Ernest Maragall: "Només poden ser mestres els millors ciutadans d'un país: ara cal anar cap aquí"

Com a conseller d'Educació, Ernest Maragall va engegar una reforma, no exempta de polèmica, que va donar lloc a la llei d'educació de Catalunya (LEC). Ara, ja fora del PSC però encara implicat en la política catalana, ha volgut reflexionar sobre aquella reforma en el llibre Escola nova, poble lliure , que escriu amb qui va ser el seu secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé.

Necessitava explicar-se?

Sentíem la necessitat, Colomé i jo, de posar en negre sobre blanc el relat de què va passar, una reflexió de la nostra estratègia educativa per debatre-la. Una part de reivindicació sí, justificació o excuses no.

Diu que li dol que el PSC no hagi defensat més la LEC...

Amb la reforma, defensàvem plantejaments que transcendien el combat partidari per crear un sistema que es pogués exercir des de totes les opcions democràtiques. Però acaben dominant més els conflictes específics que el debat seriós.

¿Està d'acord amb Pere Navarro que va ser un error concertar escoles que separen per sexe?

Recomanaria al Pere que llegís la part del llibre en què s'explica. El que vam fer va ser articular un mecanisme a la llei que permetés aplicar polítiques diferents perquè, si hi torna a haver un govern progressista, estem en condicions per no afegir més concerts en aquesta mena d'escoles. Són 16 escoles en un oceà de 3.000. Desqualificar una obra de govern per això seria ridícul i patètic.

La seva reforma buscava integrar la concertada al servei públic. ¿Serà mai acceptable per les esquerres?

Les lògiques anticoncertada no les comparteixo. Cal reconèixer la història i l'aportació positiva que fan tants projectes educatius nascuts d'iniciatives privades. Amb aquesta doble xarxa, Catalunya pot oferir el millor si és capaç d'aplicar la integració prevista a la LEC. La intenció de la reforma era, a 5-10 anys vista, ser reconeguts internacionalment com a model educatiu de primera fila.

Els sindicats van fer 4 vagues i encara avui USTEC combat la LEC.

S'han posat nerviosos amb un decret de desplegament de la llei sobre provisió de llocs de treball. Sembla que els hagi posat molt més nerviosos això que totes les gravíssimes retallades dels últims anys. Vam voler donar més autonomia i capacitat de direcció als centres, i això és contrari a l'absurd de la plaça en propietat o l'interinatge permanent que té efectes negatius per a l'educació.

¿Creu que els mestres de la pública no han de ser funcionaris?

Han de ser servidors públics, però aplicar el mateix concepte per a una unitat administrativa tècnica que per a una escola és un error. Hi ha moltes formes de definir la relació entre personal docent i l'administració educativa, i la que tenim nosaltres és la pitjor. Els sindicats s'entesten a mantenir-la i això és un bloqueig que perjudica l'escola pública.

Ara el problema és econòmic?

Ara estem sota mínims i hem de recuperar molt en recursos, però més important que els diners és l'efecte de les reformes. Un element essencial és la formació dels docents i els canvis en profunditat que calen al sistema d'accés dels estudiants a la formació com a docents. Només poden ser mestres els millors ciutadans d'un país: ara cal anar cap aquí. És una reforma pendent.

Dos governs d'esquerres van construir 600 escoles. La consellera Rigau diu que allò, fet a crèdit, és una hipoteca de 4.500 milions fins al 2038 que no li permet construir.

¿L'educació no mereix que un país s'endeuti raonablement per servir-la? Que la consellera digui quines de les escoles que es van fer sobren. Totes no només estan justificades sinó que eren necessàries per respondre al dèficit acumulat de no inversió de 23 anys de CiU i per incorporar 150.000 alumnes de la immigració.

Quines han de ser les línies vermelles per a la nova retallada?

Les retallades estan amagant les reformes, serveixen per justificar el no-desplegament de les reformes de fons. El més urgent és no retallar en serveis bàsics i elements de cohesió social com beques menjador, transport escolar, serveis extraescolars... Però retallar sense anàlisi el 10% d'això o allò és la pitjor actitud. És el més fàcil, però té efectes econòmics més grollers i injustos.

Vostè va fer ajustos perquè l'alerta de crisi hi era des de l'any 2007. Això li va fer sentir, explica, solitud política.

Al Govern hi havia un debat de fons. Jo era més partidari d'una estratègia més explícita de dir als ciutadans que hi havia una situació de crisi i calia començar a prendre decisions que evitessin efectes negatius. Però va dominar el qui dia passa, any empeny per arribar a les eleccions.

Llavors va haver de disculpar-se per haver dit que el tripartit estava esgotat. Hauria d'haver dimitit?

Dubto de si hauria sigut millor deixar-ho en lloc de demanar excuses com si hagués pecat. Va pesar més la tasca que calia completar. En termes només polítics potser és fàcil dir "hauria hagut de dimitir", potser sí. Però al final la gent ens va fer cessar.

Ara ha fundat Nova Esquerra Catalana. Com veu l'alternativa d'esquerres que es prepara?

Veig necessària aquesta unió. Viable? Ens ho hem de guanyar, cal generositat i capacitat de superar encotillaments respectius per construir un edifici compartit, de cara a les catalanes. A les europees, cal una unió de les forces que compartim l'ambició nacional i el dret a decidir: de la CUP a CiU, amb ERC, ICV i PSC.