Les escales que allunyen Vallvidrera de Barcelona

BarcelonaSanta Maria de Vallvidrera està connectada a Barcelona per un funicular i per unes escales de pedra i formigó que travessen la muntanya. A Vallvidrera no hi arriben autobusos des de la ciutat, malgrat que és un barri de Sarrià - Sant Gervasi. Administrativament, Vallvidrera forma part de Barcelona, però la sensació és que continua vivint a part. Això no es deu únicament a la seva ubicació, aixecada per damunt de la ciutat, a la carena de Collserola; també és efecte d'un dèficit de comunicacions. El símbol d'aquest aïllament són les escales de la Drecera de Vallvidrera.

La Drecera de Vallvidrera no és una via que el visitant s'esperi al districte més ric de Barcelona. Els pins, les atzavares i les figues de moro abelleixen l'escenari. Però el fet és que les escales, començant l'itinerari des del Peu del Funicular, a Sarrià, presenten un aspecte de degradació que fa anys que dura i que no convida al seu ús malgrat que és l'única via pública des de Barcelona alternativa al funicular. L'altra opció és baixar en bus o caminant a l'estació de ferrocarrils del Baixador de Vallvidrera, a l'altra banda de Collserola. La Drecera té una longitud d'un quilòmetre i mig i està dividida en dues seccions: la que arriba fins a la carretera de les Aigües i la que, des d'aquesta via, arriba fins al barri de Vallvidrera. La primera etapa és la més degradada. L'itinerari comença amb la paret de totxo que separa el camí de l'escola Montserrat. La paret està completament coberta de grafitis. Als esglaons hi ha fustes, rocs, runa, plàstics i brutícia de tota mena, des d'ossos rossegats d'animals fins a excrements i paper higiènic usat. A trenta metres de l'inici de l'itinerari hi ha una casa okupada. Un gos de presa, un pit bull, vigila l'edifici i es mostra agressiu a tothom que s'hi atura. A la dreta hi ha un parell més d'habitatges abandonats. Els seus terrenys estan tancats amb filats, que, rovellats, han estat fàcils de tallar per permetre-hi l'accés. Hi ha senyals d'antics campaments de rodamons o de persones que es reuneixen per beure i fumar.

Poca neteja

Durant el primer trajecte de la Drecera, el que arriba a la carretera de les Aigües, només em creuo amb un vianant. És Lluís Revert, veí de Sarrià. Explica que freqüenta la zona per passejar: "Per fer excursions està bé, però molt cuidat no ho està, no". Poc abans parlo amb la Dolores, empleada de cuina del col·legi Montserrat i veïna de l'avinguda de Vallvidrera: "Les escales estan abandonades. Les netegen poc, és perillós perquè et pots fer mal". A prop del Peu del Funicular, la família Musté regenta una bodega. La Maria Dolors és filla dels propietaris i viu a Vallvidrera. Utilitza les escales quan no hi ha més remei, com tothom, quan el funicular s'avaria i els autobusos que el relleven triguen a arribar: "És molt feixuc pujar-les, i estan molt deixades".

Laia Puig, directora del Centre Cívic de Vallvidrera, destaca la mala il·luminació del recorregut i lamenta que no es faci com en altres barris de Barcelona, que s'hi instal·len unes escales automàtiques. El govern municipal de CiU descarta posar en funcionament un bus nocturn que comenci quan acaba el servei de funicular "per falta de pressupost". El bus nocturn és la principal demanda de l'oposició.

El grup local de la CUP va lamentar al mes de juny que "un cop finalitzat el servei de funicular l'única solució és pujar caminant per unes escales en mal estat, sovint sense llum, o fent autoestop per una carretera complicada".

Jacqueline Jaquet és la directora de la revista de barri La Vall de Vidre i viu a la carretera de les Aigües. Per a Jaquet i els veïns de la carretera la Drecera és fonamental. Per a Jaquet, l'únic inconvenient és la mala il·luminació de les escales, malgrat que l'Ajuntament va comunicar aquest 2013 que n'havia millorat l'enllumenat. El Pla d'Acció Municipal 2012-2015 de Vallvidrera no especifica cap millora ni reforma a les escales.