Rigau proposa una revolució en els mètodes

BARCELONA.En l'última prova de matemàtiques que la Generalitat va fer als alumnes de 4t d'ESO, una de les preguntes demanava que calculessin la distància entre dues fonts situades cadascuna en una cantonada d'una plaça rectangular. Pot semblar complicat, però en realitat es tractava d'aplicar el teorema de Pitàgores, aquell que tothom podria recitar de memòria, fent allò d'"el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels catets". "Si el text de la pregunta hagués especificat que calia aplicar el teorema de Pitàgores per resoldre el problema, el 90% dels nens haurien sabut fer-ho perquè tots el coneixen. Però havien de deduir per ells mateixos què calia fer per resoldre'l. Només el 50% van encertar-ho", explica el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat i expresident del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateo.

Tal com mostren les proves de PISA de l'OCDE, els alumnes catalans tenen un dèficit en competències, que és el mateix que dir que tenen un dèficit en l'aplicació pràctica dels coneixements que aprenen. L'any 2000 la Unió Europea va recomanar a tots els països que adaptessin els seus sistemes educatius a l'aprenentatge per competències, i l'únic que es va fer a Catalunya -i a l'Estat en general- va ser afegir al currículum escolar una llista de competències bàsiques que calia que els nens assolissin (comprensió lectora, fluïdesa en la lectura, establir relacions entre conceptes...). Però es va deixar en mans de cada mestre decidir com fer-ho. "Aquesta és una tasca que requereix una expertesa i el domini d'unes metodologies que no tothom té, i els centres ja tenien prou càrrega de feina per haver de desenvolupar-les", va justificar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Ara el departament que dirigeix ha fet aquesta feina.

"Voluntat europea"

Diversos grups de treball, coordinats pel catedràtic de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Sarramona, s'han dedicat a buidar els currículums actuals de llengua i matemàtiques a primària i secundària per identificar en cada cas quines són les competències que ha de desenvolupar el nen, vincular-les amb els continguts claus de l'assignatura, identificar els diferents nivells d'assoliment d'aquestes competències (baix, mitjà i alt), donar una pauta de com avaluar-los i determinar els mètodes pedagògics més adequats en cada cas. Unes eines que es posen ara a disposició de tots els docents i que "poden marcar la manera de treballar dins de l'aula els pròxims anys, amb una voluntat europea claríssima", va detallar Rigau. "Volem donar als joves una manera d'aprendre que la majoria de països de l'OCDE ja estan aplicant", va resumir la consellera.

En definitiva, es tracta de canviar la manera d'ensenyar per fer-la més empírica i centrada en aplicacions pràctiques, amb un estil molt més anglosaxó. De fet, en l'àmbit de les matemàtiques s'ha agafat com a model els Estats Units. Aquesta nova manera d'aplicar el currículum no es presenta com una obligació per a totes les escoles i instituts. Però l'advertència que les futures avaluacions externes de la Generalitat es basaran en aquests criteris convencerà molts centres de la necessitat d'aplicar-los. De fet, segons Rigau, aquestes eines donen resposta a una demanda dels mateixos mestres i professors.

Amb tot, a Catalunya ja hi ha centres i docents que han posat en marxa aquest tipus de metodologies. Prova d'això és el recull de bones pràctiques que la conselleria ha unificat en un pàgina web i que ara posa a disposició de tots els centres escolars perquè també les puguin aplicar. A la plataforma interactiva ARC (Aplicació de Recursos al Currículum) hi ha fins a un miler d'activitats escolars per a primària, secundària i batxillerat que fan servir aquests nous mètodes pedagògics.

L'adaptació que ha fet el Govern del currículum escolar s'ha elaborat de manera coordinada perquè hi hagi una continuïtat entre primària i secundària en cadascuna de les matèries. En un acte solemne al Palau de la Generalitat, ahir es va presentar aquesta adaptació curricular per a matemàtiques i per a llengua (tant catalana com castellana, perquè les competències lingüístiques són les mateixes), però estan avançades també les de medi natural i de competència digital.

Model pioner a l'Estat

Mateo va admetre que la generalització dels nous mètodes no serà d'un dia per l'altre. I és que aquestes noves estratègies pedagògiques impliquen, segons Mateo, "un canvi de cultura de tots, perquè es modifica el rol del professor, el rol de l'aprenentatge i el rol de l'avaluació". De fet, es tracta d'un "canvi de paradigma" en la manera d'ensenyar, que és "pioner a l'estat espanyol".