Esgotant les vies judicials pel català

BarcelonaDesprés de prop de quatre anys de conflicte judicial, la batalla per la defensa del model d’immersió lingüística a les escoles catalanes està en un punt crucial. Tot just fa un mes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer un salt en el seu estira-i-arronsa de recursos i interlocutòries amb la Generalitat: va fixar quantitativament la proporció mínima de castellà que s’ha de fer servir a l’aula, un 25% de l’horari lectiu, i va assenyalar els directors dels centres escolars com els responsables que això es compleixi. Avui precisament s’esgota el termini d’un mes que els va donar per fer-ho. Però les escoles ja han anunciat que no canviaran el seu model lingüístic i han contraatacat demanant la personació en la causa dels titulars i les AMPA dels centres afectats. Però quin marge jurídic tenen per aturar tres anys de jurisprudència contrària a la immersió?

Els altres pares

La personació de les AMPA en la causa pot ser un punt d’inflexió

La decisió de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de personar-se a la causa obre un nou escenari, ja que per primer cop el tribunal haurà d’escoltar els pares dels companys de classe de les famílies demandants. “Ja no estem davant d’un conflicte entre l’administració i un particular, sinó que s’està tocant el voraviu de la resta de pares”, explica l’advocat del bufet Roca Junyent que representa dues de les AMPA, Miquel Portals. Una, la de l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç, ja ha estat acceptada pel TSJC com a part. En el seu recurs, l’AMPA, “que representa el sentiment majoritari” de les famílies de l’escola, segons Portals, deixarà clar que “els pares volen seguir amb el model lingüístic actual” i al·legarà que “el dret individual d’un alumne no pot alterar un projecte lingüístic subscrit i acceptat conscientment per a la resta de pares”. “Esgotarem totes les vies legals”, va advertir l’advocat.

Front comú

Ensenyament no està sol en la defensa jurídica del català

Aquesta participació de les AMPA en el procés, així com la dels mateixos centres, repara “una irregularitat jurídica, com és el fet que s’hagin pres decisions judicials sense escoltar totes les parts interessades” en el cas, explica l’advocat i membre de la junta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia Miquel Penedès. Com a advocat també dels serveis jurídics de CCOO, Penedès explica que fins i tot la federació d’ensenyament del sindicat “està valorant la possibilitat de comparèixer en el procés”.

Segons Penedès, esgrimint aquesta “irregularitat jurídica”, el que pertoca és “demanar la nul·litat d’actuacions”, és a dir, que el TSJC aparqui la imposició del 25% fins que no hagi escoltat totes les parts. Però el tribunal ha desestimat de moment la petició de nul·litat presentada per l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç, malgrat haver-la acceptat com a part. “Les AMPA no han demanat la nul·litat perquè no els pertoca. No anem a buscar estratègies processals sinó a fer escoltar la veu dels pares”, remarca el seu advocat. Tot i així, Portals admet que actuen de manera “coordinada amb els centres i el departament d’Ensenyament” per tenir més força.

Excés en les funcions

El TSJC fixa un percentatge que el TC diu que competeix al Govern

Les famílies també recorreran el percentatge fixat pel TSJC perquè “no hi estan d’acord”. Segons l’advocat de Roca Junyent, aquest 25% és molt “discutible”, ja que “és una decisió no fixada en cap text legal”. Un argument que també constata el jurista i redactor de l’Estatut d’Autonomia Joan Ridao, que +recorda que ni la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut ni la mateixa llei orgànica d’educació aprovada pel ministre José Ignacio Wert no s’atreveixen a fixar percentatges i admeten que això ho ha de decidir la Generalitat. Per establir aquest 25%, el TSJC s’acull a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 1968 sobre Bèlgica, que, segons Ridao, resulta “obsoleta i no és equiparable” al cas català.

Responsabilitat penal

Els directors defensaran que no són responsables del compliment

Una altra de les novetats introduïdes per les últimes interlocutòries del TSJC és que assenyalen directament els directors dels centres escolars com els responsables de fer complir les ordres judicials. Pesa sobre ells ara l’amenaça d’inhabilitació que fins ara planava sobre Rigau. Aquest, i el del 25%, ha estat el detonant que ha portat les AMPA i els titulars de les concertades -les congregacions religioses a qui pertanyen- a decidir personar-se.

“Els directors no fixen les polítiques educatives i la sentència que s’està executant del Tribunal Suprem no parla dels directors sinó de la Generalitat; el TSJC s’està extralimitant”, assenyala Oriol Sagarra, membre de la secció de Dret Lingüístic del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ridao també creu que “no té cap mena de fonament” responsabilitzar els directors, però veu improbable que el tribunal els persegueixi amb sancions i inhabilitacions. Per fer-ho, caldria elevar el procés a la via penal per un delicte de desacatament. “Fins ara hi ha hagut tantes ocasions de fer-ho i no s’ha fet que no crec que passi”, apunta Ridao.

El final de trajecte

El Tribunal Europeu de Drets Humans es perfila com a solució

Però l’amenaça hi és. ¿Podran aquests arguments i l’estratègia jurídica comuna de Govern, escoles i pares fer canviar la jurisprudència dels últims tres anys, contrària a la immersió? Sagarra ho veu difícil. “El punt clau és que tot ve d’una sentència ferma del Suprem que és molt clara i diu que el castellà ha de ser vehicular a les escoles”, apunta. I afegeix que contra això hi ha poc a fer. El que sí que es pot aconseguir, diu, és fer canviar “l’execució concreta que el TSJC fa d’aquesta sentència”, és a dir, la xifra mínima del 25%. Però l’espasa de Dàmocles de la sentència del TS segueix damunt de la immersió. Sagarra opina que “tard o d’hora tot això acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans”, ja que el dret d’uns pares a escollir el castellà “està vulnerant el dret de la resta de pares”, a qui s’imposa un model que no volen.

Al límit de la política

La contaminació política del procés complica l’escenari

Hi ha un punt en què coincideixen tots els juristes consultats i és la contaminació política de tot aquest procés. “L’origen del conflicte és la sentència del TC sobre l’Estatut”, arran de la qual s’ha difuminat “la frontera entre la política i la justícia”, diu Sagarra. En opinió de Miquel Penedès, “la sala del TSJC peca de falta de coherència perquè està entre l’espasa i la paret; d’una banda, la pressió de les famílies demandants, el TC, el TS i el ministeri, i de l’altra, la situació real a Catalunya”. “No el disculpo, però aquestes pressions fa que les decisions del TSJC tinguin molt poca substància jurídica, perquè fan equilibris”, afegeix.

De fet, de l’èxit de l’estratègia jurídica del front català en aquest cas en pot dependre una hipotètica defensa en el futur del model educatiu català davant d’altres preceptes de l’Estat. Segons Ridao, però, “la mare de totes les batalles serà el que resolgui finalment el TC sobre la llei d’educació de Catalunya”.