El pla Ibarretxe i el 9-N
La consulta catalana té més blindatge legal i social que la basca
L’ombra d’Ibarretxe plana sobre el procés català, si més no a Madrid. L’escenari canvia però l’argumentari no: la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i organitzar referèndums autonòmics sobre aquesta qüestió és inconstitucional. Va ser la tesi el 2008, quan el TC també va tombar la llei de consultes d’Ibarretxe, un argumentari que l’alt tribunal podria recuperar per dictar sentència sobre la llei catalana.
Els paral·lelismes no acaben aquí: alguns fins i tot veuen similituds entre el debat al Congrés el 8 d’abril sobre la proposta de llei per organitzar la consulta a Catalunya i l’anomenat pla Ibarretxe, també rebutjat pel Congrés el 2005.
1. LA MATEIXA PARET. Les dues propostes van topar amb la voluntat política dels dos grans partits espanyols. Ibarretxe es va trobar un Zapatero inflexible davant les demandes basques, amb el suport del PP a l’oposició. Durant el debat del nou estatus per a Euskadi, el PSOE va defensar un no que volia dir sí a una Espanya plural sense concretar més. Rajoy, aleshores líder de l’oposició, afirmava que si fos per ell no s’hauria fet el ple. El govern basc també va topar amb el TC el 2008, el mateix que el 2003, sota la presidència de Jiménez de Parga, havia permès a Ibarretxe continuar la iniciativa política de reforma estatutària, rebutjant el recurs d’Aznar contra el debat del nou Estatut polític.
2. PROJECTES DIFERENTS. Les diferències entre el procés actual i les iniciatives de l’exlehendakari són notables pel que fa al projecte. La proposta de nou Estatut polític va ser tramitada com una reforma estatutària que buscava la lliure associació amb l’estat espanyol. Es podrien fer paral·lelismes amb la reforma estatutària catalana (o amb la primera pregunta de la consulta), però en aquell cas la norma no va arribar a entrar en vigor pel no del Congrés. D’altra banda, la proposta de consulta presentada el 2008 barrejava el procés de pau amb el futur polític d’Euskadi. La primera pregunta buscava suport per negociar la pau amb ETA, encara activa. La segona demanava un mandat per negociar dins i fora del País Basc l’estatus polític en exercici del dret a decidir. Si la reforma estatutària no es va arribar a votar pel veto del Congrés, la proposta de consulta va ser declarada inconstitucional i va significar el final de la carrera política d’Ibarretxe. Hi ha diferències de procediment respecte a l’Estatut català del 2006, com la pregunta pactada per les forces polítiques.
3. MÉS SUPORTS. Més enllà del projecte polític, una altra diferència rellevant són els suports polítics d’un procés i de l’altre. Les iniciatives d’Ibarretxe van obtenir la majoria absoluta del Parlament basc: a la proposta de nou Estatut li van donar suport 38 dels 75 diputats, i a la llei de consultes, 34 diputats. Unes xifres que queden lluny del suport a l’Estatut català el 2005, 120 de 135 diputats, o a la llei de consultes, que va obtenir-ne 102.
A més, el lideratge del lehendakari va acabar personalitzant en la seva figura iniciatives polítiques que tenien el suport del tripartit (PNB, EA i EB) però amb reticències de l’esquerra abertzale i una oposició frontal de PSE i PP. Aquesta situació política contrasta amb una transversalitat més àmplia en el cas català, no només a la llei de consultes, sinó també a la declaració de sobirania, que va superar el 60%.
A aquest suport parlamentari cal afegir-hi un acompanyament de la societat civil, que en els últims anys ha mostrat a Catalunya una mobilització multitudinària favorable al dret a decidir. Ibarretxe no va disposar d’un grau de mobilització comparable al carrer a l’hora de plantejar les iniciatives polítiques.
4. RECORREGUT. El 9-N ha passat per la negativa del Congrés i ara ha arribat a l’estació on es va aturar la d’Ibarretxe: la suspensió del TC. Falta la sentència. De moment la semblança principal és que totes dues vies han arribat a una mateixa paret: l’article 2 de la Constitució. A partir d’ara veurem si el procés català és capaç d’esberlar-la o saltar-la. Si fos així, el fracàs d’Ibarretxe deixaria de projectar la seva ombra a Catalunya.
