Wert rectifica i admet que Espanya neix al segle XIX
Els continguts d’història aprovats pel ministeri per a la Lomce ja no parlen del concepte Espanya fins a l’Edat Contemporània
BarcelonaEl ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha hagut d’admetre que Espanya encara no existia a la Prehistòria. El currículum de primària que ha aprovat finalment el seu ministeri, publicat al BOE de l'1 de març, canvia els continguts previstos en el primer esborrany i ja no menciona el concepte d’Espanya fins a l’apartat de l’Edat Contemporània. Una apreciació que s’ajusta més a la realitat, tal com constata l’historiador Alfons Aragoneses. Parlar de regnes peninsulars a l’Edat Mitjana, monarquia hispànica a l’Edat Moderna i Espanya en l’Edat Contemporània, com fa el text aprovat, “és correcte i suposa un avenç important respecte al primer text”, que era fruit d’una historiografia “al més pur estil del franquisme”, assenyala Aragoneses.
La primera versió del nou currículum de primària parlava d’Espanya ja des de la Prehistòria i bevia, segons Aragoneses, d’una “escola historiogràfica que defensa que Espanya apareix com a estat al segle XV, quan això no és així, perquè amb els Reis Catòlics el que hi ha és una simple unió dinàstica que no suposa una unificació”. Consultat per l’ARA, el ministeri d’Educació no va donar cap resposta sobre els motius del canvi, tot i que el debat de l’esborrany en la conferència sectorial d’educació del 29 de gener ja va provocar crítiques. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va fer notar llavors que “a Atapuerca no parlaven espanyol”.
No cal canviar llibres de text
Aquell primer esborrany va espantar tant els historiadors com els mestres de primària, que el veien “inassolible”, com apunta la directora de l’Escola Oriol Martorell de Badalona, Carme Martínez. La llista de continguts bàsics d’història que havien d’aprendre els nens de fins a 12 anys incloïa una trentena d’etapes històriques, com els visigots, els Àustria menors, la pèrdua de Portugal i el despotisme il·lustrat, entre d’altres. “Hi havia un intent de control ideològic del que s’ensenya a les escoles que recordava el franquisme”, assenyala Martínez. En el decret finalment aprovat, però, aquesta llista ha desaparegut i s’ha substituït per una relació de les grans etapes històriques, cosa que resulta “bastant similar al currículum que hi havia fins ara”, hereu de la llei orgànica d’educació (LOE) del 2006.
“La sensació en veure el decret definitiu és que finalment els continguts no canvien tant. No fa falta córrer a canviar els llibres de text”, apunta la directora. Tot i així, encara considera que els currículums de primària “són massa exhaustius”, tant el de la llei socialista com aquest que desplega la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). Aquest últim currículum, que s’aplicarà a partir del setembre, fa “un pas enrere” important perquè “acaba amb l’aprenentatge competencial” i se centra en continguts, remarca Martínez. “Un currículum de continguts no té sentit en la societat de la informació en què vivim”, afegeix.
L’historiador Alfons Aragoneses li critica una mancança. Ni en els continguts bàsics ni en els estàndards avaluables ni en els criteris d’avaluació el currículum d’història a primària no menciona en cap moment el franquisme o el nazisme. En el repàs cronològic parla dels “principals esdeveniments dels segles XIX i XX”, sense més referència. “En tots els països moderns, ja des de primària, l’aprenentatge del que va ser el feixisme i la lluita per les llibertats és bàsic per a la formació en valors dels futurs ciutadans”, remarca Aragoneses.