Madrid i Barcelona: dos models de bici pública antagònics

MadridEl 22 de setembre del 2009, coincidint amb el Dia Europeu Sense Cotxes, el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, presentava MyBici, un sistema de transport públic molt similar al Bicing. “Aquest serà el llenguatge del segle XXI”, assenyalava l’actual ministre de Justícia, descobrint per primer cop la bici després de més de sis anys de reivindicacions de les associacions perquè estengués les ciclovies.

MyBici havia de començar a funcionar la primavera del 2011, però han hagut de passar cinc anys perquè finalment l’alcaldia faci el pas. I l’estrena del rebatejat BiciMad, el tercer intent d’implantar un servei de bici pública, també va amb retard. El consistori d’Ana Botella s’havia posat el maig com a límit per inaugurar el nou sistema. Les estacions ja fa temps que estan a punt, però les bicicletes no arriben. “Estem esperant que l’Ajuntament ens doni el vistiplau”, explica a l’ARA Miguel Vital, conseller delegat de l’empresa navarresa que ha guanyat el concurs, Bonopark. Hi ha tanta exasperació per la falta d’informació del consistori -els responsables de mobilitat asseguren que avisaran de seguida un cop es posi en marxa el servei- que associacions com En Bici por Madrid han fet una porra a les xarxes socials per veure qui encerta quan donarà senyals de vida Ana Botella. “A qui l’encerti li regalem un mapa ciclista de Madrid”, promocionen a Facebook.

L’últim anunci de la implantació, finalment, de la xarxa pública de bicis es va fer a so de bombo i platerets a finals de l’any passat. Però els usuaris reclamen que no es comenci la casa per la teulada, ja que Madrid té pocs quilòmetres de carril bici. “És com si volguessis anar als Monegres amb una zòdiac”, assenyala el Carlos, un professor de 30 anys que des de petit s’ha desplaçat per la ciutat en bicicleta. “Tota la remodelació al voltant del Manzanares que va idear Gallardón, que són 10 quilòmetres de vies verdes, s’ha fet sense construir un sol quilòmetre de carril bici ni deixar espai entre vianants i ciclistes. Els 25 milions d’euros de pressupost s’haurien pogut fer servir per crear carrils bici”, afegeix indignat.

Aposta per un nou model

Madrid ha apostat, sobretot, per les ciclovies: espais de convivència entre els cotxes i les bicicletes. Barcelona, en canvi, ha optat pels carrils bici. No és l’única diferència en dos models més aviat antagònics. Barcelona va ser una de les grans ciutats europees pioneres amb l’establiment del Bicing el 2007, mentre que Madrid és l’última d’arribar-hi. Això sí, serà la primera capital de la UE a inaugurar un sistema de bicis elèctriques. “Jo no diria que Madrid arriba tard a la xarxa pública de bicicletes, sinó que arriba primera en l’establiment de la bicicleta elèctrica”, subratlla Vital, de Bonopark, conscient també dels grans reptes que suposa coordinar una xarxa que vol arribar a les 5.000 bicis i sortir de l’ametlla central -el centre de la ciutat-. Aquesta companyia navarresa només ha posat a prova les bicicletes -d’uns 22 quilos i que a Madrid podran arribar als 18 km/h- a Sant Sebastià durant quatre mesos i en una zona deu vegades més petita que la de Madrid.

“Barcelona té molta més cultura de la bicicleta i també està més ben adaptada, té una infraestructura millor, i també hi ajuda el clima -puntualitza el conseller delegat de Bonopark-. Però models com el nostre, elèctrics, permetran que hi hagi molta més mobilitat i equilibri de distribució en una ciutat amb moltes pujades i baixades”, afegeix.

Un camp de proves

Per entitats com En Bici por Madrid, ningú pot saber què passarà l’endemà que s’inauguri el sistema. En primer lloc perquè, tot i que es necessitarà un abonament de 25 euros per agafar la bicicleta, es cobrarà des del primer minut de conduir-la -seran 0,50 cèntims cada mitja hora fins a les dues hores-. I en segon lloc perquè es tracta d’un ampli sistema elèctric més complex que el d’altres ciutats, en què pot haver-hi problemes tècnics.

El portal web d’En Bici por Madrid, caut, llança una advertència: “Madrid és ara mateix un camp de proves. Fracassi o triomfi la iniciativa, el que queda clar és que no li podem treure els ulls de sobre, perquè molt del que passi aquí els pròxims anys servirà de model per a altres ciutats... Tant per imitar-ho com per evitar-ho”. De moment, al barri de Lavapiés només pateixen les conseqüències de la nova estació. “De cop han desaparegut tots els contenidors de reciclatge i ningú ens ha informat de res. Han fet lloc a les bicicletes”, comenta enfadat Roberto Vázquez, veí del barri.