Alfonso Sánchez-Tabernero: "Reduir despeses fa minvar la qualitat del periodisme"

És el primer alumne de la Universitat de Navarra que es converteix en rector de la institució. Abans d'accedir al càrrec, Alfonso Sánchez-Tabernero (Salamanca, 1961) va ser degà de la Facultat de Comunicació de la institució navarresa, una de les que gaudeix de més prestigi a l'Estat. "La clau és la proximitat que té amb el món laboral", sosté Sánchez-Tabernero, un estudiós de les finances dels mitjans que resumeix en tres conceptes les fortaleses que ha de tenir un periodista: ser culte, escriure bé -per això és bàsic llegir- i tenir ganes d'emprendre.

Defensa que els mitjans no formen part del negoci de la tecnologia, sinó del del talent. Per què?

Als ciutadans els importa la qualitat i el contingut. La història, en definitiva. Com es produeix i com es distribueix és menys rellevant. La clau és què expliquem.

Sosté que els mitjans han de tenir empatia amb el públic.

Els grans periodistes són persones que tenen una actitud vigilant per detectar problemes, oportunitats i símptomes de canvi. Qui no vulgui buscar això, mai serà un bon periodista. Sense aquests elements no hi ha passió per la feina, i sense això no hi ha històries memorables.

Fa poc va dir que, per guanyar-se el futur, els mèdia han de construir equips "únics i extraordinaris".

Per què funcionen el New Yorker o el The Economist ? Perquè hi ha un equip i una manera de treballar que consisteixen en el triomf de la bona idea, no de la idea del cap. El gran desafiament és que hi hagi una cultura que afavoreixi els equips creatius.

Sembla complicat generar equips extraordinaris quan els mitjans estan reduint les plantilles.

La clau no és reduir despeses, perquè la qualitat i l'excel·lència són cares. Només hi ha periodisme quan les companyies descobreixen fonts d'ingressos que els permetin fer front a la pèrdua de la publicitat. Reduir les despeses redueix la qualitat, i el producte s'assembla massa a les ofertes gratuïtes. És una espiral que no té fi. Per sortir-ne cal fer servir noves plataformes que garanteixin més ingressos i, així, tenir una plantilla que permeti qualitat.

¿Els mèdia han mirat massa la competència i han oblidat el públic?

Crec que sí. Quan les empreses es miren les unes a les altres, això implica conduir amb els ulls al retrovisor i no a l'horitzó. Internet ha sigut paradigmàtic: s'han copiat els uns als altres ubicant a la xarxa els continguts que ja tenien offline .

Cap on han de mirar les empreses periodístiques per sobreviure?

Hi ha empreses que han encertat fora del món de la comunicació perquè tenien situat el públic com a punt de partida. Sempre cal pensar que el compte de resultats és la conseqüència del que fem. Només té futur qui és únic, insubstituïble i diferent. En periodisme escrit, els textos han d'estar molt bé, les fonts han de ser bones i hi ha d'haver context. Si agafes el que diu una agència i et limites a copiar-ho, no et guanyaràs l'euro que val el teu producte.

Quines empreses periodístiques estan fent els deures i sortiran reforçades de l'actual context?

El Financial Times , per exemple, ja té més subscriptors a la xarxa que a l'edició paper. La premsa londinenca i de Nova York cal seguir-la, tant pel que fa a diaris - Wall Street Journal - com a revistes.

"La regla número 1 és no ser avorrit", diu Jeff Bezos, nou propietari del Washington Post . ¿És possible entretenir i informar alhora?

Sí, evidentment. I estic d'acord que l'únic que la gent no perdona és que l'avorreixis. The Economist , que està dedicada al món de les finances, es caracteritza per la ironia i els continguts sarcàstics. Es poden fer coses divertides i rigoroses.

¿Les redaccions integrades són bones per al negoci o considera que dedicar-se indistintament al paper i a la web va en contra de la qualitat del producte periodístic?

La integració és una necessitat, però s'ha de fer bé. Un periodista no és capaç de fer totes les coses al mateix temps. Dit això, però, cal treballar amb eficiència.

¿La immediatesa de Twitter juga en contra de la qualitat?

La immediatesa és un valor que s'oposa a un altre valor, que és la reflexió. Les dues coses són necessàries, però requereixen dos productes diferents.

Vostè ha estat durant nou anys degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra. Quins trets diferencials té l'ensenyament que s'hi ofereix?

S'hi procura formar gent amb base humanística: història, literatura, nocions d'antropologia... La gent més culta és més flexible.

Molts professionals asseguren que a la facultat no hi van aprendre res i que les lliçons que de debò els van formar les van rebre als mitjans.

Si la universitat és bona, això no és cert. El més difícil s'aprèn a la facultat, mentre que als mitjans s'hi aprenen els trucs.

Quins reptes de futur s'ha marcat com a rector universitari?

Formar alumnes que tinguin bon nivell i bon cor, i que trobin feina.