llocs de treball, que són imprescindibles per mantenir uns estàndards de qualitat", diu Francesc Duch, secretari general del sindicat. També lamenta que primer es tiri endavant aquesta reforma i després es creï una comissió pel pacte nacional per la salut.
Eficiència i estalvi
"L'objectiu final és l'eficiència", argumenta el president del CSC, Manel Ferré. Però també respon a criteris d'estalvi econòmic per complir amb la disminució del pressupost i garantir la sostenibilitat del sistema. El pla de reforma inclou altres mesures, com la creació d'una central de compres única per al sector sanitari o la disminució dels reingressos hospitalaris. "Comportaria un estalvi important", reconeix Ferré. El projecte de reordenació que Salut ha posat sobre la taula també inclou incrementar un 2% l'activitat quirúrgica a través de la cirurgia major ambulatòria (el pacient rep l'alta el mateix dia de l'operació) o la cirurgia de curta estada. També s'ordenarà l'atenció a la cronicitat.
La patronal de la sanitat concertada fa temps que alerta que ja s'han exhaurit totes les possibilitats d'estalvi a través de mesures conjunturals i demanava que Salut liderés les reformes estructurals necessàries per dotar de més eficiència el sistema. Els canvis també afectaran el concert. Així com la rebaixa del 4,6% en la tarifa que el CatSalut paga als hospitals concertats és lineal, la contractació de serveis serà en funció d'aquesta reordenació. "Hi haurà centres que faran menys activitat", reconeix Ferré.