"Els nous estats incorporen una forta dosi de canvi social"

BarcelonaMuriel Casals (Avinyó, 1945) i Carme Forcadell (Xerta, 1956) s'han convertit en dues de les veus principals d'una societat civil que al llarg dels últims anys s'ha mobilitzat a favor de la independència. Des de la presidència d'Òmnium -Casals- i des de la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -Forcadell-, han estat protagonistes de dues manifestacions històriques que han fet canviar el rumb polític del país cap al sobiranisme. La primera va servir per tancar l'etapa estatutària -juliol del 2010- i la segona per reclamar un nou estatus per a Catalunya la Diada de l'any passat i obrir camí.

Les dues conversen sobre el moment crucial que travessa el país al llibre Per què sí a la independència? (Deu i Onze Edicions), que ha escrit el periodista de la secció de Política de l'ARA Oriol March. El text, que es presenta demà al vespre a la seu d'Òmnium, repassa els esdeveniments dels últims anys i, molt especialment, el canvi de cicle que es va obrir al país arran de la marxa multitudinària de l'Onze de Setembre del 2012. Totes dues volen repetir èxit i incidència amb la Via Catalana.

El fracàs autonòmic

Un camí de desencisos que s'acaba al Constitucional

Carme Forcadell: "Sempre he estat independentista, de manera que l'Estatut del 2005, d'entrada, ja no m'agradava. Però he de reconèixer que aquest text tenia moltes coses bones. No era el pas que jo somniava, però tractava temes positius com l'econòmic i el nacional".

Muriel Casals : "En el camí cap a la independència, aquell Estatut era realment molt a prop de l'estat propi. Sumava fronts molt diferents de les reivindicacions històriques catalanes: el front cultural, el front identitari i el front econòmic. Només faltava fer el clic".

La Diada del 2012

Una manifestació que sacseja

CF : "La gestió del no de Rajoy al pacte fiscal ve totalment marcada per la manifestació. Mas no va tenir altre remei. No pots fer res més que convocar les eleccions i fer alguna cosa! La legislatura, un cop mort el pacte fiscal, s'havia acabat".

MC : "Tanta gent al carrer suposava una mena de plebisicit a favor de la independència. Què hagués passat si Mas no hagués tingut aquesta determinació? No ho sé. Hauríem tingut més feina per pressionar".

Canvi de paradigma

Unes eleccions amb flaire de comicis plebiscitaris

CF : "A mi em va sobtar molt que sortís el president Mas com si fos perdedor. Però si de perdedor no en tenia res! Té més del doble d'escons que ERC, que en té 21. També em va cridar molt l'atenció que els partits que tenien menys de la meitat d'escons que CiU deien que els nacionalistes havien perdut".

MC : "Sobretot a Espanya, hi ha hagut interpretacions esbiaixades i s'ha associat el sobiranisme amb CiU. Hi ha una certa il·lusió segons la qual si et carregues CiU, destrueixes el sobiranisme".

El procés

Uns anys transcendentals en la història recent del país

CF : "El govern espanyol no permetrà la consulta. Si es fa, serà mitjançant la llei catalana, i després el govern espanyol no la reconeixerà perquè es troba fora de la legalitat".

MC : "Sóc una mica ingènua, i tot i que crec que és molt difícil que el govern espanyol autoritzi la consulta, penso que la probabilitat no és zero. Hi ha la pressió europea -que no dirà res obertament a Espanya- i hi pot haver pressions per darrere".

El nou estat català

La possibilitat de bastir un país aprenent dels errors

CF : "Si volem la independència és per tenir els instruments i les eines necessàries per sortir de la crisi. Sense un estat, no les tenim".

MC : "Els països que s'han construït els últims anys han incorporat una forta dosi de canvi social cap a millor. De fet, el procés serà social o no serà".