Més alumnes amb necessitats, més beques menjador

BarcelonaFins a 69.500 alumnes rebran algun tipus d’ajut econòmic perquè es puguin quedar a dinar a l’escola durant aquest curs. Representa un 3,1% més que l’any passat. A l’hora de concedir aquestes beques, els consells comarcals -que són els que les gestionen, tot i que estiguin finançades per Ensenyament- han utilitzat per primer cop els mateixos criteris a tot Catalunya. Són barems basats en la situació econòmica i social de les famílies. L’altra novetat és que des del primer dia de classe les famílies ja saben si els seus fills compten o no amb la beca menjador. Així s’evitarà que les famílies hagin de fer front ben entrat el curs a un deute que no poden assumir, com passava anteriorment, quan la resolució no era pública fins al gener o al febrer. Aquest curs Ensenyament destinarà 42,8 milions d’euros per finançar aquests ajuts: són 2,6 milions més que el 2013-14.

El barem econòmic principal per poder optar a la beca és la renda familiar. Per optar al 100% de l’ajut, es fa servir l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), incrementat en 1.000 euros per cada membre familiar de més. Amb aquest nou sistema de càlcul, una família de quatre membres (pares i dos fills, per exemple) ha de tenir una capacitat econòmica màxima de 7.780 euros a l’any perquè pugui optar a l’ajut, i les de tres membres (els pares i el fill), una de màxima de 6.780 euros. Només en el cas de les famílies de dos membres (un dels quals el nen) el nou llindar és més alt.

En l’àmbit social, el que es prioritza és si el nen està en situació de risc d’exclusió. Ho valoren els serveis socials en funció d’aspectes com l’absentisme escolar, hàbits irregulars de menjar, vestit inadequat o falta d’higiene, dificultats d’adaptació social -com aïllament, pors, agressivitat, manifestacions de conducta- o trastorns emocionals. En els barems socials també es tindran en compte les característiques de la família: si hi ha consum de tòxics, problemes d’habitatge, sospites de l’existència de maltractaments o si es tracta d’una família monoparental sense cap mena de suport exterior.

Més beques del 100%

Les beques menjador sempre han cobert la meitat del cost de l’àpat, que és d’un màxim de 6,20 euros. El curs passat, però, a causa de l’actual conjuntura econòmica, que va posar en evidència que alguns nens no feien un àpat complet al dia i les dificultats de moltes famílies per pagar l’altre 50%, Ensenyament va optar per destinar una partida extraordinària (7,2 milions d’euros) a cobrir la totalitat del cost de la beca a 6.648 alumnes. Aquest nou curs aquesta partida s’ha incrementat fins als 10,3 milions d’euros, un fet que beneficiarà 9.500 escolars, cosa que suposa un increment del 30% d’alumnes respecte al període escolar 2013-2014.

Tot i així, però, el gruix important de beques continuen finançant només la meitat del cost (59.500). Durant la conferència de premsa de presentació del curs, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va deixar clar que la xifra no està “tancada” i que si surten noves necessitats s’incrementarien els ajuts.

Toc d’alerta del Síndic

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va ser el primer a alertar sobre les carències alimentàries que pateixen alguns infants. L’agost de l’any passat va fer públic un informe en què assegurava que un total de 50.000 nens menors de 16 anys patien malnutrició. Concretament l’estudi deia que tenien “privacions alimentàries” i no es podien permetre menjar carn o peix, almenys, una vegada cada dos dies. Ribó anava més enllà i afegia que 750 estaven diagnosticats per l’Institut Català de la Salut (ICS) amb codis relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantil. L’informe va provocar que, d’una banda, el Parlament aprovés un protocol de detecció de malnutrició infantil i, de l’altra, una picabaralla entre el Síndic i els departaments d’Ensenyament i, sobretot, Salut.

La conselleria de Boi Ruiz no només va desmentir les xifres del Síndic, que va acabar compareixent al Parlament, sinó que, a més, va assegurar que a Catalunya no hi havia malnutrició per causes econòmiques. “Hi ha malnutrició per mals hàbits, per obesitat o per altres qüestions contra les quals cal lluitar, però no n’hi ha per qüestions econòmiques”, va insistir el conseller. El febrer passat, però, la secretaria de Salut Pública del departament de Salut el contradeia i reconeixia que a Catalunya hi ha 751 menors de 16 anys amb diagnòstic de desnutrició, 660 per “circumstàncies personals i socials de risc per alimentació inadequada” i 91 per patologies que els impedeixen assimilar els nutrients.

La polèmica, però, va servir perquè Ensenyament anunciés que s’estava treballant per unificar els criteris de concessió de beques a tot Catalunya amb els consells comarcals i el Consorci d’Educació de Barcelona -que gestiona les beques de la ciutat-. Fins llavors cada consell establia els seus propis barems i això feia que, per exemple, fos més flexible aconseguir una beca al Pallars Sobirà o a la Garrotxa que al Baix Llobregat o el Vallès Occidental. Els primers barems que es van acordar van ser els econòmics, que van entrar en vigor en la sol·licitud de beques del curs 2013-2014. Durant l’últim any, s’han unificat els criteris socials, que finalment s’han aplicat en la petició d’ajuts.

Criteris al marge, el que més positivament han valorat les escoles en aquest inici de curs són que la concessió de les beques s’hagi notificat des del primer dia de curs. Aquest fet minimitza, i molt, la feina administrativa de moltes escoles. “Ens evitem les cues de pares del primer dia. Només ens hem de fer càrrec de les al·legacions, però serà més àgil”, explicava a l’ARA la directora de l’escola pública Joaquim Ruyra de Barcelona, Alicia Fernández.