EDUCACIÓ

L'atac al català, la clau del Govern per aturar la llei Wert

Ensenyament prepara el recurs que portarà al Tribunal Constitucional per frenar la reforma educativa del PP

Elisabet Escriche
29/11/2013
4 min

BarcelonaEl PP es va tornar a quedar sol ahir en l'aprovació definitiva al Congrés de Diputats de la setena reforma educativa de la democràcia: la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), coneguda com a llei Wert. La resposta del departament d'Ensenyament va ser immediata. La consellera, Irene Rigau, va reiterar que portarà la reforma educativa davant el Tribunal Constitucional (TC) per evitar que arribi a les aules catalanes a partir del curs vinent. "S'ha imposat la majoria absoluta del PP, que pretén un model competencial uniformador i que desconfia de les comunitats autònomes per poder millorar en l'ensenyament", va lamentar Rigau. "En defensa de les competències estatutàries, ho portarem al Tribunal Constitucional", va insistir.

Segons ha pogut saber l'ARA, el recurs es basarà en quatre línies: el català -l'argument concret és que els alumnes, tal com recull l'Estatut, no poden ser separats per raó de llengua-, l'avaluació, la configuració del currículum que suposarà una distribució de competències i la impossibilitat de començar a implantar la llei Wert a partir del setembre. El pròxim pas del Govern serà esperar que la Lomce es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per tenir més arguments jurídics en la seva demanda d'inconstitucionalitat de la llei Wert. El termini màxim des de la publicació de la reforma al BOE fins a la presentació del recurs és de tres mesos.

Tot i els passos legals, Rigau va advertir que la llei "no s'atura" perquè hi hagi un recurs, i va avançar que en la trobada que tindrà amb el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a la conferència sectorial, li intentarà fer veure que "ni per calendari ni per recursos" resulta factible aplicar la normativa a partir del mes de setembre vinent. ¿Però quins són els canvis que comportarà la nova reforma educativa? Els desgranem.

Relegació del català

Imposa el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament

El castellà es converteix en la llengua vehicular a les escoles també a les autonomies amb llengua cooficial, com és el cas de Catalunya. Per si no era evident la imposició del castellà, durant el procés de presentació d'esmenes a la Lomce al Congrés, el PP va acceptar introduir-ne una d'UPyD en què reforçava encara més el paper del castellà. Alhora, relega el català d'assignatura troncal -en què hi ha el castellà, les matemàtiques o les ciències- a matèria de "lliure configuració autonòmica", en què hi ha també l'educació física. En la normativa, el ministeri d'Educació també es compromet a avançar el pagament de l'escolarització privada dels alumnes que no tinguin garantit l'aprenentatge en castellà en els centres públics o concertats catalans. Aquests diners es descomptaran, posteriorment, de les transferències pressupostàries que l'Estat faci cap a Catalunya. Segons dades del mes de setembre, dels més d'1,5 milions d'alumnes escolaritzats, només 23 famílies van sol·licitar l'ensenyament en castellà.

S'allarga el calendari

La reforma educativa s'implantarà en tres anys

Tot i que inicialment la llei Wert s'havia de desenvolupar en la seva totalitat en un període de dos anys, durant la presentació d'esmenes el PP va cedir i va acceptar que s'implanti en tres. La seva entrada en vigor, però, començarà el mes de setembre vinent per a primària i formació professional (FP) bàsica. A primer i tercer d'ESO i primer de batxillerat s'implantarà el curs 2015-2016 i a segon i quart d'ESO i segon de batxillerat durant el 2016-2017. És difícil que es compleixi aquest calendari perquè tots els grups parlamentaris de l'oposició, excepte UPyD, s'han compromès a derogar la reforma educativa quan el PP perdi la majoria absoluta. Les pròximes eleccions se celebraran l'any 2015.

Currículum i itineraris

L'alumnat haurà de triar entre FP o batxillerat a 3r d'ESO

Les assignatures es dividiran en "troncals", "específiques" i "de lliure configuració autonòmica". Les troncals ocuparan un mínim del 50% de l'horari lectiu i el seu contingut el fixarà l'Estat. Les autonomies només podran intervenir en el currículum de les "específiques" i decidir el contingut íntegre de les "de lliure configuració autonòmica". Els estudiants començaran a decidir si s'encaminaran cap a la FP o el batxillerat a partir de 2n d'ESO, quan ja hauran de triar algunes assignatures optatives. A 3r d'ESO, amb només 15 anys, ja hauran de decantar-se per un dels dos camins, tot i que tindran assignatures comunes. Es podrà passar de curs amb un màxim de dues matèries suspeses, sempre que no siguin matemàtiques i llengua. Els alumnes que hagin repetit dos cops, a partir de 3r d'ESO podran estudiar la nova FP bàsica. Seran dos cursos obligatoris en què se'ls ensenyaran les bases d'un ofici i obtindran el títol d'ESO, i podran passar a la FP de grau mitjà. Pel que fa al batxillerat, tindrà tres modalitats: ciències, arts, i humanitats i ciències socials. En aquesta última branca, i segons la carrera universitària que vulgui fer l'estudiant en el futur, hi haurà com a assignatures troncals llatí o matemàtiques.

Tornen les revàlides

Hi haurà avaluacions al final de primària, ESO i batxillerat

La selectivitat se suprimirà el curs 2017-2018 i s'implantaran tres proves comunes al final de cada etapa educativa -sisè de primària, quart d'ESO i segon de batxillerat-. Amb aquestes proves l'Estat s'assegura el control de les matèries que es donen al llarg del curs. Per obtenir els títols d'ESO i batxillerat s'hauran d'aprovar les revàlides que elaborarà el mateix ministeri d'Educació, però per al de primària no serà necessari. Aquesta última prova i una que es farà a tercer d'ESO les elaboraran les autonomies. En cas que se suspengui la revàlida de segon de batxillerat però es tingui el curs aprovat, l'alumne podrà estudiar FP de grau superior.

Es recupera la religió

La religió substitueix l'educació per a la ciutadania

Tot i la pressió de la Conferència Episcopal perquè la religió fos una matèria obligatòria, finalment torna a les aules com a assignatura optativa però amb una altra denominació. A primària s'anomenarà valors culturals i socials, i a secundària, valors ètics. Educació per a la ciutadania es va crear amb la reforma educativa del 2006.

stats