BARCELONA"Marxem però tornarem": al juny aquesta frase va ser un avís. Avui les portes de l'Ateneu Flor de Maig, al barri del Poblenou de Barcelona, tornen a estar obertes. Els veïns van ocupar l'edifici -de manera il·legal, retirant totxo a totxo el mur de l'entrada- fa poc més d'una setmana i ara el donen per "alliberat". És un espai sota comandament veïnal, que ha seguit l'estela marcada per altres lluites ciutadanes, com les que van dur a terme els veïns de Nou Barris durant els anys setanta per anar aconseguint, a base d'accions contundents, la construcció d'un ateneu i l'arribada de l'autobús a les parts altes del districte. L'ateneu el van aconseguir per la via ràpida: la del segrest. L'any 1977 els veïns van ocupar una fàbrica d'asfalt per reivindicar la necessitat d'un ateneu que ara tenen i gestionen ells mateixos. Nou Barris és, de fet, el districte capdavanter en la gestió ciutadana d'espais. Una fórmula que va a més, sobretot des que la crisi ha deixat a la corda fluixa grans projectes de transformació. S'han eternitzat les promeses de solucions i els veïns han optat per fer-se ells mateixos la feina.
És el cas de l'antic recinte fabril de Can Batlló, a la Bordeta, que té pendent una macrotransformació urbana per convertir-se en el gran espai d'equipaments del barri i que es va començar a gestar el 1976. Els veïns, farts dels endarreriments, van fixar la data de caducitat de la seva paciència en l'11 de juny de l'any passat. Si les obres no començaven, ells mateixos hi entrarien amb la voluntat d'omplir d'activitat una de les naus. L'advertència va tenir fruits i la propietat els va lliurar les claus de la nau. El dia 11, com estava previst, hi entraven festivament i per no marxar-ne. Des d'aquell dia l'espai té vida i una programació intensa. Té una biblioteca i s'hi està enllestint l'auditori.
Per "justícia històrica"
El de Can Batlló és un exemple que tenen molt present els membres de la plataforma veïnal per la recuperació de l'Ateneu Flor de Maig, que aquests dies debaten en assemblees els possibles usos per a l'espai que han ocupat amb la idea de posar una proposta acurada sobre la taula de l'Ajuntament. Estan convençuts que és una causa de "justícia històrica", per retornar l'espai al barri seguint el compromís que el consistori, de la mà de l'alcalde Socías Humbert, va adquirir el 1977, després d'assumir les reivindicacions veïnals. I per tornar, també, l'ús social i col·lectiu a un edifici -el local històric de la Societat Cooperativa Obrera d'Estalvi i Consum La Flor de Maig- de naturalesa cooperativa. El problema és que l'Ajuntament no era propietari de l'espai sinó que el tenia en lloguer. I aquest cost es va disparar amb els anys fins a situar-se per sobre dels 4.500 euros mensuals.
Quan CiU va arribar al govern, va decidir estudiar el cas i demanar a la propietat una rebaixa. La resposta, asseguren, no va ser positiva, i el següent pas va ser preparar el terreny amb vista a un futur abandonament de l'espai. Es va optar per recol·locar les entitats que utilitzaven les instal·lacions de l'Ateneu en altres equipaments. A finals de maig l'Ajuntament va deixar de pagar el lloguer. Punt i final a una llarga història d'activitat i vida de barri; un símbol. El districte de Sant Martí dóna per acabada l'etapa de l'Ateneu Flor de Maig. Assegura que en els últims 30 anys el barri ha guanyat equipaments per atendre la demanda cultural i que el lloguer de l'espai era insostenible. Els veïns, però, no estan disposats a perdre un símbol de la lluita veïnal.
Ocupacions a banda, el consistori també defensa la via de la gestió ciutadana de determinats equipaments. Ja s'aplica, de fet, en 21 espais, sobretot per la tossuderia veïnal. El comissionat de Participació de Barcelona, Carles Agustí, hi veu una bona fórmula en llocs amb associacions molt arrelades, però remarca la necessitat de fixar un marc normatiu clar. Una via que s'està treballant de la mà de la Plataforma de Gestió Ciutadana. Els veïns, doncs, es guanyen l'espai.
