Aina Moll: "Tenim un president que comença a empipar, però no se'n sortirà"

Entre altres coses. Llicenciada en filologia romànica a la UB el 1953. Professora. Directora general de Política Lingüística de la Generalitat (1980-1988). Creu de Sant Jordi (1988). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993. Membre de la Comissió de Transferències Estat - Illes Balears. Coordinadora de la campanya de normalització lingüística a les Illes (1990-1995). Sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear. Premi Ramon Llull (1997). Col·laboradora en els dos últims volums del monumental Diccionari Català-Valencià-Balear , l'Alcover-Moll, obra del seu pare, Francesc de Borja Moll, i mossèn Alcover, que "s'asseia al menjador de casa per contemplar na Molleta". Aina Moll (Ciutadella, 1930).

El 2010 va dir, en relació als anys 80, que amb la llengua "no hi havia cap problema llavors ni n'hi ha ara". Ho manté?

[Riu.] No tant. Tenim un president de govern [el popular José Ramón Bauzá] que comença a empipar. Però vaja, no... La gent no li fa cas. No se'n sortirà. No.

En aquell mateix acte també va dir que "el manifest dels 2.300 [origen dels antinormalització lingüística] no ha fet gaire mal"...

Sí... [poc convençuda].

L'hi dic també per les últimes sentències del Tribunal Constitucional, el Suprem i el Superior de Justícia de Catalunya...

Els tribunals són els que empipen més [riu], però en realitat, no ho sé, jo diria que la gent no els segueix, no en fa cas. A Mallorca almenys la gent no en fa cas. I la gent és decisiva.

¿I la política, l'administració, la justícia no poden aturar la gent?

Jo no ho crec. Però, vaja... Segurament ho intentaran.

El conflicte lingüístic es viu diferent al Principat i a les Illes. ¿És pel volum d'immigració?

Si a les Illes hi hagués la mateixa immigració que hi ha a Catalunya les polítiques de Bauzá serien més perilloses, sí, esclar. Perquè a qui ve de fora és més fàcil fer-li creure que som nosaltres els perillosos, que som els que imposem.

Llei de política lingüística, Termcat, Digui, digui , la Norma... Projectes seus i d'Isidor Marí, amb un equip de només 25 persones!

La quantitat, si és gent que treballa bé, sempre ajuda molt, esclar. Però el fet d'imaginar i crear i anar fent també ajuda bastant.

¿Tocaria repetir aquelles campanyes, actualment?

Home, sempre ajuden.

¿Les millorarien les noves tecnologies, les xarxes socials?

No ho sé, sembla que hagin d'ajudar, però a vegades perjudiquen.

L'any 1947 vostè, el seu pare i Sanchis Guarner van fer un viatge enquesta per Catalunya per a l'Atles Lingüístic Peninsular. Tindria sentit, ara? Com es faria?

Sentit, sentit, jo crec que sí. En Joan Veny ha enllestit no fa gaire el cinquè volum del seu [ Atles Lingüístic del Domini Català , amb nou volums previstos]. És cert que va fer les enquestes fa temps, però encara hi ha prou població autòctona en molts indrets que mantenen el dialecte.

Pasqual Maragall i Jaume Matas, per resumir, no es van entendre el 2004 per nomenar-la directora de l'Institut Ramon Llull. ¿És una espina clavada?

[Pensa.] No. Aquelles coses que passen. Bé [riu], ja passaran del tot...

Quin sentiment li desperta que la facin doctora honoris causa ?

Des que m'ho van comunicar i sobretot aquests dies he pensat molt en el meu pare, Francesc de Borja Moll, que el van fer honoris causa unes quantes vegades [universitats de Basilea, Barcelona, València i de les Illes Balears]. I ell sempre deia que d' honoris causa no se'n considerava mereixedor, però d' amoris causa sí. [Riu.] Havia fet molta feina... Penso que fins fa pocs anys jo hauria pogut dir el mateix, el que passa és que, noi, aquests darrers anys...

En tot cas li podrien fer el mateix llibre biogràfic que vostè va fer del seu pare, Francesc de Borja Moll: la fidelitat tossuda .

És cert, per allò que diuen, que els testos s'assemblen a les olles.

Fidelitat tossuda com la que demostren amb l'altra gran marca de la família, l'Editorial Moll, tot i els problemes i la crisi...

[Es mira el seu germà, Francesc de Borja, director de l'editorial, que és qui respon.] El problema és que la crisi ens arriba en un moment en què havíem fet massa inversions. Ara la crisi general i en concret la que afecta el món del llibre també han agreujat la situació.

L'essència, el simbolisme de l'Editorial Moll es manté?

[Hi torna Aina Moll.] Només cal veure que es va mobilitzar tanta gent quan vam demanar ajuda.

¿En situacions com aquesta també es posen a prova les prioritats de l'administració?

Sí, bastant. [I rebla el germà.] No hi ha contacte amb el govern [balear].

Durant la seva gestió dels 80 a Catalunya, TV3 va jugar un rol decisiu en la normalització. L'ha jugat IB3?

Ajudar penso que ha ajudat a tirar endavant, en general. No sé ara.