La FP entra als campus universitaris
La UAB i UVic posen en marxa sis cicles de formació professional de grau superior a partir del curs que ve
BarcelonaLa formació professional (FP) aterrarà el curs que ve als campus universitaris catalans. A partir del setembre la Fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Campus Professional de la Universitat de Vic (UVic) impartiran tres cicles de FP de grau superior cadascun. La creixent demanda d’aquesta mena de formació, tant entre els estudiants com al mercat laboral, que cada cop persegueix més perfils tècnics, ha portat les universitats a posar el peu per primer cop en el món de la FP.
Però el departament d’Ensenyament, que és qui ha autoritzat els cicles com a responsable d’aquest tipus de formació, aclareix que les universitats com a tals no poden impartir FP, ja que no són titulacions universitàries. Sí que poden fer-ho, però, les fundacions (la UVic n’ha creat dues específicament amb aquest objectiu), com qualsevol altra entitat privada, sempre que compleixin els requisits per rebre l’autorització oficial.
Preus privats
Per això aquests sis cicles de FP tindran preus privats, que oscil·laran entre els 3.500 i els 5.000 euros per curs, quan els públics costen 360 euros. Els tres cicles de la UVic, que són processos i qualitat de la indústria alimentària, animacions 3D, jocs i entorns interactius i desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, tindran un preu per matrícula de 500 euros i 300 euros mensuals (3.500 en total per curs). La directora del Campus Professional de la UVic, Núria Barniol, va explicar que seran cicles de FP dual i la universitat exigirà a les empreses un mínim de 300 euros mensuals en les beques salari o els contractes de formació que facin als estudiants, perquè cobreixin almenys les quotes mensuals. De fet, la meitat de l’horari es farà a l’empresa.
Els cicles que impulsa la Fundació de la UAB seran direcció de serveis de restauració, prevenció de riscos laborals i comerç internacional. No seran de formació dual, sinó que inclouran les 390 hores de pràctiques habituals de la FP, però “tindran altres plusos, com l’ús de l’anglès com a llengua vehicular en el cas de comerç internacional” o l’ús d’instal·lacions universitàries, explica la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Ruth Carandell.
De fet, el desembarcament dels estudiants de FP als campus universitaris serà literal en el cas de la UAB, perquè s’instal·laran a les dependències de l’Escola de Prevenció, situades en ple campus de Bellaterra. “Els estudiants del cicle de restauració faran les pràctiques a l’hotel escola que tenim al campus, i els de riscos laborals faran servir els laboratoris de la facultat corresponent. Però, a més a més, tots podran utilitzar les biblioteques universitàries o qualsevol altre servei que hi ha al campus, com un universitari més”, explicava Carandell.
Itineraris formatius
Un dels objectius de la posada en marxa d’aquests cicles és crear “itineraris formatius” dins de la mateixa universitat que connectin la FP superior amb els graus universitaris del seu àmbit. Per això la UAB ha escollit àrees professionals en què tenen graus professionalitzadors que cada cop reben més estudiants de la FP. “Un terç dels estudiants del grau de prevenció i seguretat integral vénen de la FP”, apunta Carandell. Així, els estudiants del nou cicle de FP que s’impartirà a la UAB, per exemple, se’ls reconeixeran 60 crèdits d’aquest grau si decideixen fer el pas a la universitat en acabar.
I és que, com assenyala Carandell, cada cop són més els alumnes de FP que aposten per la universitat. Segons l’informe 2013 sobre inserció laboral dels estudiants de FP que fan les cambres de comerç i Ensenyament, el 35% dels graduats de FP superior segueixen estudiant (13 punts per sobre del 22% que ho feien el 2007) i en un 70% dels casos opten per la universitat. Dels alumnes que es matriculen a la universitat, els que vénen de la FP superior ja representen l’11%.
Un altre factor que ha empès especialment la UVic a apostar per la FP és la demanda empresarial del territori. Per impartir aquests cursos ha creat la Fundació Kreas amb l’Ajuntament d’Olot i la Federació Catalana d’Indústries de la Carn, que reclamava tècnics en aquest àmbit, en què la UVic té també diversos graus. El cicle sobre animació 3D -que impartirà la Fundació Teknós, creada amb la Fundació Educació i Art de l’Ajuntament de Vic- també pretén resoldre, diu Barniol, la “preocupació de les empreses del sector per la falta de professionals formats en aquest àmbit”.