Salvador Casals: "Els ateneus han demostrat ser molt més eficients que el sector públic"

Ateneus, lluïsos, casinos, casals. Són moltes les denominacions dels 160 socis que integren la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC). Nascuda a Reus el 1983, al III Congrés d'Ateneus, la FAC ha esdevingut el punt de trobada i suport de les entitats que treballen fa més de 200 anys en defensa i promoció de la cultura i llengua catalanes. Tres dècades al servei del teixit associatiu que no han estat mancades de dificultats i adaptació al context, social, polític i econòmic del país.

Quin ha estat l'èxit més gran de la FAC al llarg d'aquests 30 anys?

El seu paper de vertebració, d'agrupar sota un mateix moviment associacions d'orígens i denominacions diferents. Fora de Catalunya aquest fenomen no es produeix. A molts països l'ateneisme s'ha mantingut com un moviment classista, orientat a l'alta cultura i allunyat de la cultura popular. Unir identificació nacional i cultural sota un mateix paraigua ens ha permès caminar a tots plegats cap al mateix lloc.

Un treball en xarxa que també s'ha fet de cara a la societat.

Nosaltres sempre diem que el bressol de la societat civil catalana són els ateneus, on des dels inicis s'imparteix cultura, tant formativa com recreativa. La gent viu als ateneus. Quan Catalunya no disposava d'infraestructures públiques vam començar a construir una xarxa cívica arreu del territori. Actualment el país ja té 400 ateneus.

Amb la crisi, ¿aquesta funció social és més necessària que mai?

És bàsica. Una part dels ateneus neixen com a mutualitats, com a elements dins el territori per ajudar la gent. Això ha arribat fins avui. El 2012 vam engegar amb Càritas el programa de beques Tots hi tenim lloc!, que permet a les persones en risc d'exclusió fer activitats als ateneus sense pagar la quota d'afiliació. És curiós veure com un model que neix gairebé fa dos segles segueix vigent i amb els mateixos fonaments que tenia a l'origen. Simplement ens hem adaptat al context de cada moment.

I de portes endins, com ha afectat la crisi a les entitats?

Com a tothom, tot i que el finançament públic dels ateneus sempre ha sigut molt baix, d'entre un 5% i un 12%. La reducció d'aquestes aportacions no ens ha afectat tant com a col·lectius amb una dependència de subvencions públiques més alta. Per a nosaltres és un coixí necessari, però del qual no depèn el tancament d'un ateneu. Tot i això, és evident que la crisi ens afecta. Les entitats estan formades per socis, molts dels quals han de reduir despeses i deixar de ser-ho. Perdem la nostra principal font de finançament.

¿Us sentiu amb prou suport de l'administració?

En aquests moments sí. Més que en l'aspecte econòmic ens està ajudant a fonamentar el treball en xarxa. L'administració posa camins perquè nosaltres els puguem recórrer. Un exemple és el programa Impulsa't, amb el qual podem garantir que tots els ateneus tinguin una programació mínima d'activitats al trimestre: una exposició, una xerrada i una actuació en viu. També cal dir que hi ha moments en què l'administració ens ho ha posat molt complicat. No hem d'oblidar que venim d'uns anys de bonança en què en lloc d'arreglar l'edifici d'un ateneu se'n construïa un de nou. Això ens ha fet molt mal.

En alguns àmbits, ¿les entitats arriben on no arriba el sector públic?

Jo diria que més aviat al revés. És més, l'administració ens ha anat substituint en algunes de les nostres tasques, o ens ha volgut prendre algunes parcel·les. Dins els ateneus tenim aquelles activitats que socialment són vitals per al territori, però que econòmicament no són rendibles. Estem encantats de fer aquest paper i hem demostrat ser molt més eficients que el sector públic. En part, perquè partim del voluntariat.

Es valora poc la tasca dels ateneus?

Costa molt donar visibilitat a la nostra activitat quotidiana. Els últims anys hem fet passos per aconseguir-ho: des d'una exposició amb itinerància per tot Catalunya fins a editar, de cara al 2014, el primer llibre de la història dels ateneus catalans. Hi havia la percepció, no fa gaire, que un ateneu era un espai on la gent gran anava a jugar a cartes o al bingo. Una cosa tronada i fora d'època. Hem treballat molt per combatre aquesta visió, tot i que encara queda molta feina a fer.

Quins són els reptes de futur del teixit ateneístic català?

El més important és canviar mentalitats, garantir que quan tornin les èpoques grasses no estiguem sotmesos a despeses innecessàries. També cal treballar per fer efectiu el relleu generacional, ajustar les activitats a les demandes de la societat actual. I cal no oblidar que tenim unes mancances físiques evidents. S'ha d'invertir en edificis en mal estat, ja que no només són actius immobiliaris, sinó també cívics i socials.

Parlant de futur, ¿quin paper ha de tenir la FAC en el procés sobiranista català?

En l'última assemblea general ens vam posicionar a favor del dret a decidir. Era el mínim. A partir d'ara tindrem el paper que vulguin els nostres socis. Tenim un gran respecte per la llibertat i les decisions de cada ateneu. D'altra banda, creiem que ja hi ha una part del teixit associatiu que està fent molt per la causa.