Beques misèria: 7 euros al dia per a joves molt formats

BarcelonaL'entrevista de feina va ser en francès, anglès i català. A més de l'exigència d'idiomes, es requeria una titulació superior. Als seus 28 anys, Marta Muixí hi afegia quatre anys d'experiència laboral i una especialització acadèmica, a través d'un màster i dos postgraus, adequada a la posició ofertada. Però l'entrevista no era per a un lloc de treball sinó per a una beca, a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Només hi va aguantar un mes.

"Quan vaig acceptar coneixia les condicions. Sabia que s'havia retallat a la meitat la dotació de la beca respecte a l'any anterior, però pensava: «Sí, està mal pagat, però és el que hi ha»", explica Muixí, que va decidir renunciar a la beca quan es va adonar que "era insostenible, tant econòmicament com emocionalment". "No podia arribar a final de mes ni em reconeixia a mi mateixa, entristida de sentir que m'estava deixant trepitjar", tal com ho va expressar en la seva carta de renúncia.

La beca consistia a treballar 35 hores setmanals, en règim d'exclusivitat laboral, per una remuneració trimestral de 1.500 euros. "A la pràctica, 500 euros bruts al mes, que en el meu cas, que sóc de Manresa, amb les despeses de tren se'm quedaven en poc més de 200 euros nets al mes", explica. Muixí admet que es tracta d'una situació totalment legal, ja que les condicions d'una beca les decideix cada institució, però considera que una oferta com aquesta suposa "aprofitar-se de la situació de precarietat i falta d'esperança en què estan molts joves" amb formació superior.

Des de l'IEMed, el director general, Andreu Bassols, defensa, però, que les condicions d'aquest any de la beca són dins dels "estàndards europeus". Segons Bassols, la remuneració és "equivalent al que cobren els becaris d'altres think tanks de França o Alemanya, per exemple". Però diu que comprèn que en el cas d'algú que viu fora de Barcelona, amb les despeses de transport, pugui suposar un problema.

"El nostre pressupost -que prové de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri d'Afers Estrangers- s'ha vist reduït un 60% en dos anys. Potser sí que hauríem d'haver suprimit el programa de beques però vaig considerar que no, que havíem de fer un esforç i reduir el nombre de becats i la quantitat per poder seguir oferint aquesta excel·lent oportunitat a molts joves de començar a treballar en el seu àmbit professional", explica Bassols. Afegeix que de vuit becaris van passar-ne a cinc enguany i que per aquestes cinc posicions van rebre 80 sol·licituds, entre les quals no els ha costat gens reemplaçar Muixí. "Fins i tot tenim un noi de París que ha vingut a fer les pràctiques amb nosaltres", va explicar.

Un panorama poc esperançador

La beca que va acceptar Marta Muixí era per treballar a l'àrea de comunicació, com a llicenciada en periodisme especialitzada en migracions. L'estiu passat havia rebut una altra beca per treballar durant un mes i mig a la seu de les Nacions Unides a Nova York. En aquest cas l'oferia l'organització Controlarm, en coalició amb Intermón Oxfam i Amnistia Internacional, per col·laborar en els treballs que han culminat aquest mes amb al tractat internacional sobre el comerç d'armes. En aquella ocasió, la beca incloïa el cost del bitllet d'avió, un mes i mig d'hotel i 2.000 dòlars per despeses.

Però en tornar a Catalunya no va trobar feina. I com que ja feia un any que era a l'atur sense prestació es va decidir per una altra beca. "Treballo des dels 16 anys, però només n'he cotitzat un i va ser com a cambrera", lamenta. De fet, en el moment d'agafar la beca de l'IEMed va tornar a treballar de cambrera els caps de setmana, perquè "cobrava més amb tres caps de setmana de discoteca que en un mes de beca", diu.

El problema és que el panorama fora de l'IEMed, i fins i tot fora de Catalunya, tampoc és gens esperançador. "No tinc cap problema de marxar fora, però no puc fer-ho sense una feina", diu Muixí. Per això, va provar sort amb una beca de l'International Crisis Group per treballar a les institucions europees, a Brussel·les. Va fer fins i tot l'entrevista per Skype, però va dir que no en conèixer el sou: 7 euros al dia.