Marta Barberà: “Les teves escombraries poden ser el meu tresor”

D’una malla plàstica de musclos i un cordill de pernil en treu un collaret. D’unes estovalles i cortines de l’any de la picor, un vestit de núvia. I d’un tronc de fusta, un llum. Fa dos anys i mig Marta Barberà va decidir renovar-se a ella mateixa i ara ho recicla tot. Als 33 anys, diplomada en empresarials i dissenyadora gràfica, ha aconseguit que el que va començar com un hobby en un blog de tutorials s’hagi convertit en una filosofia de vida i de subsistència.

Quan vas decidir reciclar-te?

Fa dos anys i mig. Necessitava parar i dedicar un moment a pensar què m’importava de veritat.

En plena crisi, quan molts es queden a l’atur, vas deixar la feina?

L’únic que em retrec és no haver-ho fet abans. Treballava en una multinacional del sector químic com a product manager atenent clients de farmacèutiques. És un món amb el qual no coincideixo gaire i, a més, treballava unes 12 hores al dia. La meva salut em va dir que havia de marxar, tenia fins i tot atacs d’ansietat.

Com vas començar aquest canvi radical?

Vaig iniciar un blog de tutorials molt centrat en el reciclatge i la sostenibilitat. De restauració de mobles a customització de roba i jardineria.

D’on et ve la passió pel reciclatge?

Herència familiar, en bona part. Sempre he vist a casa que cal reaprofitar les coses que tenim. De petita, en lloc de jugar al parc jugava amb l’avi a l’hort i collia patates o cireres. Em vaig acostumar a treballar amb les eines i al fet que un tros de fusta no es llença perquè en pot sortir alguna cosa. L’àvia era costurera i d’ella he après a reinventar la roba. El meu pare jo dic que és inventor: et fa el que vulguis amb el que sigui. I la meva mare també té molt talent per a les manualitats.

En quin moment vas veure en el reciclatge una opció laboral de futur?

Mai vaig esperar que fos el futur, no em pensava que em permetria pagar la hipoteca. Arran de donar a conèixer la meva filosofia, els meus principis i el que sabia fer, va sorgir l’opció de fer tallers. Es deien Tallers a casa teva o a la meva, com quan lligues. Vaig començar el blog com una manera de fer teràpia i va començar a créixer. Ara tinc 1.500 visites diàries i 1.000 subscriptors de correu. I n’he fet a París i tot! També vaig crear una petita marca de bijuteria, faig petits encàrrecs de disseny gràfic i m’estic especialitzant en tallers per a empreses.

Tallers per a empreses?

Sí, el típic esdeveniment de team building en què abans s’enduien els executius a fer paintball ara és fer tallers de cosir o bricolatge i passar-s’ho pipa. Es crea una energia molt interessant perquè interactuen amb un company de qui descobreixen destresa per fer certes coses i, a la vegada, es fa pedagogia sobre el reciclatge i es potencia la creativitat.

De què són els tallers?

Sóc bastant totterreny. M’atreveixo amb tot menys soldar. Però faig des de bricolatge fins a jardineria. Des de llums amb troncs de fusta a estampació de roba amb plastidecors o tallers amb plàstics.

¿Pot ser terapèutic treballar amb les mans?

Sí, el resultat produeix una satisfacció personal, però també està molt bé el camí. De vegades comences i al cap d’una bona estona t’adones que allò és un nyap. Cultives valors com la paciència i la tenacitat, que són molt bons per aplicar en altres àmbits. Vivim en un context tan digital i frenètic que necessitem refer-nos una mica i reconnectar amb nosaltres mateixos. Teixir, fer un pastís... Fer alguna cosa amb les mans és un moment que et regales a tu mateix.

A què atribueixes l’auge del handmade?

És fantàstic que es recuperi, és com si fugíssim de la màquina per tornar a l’habilitat humana. Es diu que té a veure amb la crisi, i és cert que amb les dificultats econòmiques el reciclatge ha crescut, però jo crec que tocava. Les coses que estan o deixen d’estar de moda es mouen en cicles d’uns 20 anys. Tot torna, però per fer-ne noves lectures i actualitzar-ho. Ara hi ha tota una fornada de gent que ens agrada molt l’artesania i treballar amb les mans pel convenciment que no cal produir tantes coses noves i que hem de cuidar el planeta.

Què és el més estrany que has reciclat?

El collaret que porto està fet amb una malla plàstica de musclos, una d’ametlles , una de pebrots i una peça d’una joguina trencada que em vaig trobar al carrer i tot lligat amb una corda de pernil forrat de fil de ganxet. I encara més surrealista: he fet un vestit de núvia amb unes cortines i unes estovalles antigues. Les teves escombraries poden ser el meu tresor.

¿Els contenidors són, d’alguna manera, els teus proveïdors?

Sí. De fet, he acabat sent la deixalleria dels meus amics, però és que veig segones vides a molts objectes. Llencem coses increïbles! El que compro tendeixo a buscar-ho de segona mà o bé vaig a petites botigues de barri.

Tot això també et porta un estalvi.

Fa 5 anys que visc en aquest pis i puc dir que, per moblar-lo, he gastat 200 euros. La majoria són mobles restaurats i em sembla més bonic que tinguin una història prèvia.