Els exconsellers rebutgen l'atac més greu a l'escola catalana

BarcelonaL'avantprojecte de reforma educativa del govern espanyol lamina la presència del català a les aules i trenca el model d'immersió lingüística aplicat a Catalunya en les tres últimes dècades. La consellera Irene Rigau rebutja la proposta presentada pel ministre José Ignacio Wert. L'ARA ha parlat amb cinc exconsellers d'Educació, que avalen la decisió de la Generalitat de plantar-se davant la tramitació de la nova llei estatal

1. Quina valoració en fa de la reforma proposada pel ministre Wert?

2. Com va haver de gestionar altres ofensives contra el model lingüístic?

3. Per què l'estat espanyol proposa ara un canvi tan profund?

4. Com actuaria si vostè fos l'actual conseller d'Ensenyament?

XAVIER HERNÁNDEZ: "Amb actitud ferma i tranquil·la, cal dir prou de barbaritats i imposicions"XAVIER HERNÁNDEZ:

1. És una barbaritat. En matèria d'educació és molt important arribar a consensos. No es pot venir amb una posició de majoria absoluta a Espanya, que tampoc és tan gran i que és una minoria a Catalunya, a imposar per la força unes idees que ni tan sols són compartides per tota la gent del PP. És una reforma provocadora, perquè el problema de la llengua no existeix. El més important és que el nivell de castellà i de català dels alumnes sigui bo i això ja és així. No vulguem inventar la sopa d'all quan ja està inventada, provada i funciona. Aquest és un ministre que va equivocat totalment, i en l'estil i les formes és generador de conflictes. L'hauríem de nomenar patró dels independentistes perquè ningú és capaç de generar-ne tants.

2. En temes de llengua no vaig afrontar atacs importants. El que sí que es va produir és l'anomenada guerra de la història , quan la llavors ministra d'Educació, Esperanza Aguirre, va voler disminuir el contingut fixat per Catalunya en aquesta matèria, per imposar els continguts d'història des de l'Estat. Però ho vam aconseguir salvar amb anys d'esforços. Cal dir que no era cosa només d'Aguirre, sinó que allò va ser forçat per la presidència del govern.

3. És una reforma terriblement conflictiva, que no només no soluciona res, sinó que tensa moltíssim els aspectes polítics i socials trencant un consens majoritari de 30 anys. Si tothom que vota PP i Ciutadans estigués d'acord amb la proposta, que no ho crec, només representarien 28 diputats de 135. Però és que, a més de dividir el país, és una proposta equivocada des del punt de vista pedagògic i educatiu.

4. Preguntaria a Irene Rigau, que en sap molt, i em deixaria portar per la consellera perquè té sentit comú a cabassos. Al país hi ha consens en aquest tema i la posició aïllada d'un sol partit mai no pot ser bona. El que faria com a conseller seria primerament demanar seny i sentit comú. No podem entrar en espirals d'aquest tipus de coses perquè son negatives per a tothom. Cal una actitud ferma però tranquil·la i moderada per dir que ja n'hi ha prou de barbaritats i d'imposicions. Si s'aprova la llei així, ja veurem què cal fer. Jo no vull parlar d'incomplir les lleis, el que cal és fer tot el possible perquè no arribi a ser llei.

CARME-LAURA GIL: "És el més desesperat que ha fet mai l'estat espanyol en la qüestió catalana"

1. Des del punt de vista de la distribució de competències, la reforma usurpa funcions de la Generalitat. Però el més important és el fet que darrere de tot això hi ha una ideologia clara, que és espanyolitzar. No és un tema competencial, és un tema identitari. Els intents d'anar disminuint les competències i anar intentant substituir la llengua pròpia han existit sempre, és el que fan els estats amb les seves colònies. Però fins ara mai cap govern espanyol s'havia atrevit a plasmar això en una llei.

2. En la meva etapa, els embats també eren constants, no sobre la llengua però respecte a tot el sistema propi català. El PP amb majoria absoluta de llavors també va fer la seva llei, que no es va arribar a aplicar. Quan vaig ser consellera, vaig anar a la primera conferència sectorial amb la ministra, només per cortesia, però no hi vaig tornar mai més en els quatre anys, perquè sempre vaig considerar que un ministre del govern espanyol no m'havia de dir què havia de fer. Sempre vaig tenir molt sentit institucional i no volia ser tractada com una autonomia més.

3. Aquesta vegada hi veig un afany de destrucció i d'assimilació que indica el punt més desesperat que ha tingut mai el govern espanyol respecte de la qüestió catalana en general. Crec que el que ha demostrat clarament és que aquesta defensa de la llengua catalana i aquest combat permanent van units a l'alliberament nacional. Ells ho saben i per això han anat a atacar i a intentar espanyolitzar. Aquest propòsit l'han tingut sempre, perquè el que ha volgut sempre el poder polític espanyol és que la nació espanyola tingués els mateixos límits de l'Estat, i per això calia l'assimilació i dominació de Catalunya a través d'aniquilar la identitat catalana. I el signe identitari més important és la llengua. Això ho han fet tots els països que han colonitzat territoris i han intentat genocidis lingüístics. Aquesta llei és la demostració més sumària de la seva por i la seva creença que l'alliberament nacional de Catalunya és ja un camí irreversible.

4. Jo probablement ja no hi hauria ni anat, a la conferència sectorial, perquè sense passar res d'això ja no hi vaig assistir mai. Cal defensar la immersió com a mètode pedagògic, però el més important és que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya és el català, aquí és on es demostra la força. Si la llengua vehicular és compartida, la catalana queda supeditada.

MARTA CID: "El Govern s'ha de plantar, amb el suport del Parlament" MARTA CID:

1. El model de l'escola catalana és un sistema aplaudit, reconegut i prestigiat, també a l'estranger, perquè treballa per la cohesió social. L'objectiu de la proposta és tombar aquest model. La decisió l'executa el ministre d'Educació, però sobrepassa la qüestió pedagògica i educativa. És una nova ofensiva contra la llengua. L'escola dual és un model ofensiu. No és només una provocació, és un menyspreu. El Govern ha de marxar de la conferència sectorial d'educació per no tornar-hi. Aquest és un tema de país, no de conferència sectorial. Hem de blindar la nostra escola. Ara ens hauríem de preocupar d'aturar les retallades i enfortir el sistema educatiu. Hauríem de formar joves, i ens diuen que hem d'invertir els esforços en un tema que no està en discussió. Ells inverteixen molt temps pensant com desmuntaran el nostre sistema lingüístic.

2. Pilar del Castillo era la ministra d'Educació del PP, però va guanyar les eleccions José Luis Rodríguez Zapatero, i ell havia promès que aturaria la llei d'educació del PP (LOCE). Nosaltres vam decidir frenar-ne l'aplicació pel tema de la tercera hora de castellà. En aquell moment, el PSOE va fer una nova llei d'educació (LOE) i nosaltres vam promoure la llei d'educació de Catalunya (LEC), que blindava el sistema d'immersió lingüística. Sempre hem donat el mateix missatge: unitat i tothom fent pinya a favor de la nostra escola. Ja no ens podem entendre. Quan tu legisles, troben la manera de fer una llei superior a la qual tu t'hagis d'acollir. I ara ens trobem que volen aplicar una mesura que empobreix el nostre currículum.

3. Cada cop ens clissen més i, per això, ja han perdut les formes. Des d'Espanya ja no dissimulen. Justament perquè han vist les orelles al llop, prenen mesures com aquestes. El senyor [José Ignacio] Wert té un encàrrec de l'Estat, perquè saben que el nostre pal de paller és l'escola en català: aquí hi formem bons professionals amb la nostra llengua. El que han fet no té res a veure amb la llei d'educació.

4. Em dirigiria obertament al meu president i li diria que m'avalés. Demanaria el blindatge del Parlament i que la decisió fos d'insubmissió clara per la via parlamentària. ¿Que una decisió com aquesta ens portarà al Tribunal Constitucional? ¿I la consulta per l'estat propi no ens hi portarà? De cap de les maneres ens podem sotmetre a aquesta voluntat. S'ha de començar a articular una resposta. Quan vaig dir que posava al calaix l'aplicació de la LOCE, també del PP, per no treure hores lectives de català, la ministra Pilar del Castillo va trucar al president de la Genealitat. Jo havia de prendre la decisió sobre el curs següent, i vaig decidir que no s'aplicava aquella llei. Ens vam plantar i ens van dir de tot. Aquest Govern s'ha de plantar, amb el suport del Parlament. És el moment de girar full. Aquest debat s'hauria d'acabar.

JOAN M. DEL POZO: "La llei és sectària i retrògrada, sense justificació educativa"

1. És clarament retrògrada. Compleix una funció ideològica i sectària que no té cap justificació educativa, perquè la immersió lingüística és un èxit, no polític sinó de tota la societat catalana. És una reforma que pot crear divisió en la societat catalana per raó de llengua, però a més del tema lingüístic hi ha altres aspectes preocupants en la llei. Ja des de les primeres ratlles, la nova llei dóna una orientació de competitivitat econòmica a l'educació. En lloc de buscar la justícia social i la igualtat d'oportunitats, s'aposta per una concepció hiperindividualista en l'ensenyament.

2. En alguns moments vam tenir petites escaramusses, però sense prou rellevància per fer-se públiques. Ara bé, en temes lingüístics sempre hi ha hagut petites minories que han reivindicat allò de fer la tria de la llengua i que hi hagi escoles on sigui vehicular el castellà. Però els casos sempre eren molt pocs.

3. És evident que el PP porta una inèrcia molt contrària a la voluntat d'autogoven català i ja en vam veure una mostra sensacional en la campanya que van fer contra l'Estatut. Fa molt de temps que estan instal·lats en aquesta lògica perquè n'obtenen un rendiment polític, però és molt irresponsable que ho portin, com ara, fins a un projecte de llei d'educació.

4. És difícil si no ets en el lloc i no veus les actituds i sents les paraules saber si m'hauria aixecat també de la taula. Però això és un gest secundari. La qüestió és quin plantejament polític tens. En el meu cas, intentaria mantenir el màxim de consens possible entorn a la llei d'educació de Catalunya (LEC), que té origen en el Pacte Nacional per l'Educació i que crec que és un actiu suprapartidista de primera importància. Tindrem un conflicte jurídic important, però jo seria partidari que en tot el que la LEC té de vigència democràtica i jurídica, s'apliqués al màxim.

ERNEST MARAGALL: "Acabarem guanyant, no en tinc cap dubte, però cal serenitat i fermesa" ERNEST MARAGALL:

1. Crec que té el focus posat en alguns temes que no tenen interès i per tant hi ha molt clarament un disseny polític. Tracta de substituir un sistema que funciona bé a Catalunya per un altre que no hi té res a veure. Ve a dir que es pugui créixer a Catalunya sense necessitat del català, el dret al no-català, però així s'està carregant el dret a la riquesa que suposa aprendre el patrimoni individual i col·lectiu del territori on vius. Això és empobrir educativament, culturalment i lingüísticament els alumnes. El que fa és donar cos legal a una determinada lectura de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que és perfectament discutible, però per molt coherent que sigui amb la sentència, això només referma la necessitat que aquesta qüestió formi part indestriable del pacte mínim que cal amb Espanya. Un pacte que ha de dir que som subjecte polític complet, en aquesta i en altres matèries.

2. Els atacs de Madrid en la meva etapa no eren d'aquest abast. En aquell moment el tema va passar per una qüestió quantitativa, del nombre d'hores de la matèria de castellà, i la vam poder esquivar. Sí que hi havia opinions i parers semblants, però sempre vam anar trobant el fil d'un cert equilibri i una manera de condicionar les nostres posicions. A la pràctica no va afectar ni un centímetre el contingut, els horaris o les normes de l'escola catalana. Ara estem davant d'un altre tipus d'ofensiva amb armes d'un altre calibre. Allò eren escopetes de balins i això és un bombardeig amb avions B-52.

3. Estan intentant aplicar una concepció d'estat, de país i de drets individuals absolutament diferent i contrària a la nostra. El que passa és que ells són estat i nosaltres en aquests moments no. Hem de saber ser estat i no només tenir raó sinó també saber-la expressar i articular en el terreny jurídic i institucional, en tots els àmbits. Han obert un camp de treball on ens caldrà una actuació solvent i compartida, políticament i socialment. Per acabar guanyant, no en tinc cap mena de dubte, però cal posar serenitat i fermesa.

4. Per començar cal fer costat al Govern i a la consellera. Després cal veure com dotem d'elements jurídics i despleguem totes les eines de defensa mentre seguim construint la realitat educativa. Jo no deixaria de treballar en la direcció del trilingüisme. La millor victòria seria que la realitat educativa s'articulés per la via dels fets. ¿Insubmissió? Com a actitud, potser, però encara és d'hora per a això. Hi ha tot el terreny parlamentari i el sistema vigent és el de l'Estatut i la LEC, que són el nostre blindatge. Cal seguir treballant abans que aquesta proposta sigui llei, hi ha recursos parlamentaris i jurídics previs i hem d'aprofitar tot l'entramat de què disposem. I si arriba el dia, ja veurem en quins termes s'aprova la llei i quines eines ens queden per fer servir, quins recursos tenim en l'opció internacional. No és que tingui esperances en la negociació amb aquest govern espanyol sinó en la fermesa de la posició catalana, perquè parteix d'una unitat de país. Si té darrere el 90% dels ciutadans i del Parlament, serà més difícil que ningú ho posi en qüestió. El camí ha tornat a començar i és llarg, cal que ens ho prenguem amb tanta fermesa com amb calma.