ESQUERRA ALTERNATIVA

La tercera via es tenyeix de roig

La irrupció de Podem sacseja les esquerres alternatives i podria condicionar el procés sobiranista

CODI ÈTIC EN MARXA 
 Guanyem -en primer pla Ada Colau- debat des d’ahir el seu codi ètic intern.
i Toni Soler
11/10/2014
4 min

BarcelonaÉs el vot emprenyat, antisistema, rupturista o alternatiu. Un nínxol electoral en expansió, i pot ser la clau en la configuració de les futures majories de govern. A Espanya -especialment a Madrid-, l’esquerra alternativa s’arremolina al voltant de Podem, el gran fenomen de les passades eleccions europees; a Catalunya, com sempre, la cosa és més complicada. Molt abans de l’explosió mediàtica de Pablo Iglesias, la CUP ja havia demostrat que es podia tenir un peu a l’activisme de carrer i un altre a les institucions, i el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveras ha emergit amb força i amb ganes de contribuir a formar una candidatura de caràcter rupturista. Per acabar-ho d’adobar, una altra activista de gran força mediàtica, Ada Colau, fins fa poc portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, es postula per conquerir l’Ajuntament de Barcelona. Els votants rebotats amb l’anomenada vella política tenen on triar, i la tria tindrà molt a veure amb el procés sobiranista, que marca -també aquí- una línia divisòria no del tot clara.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’articulació d’aquest vot d’esquerra alternativa ha fet encendre certes alarmes tant a l’esquerra tradicional -PSC i ICV- com també a l’ERC de Junqueras, que confiava a mantenir l’etiqueta rupturista per la banda de l’independentisme. Els republicans, esperançats per la seva creixent implantació a l’àrea metropolitana, temen una hemorràgia de vots cap a Podem o la CUP si finalment concorren en unes eleccions anticipades amb una candidatura unitària que inclogui CiU. La gent d’ICV també ho viu amb neguit: no ha assolit el consens intern pel que fa a la independència, i aquesta divisió es pot aguditzar per la seva política d’aliances. A més, l’herència del tripartit fa que certa esquerra purista, particularment als rengles de la CUP, tracti ICV amb displicència, com una baula més del sistema que cal combatre.

Les aliances de Podem

Les pròximes setmanes prometen esbandir algunes incògnites. La principal és el paper de Podem, que de moment és irrellevant a Catalunya, i tot i així les enquestes li garanteixen presència al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una marca directament importada, i com que aquí l’esquerra alternativa ja fa anys que treballa a tot ritme, li està costant implantar-se amb un discurs propi. Alguns dels seus dirigents confessen el seu temor que les bones expectatives atreguin els oportunistes de tota filiació, en algunes assemblees ja n’hi ha símptomes. Iglesias és partidari de protegir la marca i acumular forces de cara a les generals. Per això es considera probable que, almenys a Barcelona, Podem conflueixi amb la plataforma Guanyem d’Ada Colau.

Pel que fa a unes anticipades al Parlament, la gent d’Iglesias pot optar per presentar llista pròpia o intentar coalició amb ICV. Aquesta opció té partidaris i detractors a banda i banda. Dins de Podem hi ha sectors que rebutgen els ecosocialistes, ja sigui pel record del tripartit o bé pel seu compromís amb el procés sobiranista. Carlos Jiménez Villarejo, candidat de Podem a les eleccions europees, va desvincular-se d’ICV justament pel seu “nacionalisme”. Però si les eleccions es convoquen immediatament, és possible que Podem no estigui llesta per afrontar-les en solitari.

A la direcció d’ICV hi ha moltes veus per l’acord. Una coalició d’aquestes característiques evitaria la dispersió del vot i tindria possibilitats de fer un molt bon resultat al Parlament, però el sector independentista d’ICV hi està en contra. De fet, la irrupció de Podem ha mogut la direcció d’ICV a prendre un posicionament més prudent en relació al procés sobiranista. Una coalició entre les dues formacions es limitaria a donar suport a una consulta legal que fes possible una reforma federal de l’Estat. Joan Herrera creu que aquesta opció és possible a Espanya si Podem fa un bon resultat a les generals. El calendari, doncs, afavoreix la frenada d’ICV.

Fa només un any, la mobilització sobiranista i l’enrocament del govern del PP feia preveure que Iniciativa, pressionada electoralment per la CUP, faria un viratge independentista. Els seus màxims dirigents ho veien “inevitable” davant la inexistència d’una oferta seriosa a l’Estat. Però la irrupció de Podem ho capgira tot. La famosa tercera via, l’anhelat lenitiu que ha de desactivar el procés català, podria néixer a l’esquerra radical, lluny dels despatxos de l’ establishment. Una curiosa paradoxa. ¿Vol dir això que Podem és un obstacle objectiu per al procés? Si més no, pot fer que ICV tanqui temporalment la carpeta sobiranista (i s’exposi a una fractura interna). Però, en contrapartida, les enquestes diuen que el creixement del partit d’Iglesias pot perjudicar seriosament dos partits unionistes: PSC i Ciutadans.

Trobada Iglesias-Fernàndez

I la CUP? Dijous a la nit, Pablo Iglesias va sopar amb David Fernàndez a Madrid. Es coneixen i es respecten des de fa anys, però la CUP no està per terceres vies, encara que tinguin flaire alternatiu i assembleari. Els cupaires s’han marcat com a objectiu unir l’esquerra independentista, i ja han començat converses amb Procés Constituent de cara a unes eventuals eleccions anticipades. Però el moviment de Teresa Forcades també festeja amb la candidatura de Colau -i, per tant, també amb Podem- a la batalla per Barcelona. La CUP dubta entre afegir-s’hi -de moment s’hi mostra reticent, perquè no vol coincidir amb ICV-, inhibir-se del procés electoral o bé presentar una llista pròpia, que podria estar encapçalada pel mateix David Fernàndez, si deixa el Parlament, com preveuen els estrictes estatuts interns de la CUP.

stats