Agustí Cortés: "Com a bisbe d'Eivissa cobrava molt menys que la dona de fer feines"

L'Església viu moments de canvi amb l'arribada del nou papa. Al bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, un valencià que abans d'aterrar a Catalunya va ser bisbe d'Eivissa, se'l nota molt satisfet i fa grans esforços diplomàtics per contenir-se en la crítica als sectors més conservadors de la jerarquia eclesiàstica.

Catalunya és una de les societats més secularitzades d'Europa. Té la sensació d'estar en territori hostil?

Tant com això no, però sí entre la indiferència i, de tant en tant, alguna hostilitat. Però els que hem estudiat al voltant del Vaticà II hem assumit la secularitat plenament, que d'altra banda té arrels cristianes, perquè Jesucrist és qui diu: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu". Estem on hem d'estar.

L'Església s'ha d'obrir més?

Alguns voldrien un cristianisme molt més amagat, tancat en el seu àmbit, i d'altres voldríem un cristianisme amb molt més relleu social, tant de paraula com d'acció. No podem amagar-nos a la sagristia.

La crisi econòmica ha fet tornar molta gent a la fe?

En el sentit que la gent tendeix a no fer-se preguntes quan les coses van bé, sí. L'estat del benestar és una mica alienant. I ara la gent ha canviat d'actitud: l'austeritat i l'honradesa eren valors que s'havien perdut i ara tornen. La roda consumista té el seu límit i porta la seva penitència.

El nou papa ha imposat una imatge més austera del Vaticà. L'Església ha pecat d'opulència?

Sí que és veritat que l'Església ha hagut de barrejar-se amb el món econòmic, i aquest món és molt complex, i és molt fàcil sortir-ne esquitxat. Per exemple, és inevitable que un bisbat tingui un compte en un banc, i vés a saber tu aquest bancs quines connexions té.

Com ho solucionaria?

S'hi ha de posar imaginació i sobretot ser molt escrupolós, i aquesta és la via que el Papa mira de seguir. En el món de les transaccions internacionals regna l'anarquia i no hi ha control. Joan Pau II parlava d'"estructures de pecat" amb les quals no et pots barrejar.

Quina política econòmica aplica vostè al seu bisbat?

Tenim comptes corrents, alguns a termini, però ni juguem a la borsa ni fem inversions agosarades. Estem pagant aquest edifici, que és el deute més important.

Un bisbe avui dia no es fa ric?

No, el que passa és que tenim un avantatge. El sou del capellà i del bisbe està per sota de la mitjana, 1.600 o 1.700 euros, però el capellà sol tenir una casa assegurada i no assumeix despeses de família, i sincerament gastem molt poc. La vida d'un prevere és austera.

Per les responsabilitats que ostenta vostè, en el món privat tindria un sou d'executiu, no?

Director general, com a mínim [riu]... Però no hem homologat els càrrecs. Aquí al bisbat els preveres cobren molt menys que els laics, que es regeixen pel conveni col·lectiu. Quan jo era bisbe a Eivissa cobrava molt menys que la senyora que feia la neteja del bisbat.

Tothom a l'Església està en la seva línia? El bisbe Reig és famós per les seves opinions sobre l'homosexualitat, que considera una malaltia.

Caldria parlar-ne molt... Perquè és un problema molt complex, però en cap cas és el problema principal.

La sexualitat és un problema en general per vostès?

El que és greu és la deformació del sentit profund de la sexualitat, pensar que és una experiència superficial que jo puc triar. El que s'ha de plantejar cada persona és la seva identitat i mirar que el seu cos sigui veritablement un vehicle d'expressió i d'intercanvi d'amor.

Què en pensa del procés sobiranista català?

Nosaltres tenim un deure moral de defensar els trets nacionals, com diu el document dels bisbes. Una altra cosa és si aquests trets, aquesta idiosincràcia, demanen una realització política determinada. No hi entrem.

¿Però vostè creu que el poble català té dret a decidir el seu futur en una consulta?

Sí, si la llei ho permet. El procediment de compliment de la llei ha de ser inevitable, o canviem la llei. Treballem per canviar la Constitució, això seria més lògic.

La unitat d'Espanya és dogma de fe per a la Conferència Episcopal Espanyola...

No. Hi ha molta gent que considera que és millor una Catalunya independent i lliure. I jo no li puc dir res des del punt de vista moral o evangèlic. I a l'inrevés igual.

Com afectaria la seva vida una Catalunya independent?

Substantivament no canviaria gaire. La diplomàcia vaticana sempre s'adapta. I nosaltres també.