Rafael Ribó: "Aquí no hi ha gana com en un país subdesenvolupat, però sí malnutrició"

L'endemà de presentar l'informe sobre malnutrició infantil, els mitjans, també l'ARA, van titular amb una xifra rodona: 50.000 infants catalans tenen privacions alimentàries. ¿Es ratifica en la xifra, i dóna per bona la conclusió?

No, la conclusió de l'informe hauria de ser: "Cal canviar les polítiques públiques i les entitats socials que hi col·laboren per combatre la malnutrició infantil". I el subtítol seria: "Existeix malnutrició infantil a Catalunya". El 99% dels observadors ho corroboren.

La xifra dels 50.000 infants surt de l'enquesta de condicions de vida i hàbits de la població el 2011, de l'Institut d'Estadística de Catalunya, on pregunten, entre moltes qüestions, si "a casa seva es poden permetre un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent per a vegetarians) almenys cada dos dies". Hi ha un 3,9% que va contestar que no. Això són uns 50.000 menors de 16 anys. Primera constatació: la xifra no és nova, és de fa dos anys.

I, per tant, si l'enquesta es repetís ara, la xifra podria ser superior. Com a síndic, no tinc estudis de camp per determinar amb precisió numèrica quants infants estan avui malnutrits, i donem confiança a l'Idescat, que utilitza la mateixa metodologia que tota la Unió Europea.

Però si la xifra és del 2011, aquest informe no aporta res de nou.

L'enquesta de l'Idescat la fem servir per demostrar que creix la malnutrició infantil, juntament amb d'altres constatacions. Si vol, en parlarem.

Encara sobre la xifra dels 50.000 nens, el sociòleg Salvador Cardús, en un article a l'ARA, afirmava que és falsa la informació perquè no poder-se permetre carn cada dos dies no significa que no es mengin proteïnes de manera regular, amb làctics, ous, llegum, cereals o fruita seca.

Jo no tinc els coneixements que pot tenir el senyor Cardús per saber què pot aportar una proteïna i què pot alimentar un nano. Sí que sé que és l'estadística a qui tothom dóna més rigor.

A l'informe se cita un estudi de l'Institut Català de la Salut del 2013, sobre 751 casos de menors de 16 anys amb diagnòstics relacionats amb la pobresa i la malnutrició infantil. Però la Societat Catalana de Pediatria (SCP) ha afirmat: "La informació es refereix a nens i nenes que majoritàriament tenen malalties cròniques que poden causar desnutrició i que són casos que no estan vinculats a la pobresa".

Desnutrició és gana, i afirmem que teòricament a Catalunya no hi ha gana estructural com n'hi hauria en països subdesenvolupats. Però hem tingut en compte un estudi del juny del 2013 de l'Institut Català de la Salut en què se'ns diu que vora 700 infants passen per una situació de desnutrició, de gana, per raons socioeconòmiques extremes.

Per no ballar més amb les xifres. Quants nens hi ha que pateixin malnutrició a Catalunya?

Jo no li puc dir aquesta xifra. Crec que només l'hi pot donar en aproximació estadística l'Idescat, i en aproximació sanitària el departament de Salut, que té el 90% i escaig dels nens i nenes informatitzats amb els seus historials clínics.

Però la SCP afirma que els nens catalans reben els aliments que asseguren una dieta equilibrada.

Aquests 750 casos de desnutrició surten de l'ICS. Si la SCP els vol qüestionar, que qüestioni l'ICS, que literalment diu que hi ha situacions de desnutrició per privacions econòmiques. Si alguns pediatres no hi estan d'acord, haurien de discutir-se amb la Societat de Pediatria. Una pediatra de la SCP ha dit en una entrevista a l'ARA que el Síndic està alertant del que pot passar amb la malnutrició.

Parlarà amb els pediatres?

La SCP ens va dir que al juliol ja estaven de vacances, i que a mitjan setembre. Per això ara reclamen que no els hem anat a buscar. I m'ha sorprès que dijous la portaveu del grup de la majoria [Meritxell Borràs, CiU] negués la malnutrició infantil a Catalunya. Li vaig haver de dir que era el primer cop que sentia algú negant-ho en seu parlamentària.

¿Si l'informe no s'ha entès bé és que no l'ha comunicat prou bé?

Prou ben comunicat? No sóc cap tècnic en comunicació. Ho hem fet de la manera més planera i transparent. Miri, en aquest informe donem quatre evidències. Primera, l'estadística. Segona, la gent que toca aquesta realitat: Creu Roja, Càritas, el Banc d'Aliments, la Fedaia... Tercera, els poders públics. Quan el Govern firma un pacte contra la pobresa diu que hem de lluitar contra la malnutrició infantil. No crec que estiguin enganyant. I quart: el que arriba al Síndic.

Quines solucions proposa?

La primera, la renda mínima d'inserció. Cal canviar-ne els criteris. Si vostè i la seva companya es queden sense feina amb 3 o 4 fills a casa, i van baixant d'ingressos fins a la subsistència, no entren en els paràmetres de la renda mínima d'inserció. És una visió que no té res a veure amb el terratrèmol que significa la crisi econòmica. Segona, beques menjador: només duren 8 mesos i mig, i només dels 3 als 12 anys. Per tant, ni escoles bressol ni instituts. I tercera, el món del lleure. Què passa quan no hi ha escola?

El Govern l'escolta?

Tinc una relació molt fluida amb la consellera d'Ensenyament pel que fa a tota la reorientació des de la conselleria i els consellers comarcals de les beques menjador. Tinc una receptivitat esplèndida per part de la conselleria de Benestar per tot el que són consideracions pels infants en risc. I tinc una gran interlocució amb el conseller d'Economia, amb qui hem començat a treballar problemes socials punyents concrets.

I amb el president?

Li puc dir que, com a síndic, és amb el president amb qui he tingut una relació més positiva.

¿Més que amb els presidents Maragall i Montilla?

Jo ja l'hi he dit. Com a síndic n'he conegut tres.

Sí, perquè al president Pujol el fustigava des del seu escó...

[Riu.] I, miri, ara em reconeix coses que abans no em reconeixia.

¿El centre d'internament d'estrangers de la Zona Franca ha de continuar sent investigat?

Aquests centres són pitjors que les presons, a Espanya: sense vàter a les cel·les, ni assistència jurídica garantida, ni traducció garantida, i serveis mèdics molt poques hores al dia. I encara fa més vergonya que al Síndic no li costa gens d'anar-hi sense cap despesa, però hem d'esperar que vinguin els inspectors de Madrid.

Els Mossos continuaran fent servir pilotes de goma, per bé que "excepcionalment". És un error?

Interior ho estudia molt a fons, hi ha divisió d'opinions, però crec que la moratòria que demana el Síndic s'està practicant de facto . I més amb l'enrenou del cas Ester Quintana. És molt gruixut que encara no tinguem una versió sostenible dels fets. Ja en portem tres, de versions d'Interior, i no valen. I demano que es disculpin, com jo he fet, perquè jo també he fallat, no he estat prou diligent en un cas com el d'Ester Quintana.

Des de la seva talaia, què és el que fa patir més la gent a Catalunya?

Fa uns anys li hauria contestat que el que més m'amoïnava era que hi hagi centres educatius amb un 95% de concentració de nanos amb necessitats educatives especials, i d'immigració, al costat d'un altre on tots fossin autòctons catalanoparlants o castellanoparlants, malgrat que al barri només hi hagués, per exemple, un 20%-25% d'immigració. Ara diria que la preocupació número 1 és que hem de posar prioritats al que és la subsistència. Ens cal més gent jove amb igualtat d'oportunitats.

Participarà en la Via?

No puc anar a cap iniciativa politico-partidista. Només d'observador, com a la manifestació del setembre del 2012. Però aquest any és a Barcelona un amic estranger, i crec que sí, que me l'enduré un moment perquè vegi què és això de la cadena.