L'Estat i la Generalitat descarten que Constantí aculli armes químiques de Síria

Tarragona.Rebuig total a la possibilitat que armament químic provinent de Síria es tracti a la planta del servei públic d'incineració de residus perillosos de Catalunya de Constantí, que és propietat de la Generalitat però que gestiona l'empresa privada Grecat. L'empresa Gestió de Residus Especials de Catalunya (Grecat), formada per la multinacional química alemanya BASF, la constructora Comsa i el Grup Ecocat, reconeixia ahir que havien rebut una sol·licitud de pressupost d'una de les empreses preselecciondes per l'Organisme per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) per dur a terme el tractament i la descontaminació de l'armament químic intervingut a Síria. Segons Grecat, la sol·licitud està "en fase d'estudi". Tanmateix, algunes fonts de la Generalitat, propietària de la planta de tractament de residus que gestiona Grecat, es mostraven convençudes després d'haver parlat amb l'empresa que "l'oferta no es presentarà". "És normal que qui aspiri a quedar-se aquest projecte demani preu a la planta de Constantí, perquè és de les bones i està ben situada, amb un port important al costat, però aquest territori no es pot permetre aquesta mena d'encàrrecs, perquè són incompatibles amb el turisme i altres activitats", van apuntar fonts del Govern.

Tant el govern espanyol com la Generalitat es van mostrar ahir categòrics i van negar que els EUA hagin demanat oficialment a Espanya que assumeixi des de Tarragona la gestió de 15 tones de gas sarin i gas mostassa, segons va avançar dijous El Periódico. Segons les mateixes informacions, aquest armament químic s'hauria tractat prèviament en vaixells nord-americans en aigües internacionals fins al punt que no suposarien cap risc quan arribessin a la planta de Constantí. Però la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona -citant fonts de la Moncloa- negava que aquesta petició s'hagués produït i assegurava que aquesta activitat "ja s'està duent a terme en un altre port mediterrani no espanyol" i que aquests residus "mai arribarien al port de Tarragona". En una línia molt semblant, fonts de la Delegació de la Generalitat a Tarragona es mostraven taxatives i asseguraven que no hi havia "cap possibilitat" que aquests residus es gestionessin a Constantí.

Oposició al territori

La notícia, però, va disparar les alarmes al territori. L'alcalde de Constantí, Josep Maria Franquès, també estava convençut que els residus químics no arribarien al municipi "perquè calen permisos de la Generalitat" i avisava que estava disposat a "encadenar-se a la porta de la planta si això arriba a passar". Franquès va rebutjar "qualsevol compensació econòmica sobre aquest tema, per importants que arribessin a ser". "No ens podem vendre: amb la salut no s'hi juga". L'alcalde de Constantí va assegurar que no es refiava de la suposada innocuïtat dels residus que arribarien des de Síria, un cop tractats a alta mar pels vaixells nord-americans.

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va confessar "no saber-ne res de la proposta" i va lamentar que "alguns només es recordin de Tarragona quan hi ha coses que no saben on col·locar".