Mas vincula la lluita contra la pobresa a l’estat propi
L’intercanvi de retrets entre els partits eclipsa les propostes concretes
Barcelona“La situació és tremendament colpidora”. Aquest és el diagnòstic que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, en l’arrencada del ple sobre la pobresa. Amb un país on una de cada cinc persones viu amb moltes dificultats econòmiques i amb les entitats socials exigint als polítics que facin un pas endavant a favor dels més febles, era conscient que tocava reconèixer la crua realitat. Amb tot, i davant dels escarafalls de bona part de l’oposició, el president va vincular l’efectivitat de les polítiques socials al procés sobiranista i a la consulta del 9-N per decidir si Catalunya vol tenir un estat propi. Va deixar clar que per moltes “responsabilitats” que recaiguin sobre les espatlles del Govern poc es podrà fer si el país segueix “despullat d’instruments”, els necessaris per prendre les seves pròpies decisions.
Recaptar els impostos, fixar el topall de dèficit i legislar sobre qüestions bàsiques és el triumvirat de limitacions que Mas va posar sobre la taula per explicar per què Catalunya té dificultats externes a l’hora de combatre la pobresa. Amb tot, va reivindicar que el seu govern no gira l’esquena a la situació i que per això ha fet un pressupost en què creix el pes dels recursos destinats a les polítiques socials. Malgrat tot, el president també va fer ús del retrovisor per justificar que el seu executiu no té tota la responsabilitat de la gravetat de la situació. Llançant un dard al tripartit, va assegurar que si bé una taxa de pobresa relativa del 20% és “escandalosa”, el 19% dels anys de plena expansió econòmica és una xifra “superescandalosa”.
Darrere de Mas, fins a sis consellers van passar per la tribuna. Neus Munté, consellera de Benestar, va reivindicar l’actuació del Govern: “Hi ha molta feina feta i en alguns casos ja hi ha resultats”. Munté també va anunciar que hi haurà “una nova línia d’ajuts a entitats per cobrir les necessitats bàsiques, donant prioritat a l’alimentació”, tot i que no va detallar amb quin pressupost. Per la seva banda, el conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar un pla per abaixar el preu del lloguer dels pisos buits del parc d’habitatges públics, amb l’objectiu de reduir la xifra actual de 1.200 pisos buits.
Un acostament que no arriba
Amb tot, no van servir de res les crides d’entesa de les entitats socials, perquè ahir es va fer palès que Govern i oposició estan als antípodes. Els retrets van eclipsar les propostes concretes i PSC, ICV-EUiA i la CUP, els tres partits que van forçar el ple, es van reafirmar en l’opinió que el Govern tira pilotes fora culpant Madrid de tot quan en realitat és “insensible” a la problemàtica social i té una actitud “classista” i de “caritat”, en lloc de lluitar per drets bàsics dels ciutadans com l’alimentació, l’habitatge i la garantia d’uns ingressos mínims.
El PP i Ciutadans també van burxar en aquest sentit, recordant a Mas que la seva prioritat no ha estat aixecar la bandera de la lluita contra la crisi sinó la de la independència. “La prioritat absoluta del Govern és construir un estat amb una mà i destruir l’estat del benestar amb l’altra”, va sentenciar Albert Rivera.
En aquest escenari de polarització, ERC va fer equilibris per cobrir el seu paper de partit que dóna suport al Govern però des de l’oposició. Va deplorar que CiU aplaudís la reforma laboral, però es va adherir a la tesi del president que cal més autogovern per disposar de més recursos i construir un estat del benestar millor. Tot i això, va acabar presentant conjuntament amb CiU totes les propostes de resolució.
La lluita contra la pobresa energètica va ser una de les poques iniciatives en què hi va haver un mínim consens, però amb molts matisos. ERC i CiU aposten perquè la treva per impedir els talls de llum, aigua i gas del decret conta la pobresa energètica -que Mas va avisar que el govern espanyol vol portar al TC- no es limiti a l’hivern. El PSC i ICV-EUiA van pactar una proposta en aquest sentit, però demanant també la condonació del deute. Tot i estar obertes a negociar abans de la votació d’avui, les dues forces van avisar que només ajornant els pagaments no se soluciona res. Avui, doncs, es veurà fins a quin punt els partits són capaços d’aparcar diferències per forjar el mínim front comú que esperen les entitats.
