La MAT avança malgrat l'oposició
La línia de 400 kV serà una realitat l'any 2015 malgrat els dubtes sobre la seva necessitat real
GironaAbans d'acabar l'any, Red Eléctrica de España (REE) confia que s'hauran aixecat 75 de les 115 torres de la línia de 400 kV que uniran Santa Llogaia d'Àlguema i Bescanó. N'hi haurà una cada 500 metres, faran uns 55 metres d'altura, i es triga dues setmanes a construir-les. El muntatge es fa peça a peça i en alçada, ja que una vegada muntades no es podrien aixecar.
Hi ha quatre empreses treballant simultàniament sobre el terreny. REE ha signat acords d'expropiació amb el 95% dels 400 propietaris afectats i amb el 5% restant confia acabar-s'hi entenent per evitar l'expropiació forçosa. Però no serà possible, almenys amb tots els propietaris que queden per firmar, perquè n'hi ha que s'hi oposaran fins al final. "La línia passarà per sobre de la granja de porcs que tenim. Hauran d'expropiar-nos forçosament, a mi i a cinc veïns més de Viladasens", diu Albert Saus, un veí de Fellines, un nucli que pertany a Viladasens, que ha rebutjat la compensació de REE i que ha portat el tema als tribunals. "Si la justícia fa la seva feina, al final ens donarà la raó perquè hi ha moltes irregularitats", opina Saus.
La plataforma No a la MAT els fa costat. "No ens hem resignat i continuem actius", diu Joan Martí, un dels seus portaveus, i explica que "comparat amb el primer tram, han apujat el preu de compensació per cada torre". Amb tot, Martí admet que l'impediment físic de la col·locació de les torres és impossible i lamenta que "l'expropiació forçosa s'empari en una llei franquista del 1956 i que les respostes de REE tinguin gairebé el to d'aquella època".
Acampada de protesta
Fa cosa d'un mes va començar una acampada de resistència a Fellines, en la qual participen unes 25 persones. Això ha incrementat la presència policial al poble. Saus es queixa de la "coacció psicològica" que suposen "els freqüents controls policials, el fet que cada dia estan registrant cotxes". La plataforma No a la MAT respecta l'acampada però se la mira amb distància. "Fem oposició judicial i estem disposats a arribar a Europa, però primer hem d'esperar que resolguin les instàncies judicials espanyoles -diu Martí, que rebutja que estiguin ancorats en la cultura del no-. Al costat francès tot anirà soterrat i l'administració ha vetllat molt més pels interessos dels afectats que aquí".
La MAT ha estat declarada d'utilitat pública i fonts de REE ho argumenten "perquè Girona era tercermundista en subministrament elèctric, per alimentar l'AVE i perquè Espanya no compleix el percentatge d'interconnexió", que està fixat en un 10% per la Unió Europea i que amb la MAT arribarà al 6%.
Amb tot, la línia continua tenint oposició. "La justificació és incorrecta -opina Marcel Coderch, especialista en energia-. Diuen que és necessària per a l'AVE però aquest ja funciona i ara ampliaran les línies. A més, amb la crisi, la demanda energètica ha disminuït", diu Coderch, que creu que la línia es fa "per importar energia de França i per portar-la a altres punts a més de Girona, que té un subministrament dèbil". Coderch lamenta que l'aposta per la MAT posposi un canvi en el model energètic: "Hauríem d'aprofitar ara que no hi ha tanta demanda per repensar el model que tenim. Per canviar-lo s'ha de fer una previsió a llarg termini".
El tram Bescanó - Santa Llogaia té un pressupost de 45 milions d'euros i comportarà la construcció de 45 quilòmetres de línia de 400 kV i la compactació de les línies de menys tensió que hi ha a la zona, la de 220 kV de Bescanó a Sant Julià de Ramis, i la de 132 kV, de Sant Julià fins a Santa Llogaia. Aquestes línies no seran desmantellades fins que entri en funcionament la MAT, que es preveu per a la primera meitat del 2015.
