Joan Massagué obre la via per frenar la metàstasi al cervell

BarcelonaLa metàstasi -quan el tumor envaeix altres òrgans més enllà d’on s’ha originat- és la principal causa de mort per càncer. L’investigador català Joan Massagué acaba de trobar la clau per la qual les cèl·lules canceroses del càncer de pulmó i de mama s’estenen al cervell, és a dir, hi produeixen metàstasi, segons un article que publica la revista Cell.

La clau que ha identificat l’equip que dirigeix Joan Massagué a l’Institut Sloan-Kettering de Nova York és la plasmina, un enzim amb efectes anticoagulants a la sang i que al cervell actua com a defensa contra les cèl·lules invasores que arriben d’altres òrgans. De fet, la majoria de les cèl·lules canceroses que s’infiltren al cervell moren per causes fins ara desconegudes. La recerca ha permès descriure els dos mecanismes que s’activen perquè aquest enzim compleixi el seu paper protector. No permet que les cèl·lules cancerígenes s’enganxin als vasos sanguinis i, per tant, que s’hi instal·lin per formar una massa tumoral. A més, té una doble acció: provoca l’autodestrucció de les cèl·lules cancerígenes. Les poques cèl·lules malignes que s’escapen utilitzen com a mediador una molècula, la L1CAM, clau per aconseguir el seu objectiu maligne: proliferar i envair el cervell. I és precisament aquesta molècula, que encara cal entendre millor, la que podria convertir-se en una diana a la qual apuntar a l’hora de desenvolupar possibles fàrmacs per frenar la metàstasi. L’estudi s’ha fet en ratolins i el següent pas serà demostrar que les metàstasis en altres òrgans funcionen amb el mateix mecanisme.

Massagué ha obert abans altres vies que haurien de servir per frenar la metàstasi del càncer de mama, que, en el 20% dels casos, s’estén en primer terme al pulmó. El 2005 va identificar 18 gens implicats en la metàstasi del càncer de mama al pulmó. Un dels seus camps de treball ha estat identificar els microRNA que activen i desactiven aquests gens, i com la cèl·lula maligna els acaba piratejant per desenvolupar la metàstasi.

El 2008 també la revista Cell va publicar un treball en què també va participar l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on Massagué també està vinculat des de la seva fundació. La clau és en una citocina, la TGF-beta, que s’encarrega de controlar el creixement de les cèl·lules. En el càncer de mama algunes mutacions malignes perverteixen el comportament de la TGF-beta, la converteixen en la seva aliada i aprofiten la seva funció per multiplicar-se i expandir-se. Precisament, en aquest nou treball sobre els mecanismes de la metàstasi dels càncers de pulmó i de mama al cervell caldrà entendre com la molècula L1CAM adquireix el seu comportament “delinqüent”, una paraula que Joan Massagué utilitza sovint en referir-se a les molècules còmplices del procés maligne.

Pioner en el camp de la metàstasi

Joan Massagué fa més d’una dècada que investiga l’origen de la metàstasi, un camp en què és considerat un dels pioners. Les seves investigacions s’han centrat a combatre la metàstasi, que és la causa de la majoria de morts per càncer. És autor d’uns 250 articles científics sobre el tema i un dels cinquanta investigadors més citats en els últims 20 anys. Està establert als Estats Units des del 1979 però sempre ha mantingut la vinculació amb Catalunya.

El novembre passat va ser nomenat director de l’Institut Sloan-Kettering, la divisió científica del Memorial Sloan-Kettering de Nova York, una institució a la qual Massagué està vinculat des de l’any 1989. Als Estats Units dirigeix un equip de més de 900 investigadors i a Catalunya és membre el comitè científic assessor de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, on també dirigeix una línia d’investigació centrada en la metàstasi.