La sentència de l'Haia sobre Kosovo: història d'una confusió

Barcelona"El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable a les declaracions d'independència. La declaració d'independència del 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general". Així ho dictaminava el Tribunal Internacional de Justícia, per 10 vots a 4, el 22 de juliol del 2010, en la resposta al requeriment d'opinió consultiva de l'Assemblea General de l'ONU sobre si "s'ajusta al dret internacional la declaració unilateral d'independència de les institucions provisionals d'autogovern de Kosovo". El dictamen ha tornat al centre del debat polític i mediàtic a Catalunya arran d'un fragment fals del text que s'ha propagat fins a crear-se una confusió en cadena que ha arribat a comprometre persones amb projecció mediàtica.

Les últimes setmanes, i com a derivada del debat sobre la legitimació del procés català, corria un text atribuït a l'opinió consultiva de l'Haia segons el qual "quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica, preval la segona". El cert, però, és que el fragment no existeix. Tampoc era de la Cort de l'Haia un altre fragment que conclou que "en una societat democràtica -a diferència d'una dictadura- no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat". El fragment forma part de l'anàlisi que va fer de la situació política de Catalunya la comissió de defensa dels drets de la persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona del gener del 2013.

Una intervenció televisiva de la periodista i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional Pilar Rahola i una altra del periodista Jaume Barberà atribuint erròniament aquests fragments al dictamen consultiu de l'Haia va generar un rebombori en entorns mediàtics de l'unionisme. Rahola i Barberà van admetre l'error.

Si bé la polèmica ha esclatat ara, el cert és que la confusió fa mesos que dura. Una intervenció del jutge Santiago Vidal en un acte de l'ANC del gener del 2013 donava a entendre que el text era l'original del dictamen consultiu. Ja en aquell moment el sociolingüista Miquel Strubell va alertar de la confusió.

De resultes del rebombori, però, el fons de la qüestió -el contingut cert del dictamen i les implicacions en el cas català- s'ha posat damunt la taula. L'opinió consultiva del Tribunal Internacional de l'Haia sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo ha estat àmpliament estudiada a Catalunya.

S'hi referia, per exemple, el professor en ciència política Jaume López en l'estudi Del dret a l'autodeterminació al dret a decidir, publicat per UnescoCat. López interpreta que "el tribunal deixa clar que el dret a decidir una independència unilateral no ha d'encaixar en la legalitat constitucional de l'estat al qual pertany la societat secessionada; de fet, en la immensa majoria dels casos, per no dir tots, vulnerarà la legalitat constitucional estatal". Sobre la qüestió, és de referència La porta de la gàbia (Acontravent), que signen els professors Carles Boix i Antoni Abat, i l'advocat August Gil Matamala. Aquest llibre inclou una traducció íntegra al català del dictamen de l'Haia a càrrec de Jordi Cortada.

C's, contra la presència catalana a Washington

Ciutadans va criticar ahir la notícia avançada per l'ARA de traslladar el delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew Davis, de Nova York a Washington amb la intenció d'aprofundir en el rol polític de la representació catalana en un any que estarà marcat per la consulta. El diputat José María Espejo-Saavedra ha constatat que és "una estratègia d'imatge per intentar projectar el procés separatista a l'exterior" i una manera de fer "abocada al fracàs com tota l'acció exterior de la Generalitat". Espejo ha recordat que "l'OTAN i la UE ja van advertir Mas que el seu procés separatista no va enlloc".